5 beneficis de l’escriptura

1. El primer benefici de l’escriptura diària és netejar la ment.

Una manera molt bona de començar la jornada és dedicar uns minuts a l’escriptura lliure, o escriptura automàtica, escriure tot el que et passa pel cap i recollir totes les paraules que volen sortir. Hauràs aclarit la teva ment i tot allò que has vomitat damunt del paper no et distraurà i podràs treballar amb més comoditat i concentració la resta del dia.

2. Les llistes són escales que ens ajuden a arribar als nostres somnis.

L’escriptura també és una eina molt bona per establir objectius i organitzar projectes. Si abans es tractava d’escriptura automàtica i deixar-se portar pel corrent, ara es tracta de centrar-se a fer llistes:  tasques a fer, coses que vols fer, objectius que tens per avui, per aquest mes o per tot l’any, les metes per a d’aquí a cinc anys.

3. Moltes vegades les millors idees són les que no veiem.

Amb una ment clara i la llista de les tasques del dia escrites, ja tens molt de guanyat. Però encara pots guanyar més si disposes d’una mica de temps per escriure una pluja d’idees relacionades amb les tasques del dia. Una idea porta a una altra i de seguida en tindràs moltes d’escrites, d’entrada totes són bones. Segur que n’hauràs anotat algunes de força interessants  i que no contemplaves abans de la pluja d’idees.

4. La lectura també cura.

Escriure cada dia encara té més beneficis.  Millora les  habilitats de lectura i escriptura, essencials per desenvolupar qualsevol treball i per a la vida diària, i ajuda a processar emocions i esdeveniments. La lectura i l’escriptura són curatives.

5. Escriure t’ajuda a dormir millor.

Escriure uns minuts abans d’anar a dormir i posar en el paper les emocions incòmodes, t’ajudarà a clarificar els pensaments i treure’t l’excés de càrrega. Dormiràs millor i la teva ment, més relaxada,  treballarà les emocions i altres els temes pendents amb més eficàcia mentre dorms.

Tant si ets escriptor com si no, et recomano que escriguis cada dia.

artinatura3Si t’agrada escriure i la muntanya, vine als tallers d’estiu al Pirineu: Clica!

Contes petits

Escric contes en una llengua petita.

Parlen de la meua minúscula vida,

i miren cap a l’engruna del meu territori.

És impossible que per Sant Jordi

es formi una gran cua darrere dels meus llibres.

És impensable que milers de còpies es venguin en un dia boig.

Però crec en els miracles i confio

que algunes de les meues paraules petites

s’estendran i arrelaran.

Tanco els ulls i veig els meus contes petits,

que avancen sense seguir cap moda,

a pas menut.

RuellesHe escrit aquest text a raig. No sé si és un poema, però mentre l’escrivia pensava en la poesia i veia el rostre eixerit de la Wislawa Szymborska. Aquesta gran poeta em dóna pau, no només els seus poemes, també amb la imatge de la iaia sàvia i adorable. No crec que els poemes s’escriguin a raig, més aviat m’imagino que és qüestió de destil·lar, de deixar que creixin, de modelar les paraules i trobar la imatge poètica. No sóc poeta, però el meu somni és arribar a ser-ho quan sigui una mica més gran. Potser demà quan rellegeixi aquest post em posaré vermella, però en aquest instant el que desitjo és publicar els contes petits i celebrar la setmana de la poesia a Barcelona.

Vols passar un cap de setmana escrivint al Pirineu?: Tallers d’estiu a Esterri d’Àneu i a Farrera.

Escriure clar, seduir amb l’escriptura

Atrapar amb les paraules i les frases, saber teixir bons paràgrafs que encadenin els pensaments amb eficàcia i claredat. Això és escriure bé.

Primer tenir ben clar què volem comunicar i, a continuació, planificar una bona estratègia per desplegar el missatge, fer-lo atractiu i transmetre’l amb força. Posar paraules precises i potents, frases brillants, ajustades i enlluernadores, trenar paràgrafs que embolcallin, colpegin i encadenin el text i el pensament. Això és escriure bé.

Segons Azorín una bona escriptura implica exactitud, reflexió i precisió, qualitats que són el fruit de treballar i treballar. No es pot escriure bé per art de màgia, perquè convertir la llengua en un instrument dúctil i exacte no és fàcil. No podem esperar miracles d’un post o d’un taller d’escriptura eficaç i pensar que, immediatament, escriurem com Azorín o Josep Pla. La sensibilitat lingüística, textual i narrativa s’esmola amb el temps i a còpia de llegir com a un escriptor i escriure sense parar, però sí que podem esperar una gran millora després d’haver fer un taller d’escriptura eficaç. Perquè hi ha uns punts que, quan els tenim clars, marquen una enorme diferència en la nostra escriptura. Ho diu la teoria però, sobretot, parlo per experiència pròpia.

Aquests tres punts que indico a continuació són essencials:

  1. Podem escriure totes les notes prèvies que ens calguin per explorar el tema que volem tractar, però no podem encarar el text definitiu sense tenir ben clar el missatge que volem transmetre.
  2. Les històries i el llenguatge narratiu són els millors recursos per interessar i mantenir l’interès el lector. Hem de pensar en el lector, fer un exercici d’empatia, què li agrada, quan rondina, què li interessa.
  3. Les frases que trempen sense sortir de mare, que impacten allà on convé impactar, són meravellosament útils.

D’això tracta el taller d’escriptura que faré el dia 24 de novembre a la Fundació Orienta. Com escriure clar, saber pensar en el lector i contar-li històries, trobar les paraules justes i les frases brillants i teixir els millors paràgrafs. Unes quantes eines per fer la teva escriptura més eficaç.

Escriptura creativa al Pirineu! 

Ana Maria Matute i Cristina Fernández Cubas: dues escriptores tocades per les fades

De pequeña soñaba con volar. De mayor me hice escriptora. (Cristina Ferrnández Cubas)

Fa pocs dies, mentre preparava una sessió del taller de contes que tractava, en altres coses, sobre Parientes pobres del diablo (2006), de Cristina Fernández Cubas, vaig pensar en Ana Maria Matute. Cristina Fernandez Cubas la vaig conèixer arran de la publicació de Todos los cuentos (2008), un llibre que em va deixar tremolosa de la satisfacció íntima de descobrir un nou far literari. Contes d’atmosfera, amb elements fantàstics i llindars. De fet, ja l’havia conegut bastant abans, amb el guió teatral Hermanas de sangre (1998), però aquest llibre, a diferència dels contes, no em va deixar cap petjada especial.Ana_María_MatuteQuan em preparava la sessió em va venir al cap Ana Maria Matute, la gran dama de l’escriptura que també, potser encara més, em toca les fibres més íntimes amb les seves paraules escrites. Vaig tenir la intuïció que, al costat de la Rodoreda i del Calders, els meus pares de l’escriptura en llengua catalana, també hi tenia aquestes dues dames, mestres de l’escriptura, filles de la burgesia barcelonina i que escriuen en castellà. Jo vinc de pagès, sóc de classe baixa i fins als cinc anys no havia sentit parlar castellà (francès sí), com m’emmirallo en aquestes senyores elegants que parlen i escriuen en la llengua de Cervantes? No ho sé, però ho faig. De l’Ana Maria Matute n’estic enamorada i tot, de la imatge que m’he creat amb la informació que n’han donat els mitjans de comunicació  i de les seves paraules escrites amb olor de bosc. La Cristina Fernández Cubas és una escriptora de contes que m’enlluerna perquè té molt ofici com a contadora d’històries i com a literata, i perquè transita territoris que m’atreuen i pels que em vull endinsar més i millor. Sempre he volgut escriure contes fantàstics, travessar llindars. Cristina Fernández Cubas afirma coses com aquestes:

Lo desconocido siempre està agazapado esperándonos. La realidad no es plana, tiene sus agujeros negros y yo literàriament intento observar esos agujeros. Gusto por las historias que no tienen un explicación completa y que siempre queda un punto de misterio. El cuento me ofrecia un espacio que me gustaba, el cuento es una aventura. El cuento es un formato idóneo para burlar el espacio y el tiempo. El proceso de escritura es como un pasillo en el que se abren puertas y ventanes… no está nada escrito hasta que pones el punto y final. Yo escribo dispuesta a sorprenderme.Cristina_Fernandez_Cubas_2175Tant l’Ana Maria Matute com la Cristina Fernández Cubas es reconeixen hereves de la narració oral. Jo també, del tot. Si la meva àvia no hagués estat una gran inventora d’històries i  gran contacontes i el Jepet de Ton no m’hagués seduït amb els seus contes de dimonis, també inventats, jo avui no seria escriptora.

Quan Ana Maria Matute estava acabant d’escriure Olvidado rey Gudú, jo decidia que, si volia viure, havia d’escriure, que la porta era l’escriptura. Olvidado rey Gudú per mi és més que una novel·la, és un objecte que adoro. Ana Maria Matute va dir que “el que no inventa no vive”, que no es podia resistir a les paraules “Erase una vez” i que “cada día me sorprendo de algo”. Si aquestes frases ja em ressonen fort, que escolto “soy parte del bosque, me siento como un árbol”, em fonc.

No sé quina d’elles va dir “De mayor quiero ser bruja”, potser totes dues. També m’hi apunto.

croniques-de-kaneai-fresques

TALLER ESCRIPT EFICAÇ 24-05-17web

Tallers d’estiu al Pirineu

10 Classic Gothic Novels Everyone Should Read — Interesting Literature

The best Gothic novels The following list is not supposed to represent the ten most definitive Gothic novels ever published – it’s a list to inspire debate and discussion as much as it is a list of recommendations of classic Gothic works of fiction. Nevertheless, we reckon the reader of Gothic fiction could do worse […]

via 10 Classic Gothic Novels Everyone Should Read — Interesting Literature

“Cosmonauta”, tota la poesia de Francesc Garriga — Jordi Cervera

Francesc Garriga Barata és un d’aquells personatges singulars que apareixen de manera molt ocasional en la història literària d’un país. Nascut a Sabadell l’any 1932 i marcat per un ambient familiar cultural, representat pel seu pare, farmacèutic, pintor i membre de la coneguda Colla de Sabadell. Als 12 anys entra a l’ordre dels caputxins però…

via “Cosmonauta”, tota la poesia de Francesc Garriga — Jordi Cervera

Després de la màgia de Sant Jordi

Quina festa pot superar Sant Jordi, quan tothom surt al carrer a passejar i comprar llibres i roses per regalar, i els autors esperen els lectors a les parades per signar les seves obres? SJ17Index1SJ17index2sj17index3Sant Jordi és potser la festa més bonica del món i, si no ho és, segur que està entre les tres o quatre primeres. És una festa popular que abraça tots els ciutadans i ciutadanes i engresca a comprar llibres també a aquelles persones que normalment no llegeixen gaire. No és la festa de la cultura ni de la lectura ni de l’escriptura, és la festa de la venda de llibres i de les roses, una festa comercial, com la majoria de les festes. Sant Jordi arreplega la fira de llibre i la fira de la rosa, reivindica la cultura catalana i és també el dia dels enamorats. Coincidint amb l’enterrament de Cervantes, la mort del Shakespeare i de Josep Pla. Des del 1995 és el dia Internacional del Llibre, però els catalans ja feia gairebé setanta anys que treien els llibres al carrer.SJ17ObradorSant Jordi és una festa preciosa i única, però no és la festa de la lectura i l’escriptura. Tot i així, com a lectora compro llibres i, alguns, me’ls faig signar (no sóc gaire fetitxista), i com a autora m’assec a les parades de les llibreries i de l’editorial amb l’esperança, moderada, que algú s’aturi i em demani que li signi un llibre. I cada vegada que això passa sento una immensa il·lusió.SJ17puntA més, des de les parades de llibres es veu passar la gent i la festa. És interessant mirar cap al carrer i cap a dins, cap als companys de signatura. Quina bona estona vaig passar ahir al matí a la parada de la llibreria Índex de Vilassar de Mar xerrant i rient amb la Maria Escalas, l’Emília Illamola, l’Anna Lleonard i el Laureano Miró! I a la tarda, per fi vaig conèixer la Carme Ripoll de l’Obrador d’històries i vaig retrobar el Jordi, un company de facultat i d’excursions botàniques, que feia un munt d’anys que no veia, com a en Carles, un exalumne de la Casa Elizalde que també va passar a comprar un llibre i fer-se la foto. I mentre era a la parada de Punt i Apart va desfilar una bona part de la família i una amiga d’Esterri d’Àneu que no esperava. Cròniques de Kaneai que pujaran riu amunt!  Vaig acabar el programa a la parada de l’editorial Voliana, la meva, i, quan ja tothom començava a marxar cap a casa, va venir el Josep, un amic de les Valls d’Àneu que feia una pila d’anys que no veia. Un dia rodó i dolç, sense cap tendinitis a la mà dreta però signant a cada parada i amb sorpreses molt grates.sj17volSant Jordi per mi no és el 50% ni el 30%  ni el 10%, és un dia molt bonic i prou, on sóc una mica més visible, no gaire més. Però m’agrada molt participar-hi com a escriptora. Moltíssimes gràcies a tots i totes els que heu vingut a saludar-me o a demanar-me que us signés un llibre, m’he sentit molt ben acompanyada.

I demà què?

Continuar llegint i escrivint i llegint. Buscar les històries, treballar la forma, explorar l’escriptura… Continuar picant pedra i llaurant el meu caminoi  literari. Continuar treballant per l’escriptura i la lectura tot l’any.lanitalsarmariscroniquesdekaneai

Divendres que ve presentarem Cròniques de Kaneai a la Biblioteca de Cabrils.  Vine!