Dones escriptores: Lucia Berlin, contes elèctrics

Exagero molt i barrejo ficció i realitat, però no dic cap mentida.

El meu descobriment literari de l’any passat va ser el Manual per a dones de fer feines de Lucia Berlín. Ho té tot: són contes escrits per una dona que palpiten. Lucia Berlin va morir l’any 2004 als 68 anys, havia publicat tres reculls de contes, però la fama li va venir després de morta, l’any 2015 quan l’editorial dels Estats Units Farrar Straus and Giroux va publicar la selecció dels seus contes titulada Manual per a dones de fer feines amb pròleg de Lydia Davies i presentació  de l’editor Stephen Emerson, que ho va encertar de ple, perquè el llibre es va convertir en un èxit de vendes, als Estats Units i a la resta del món, gràcies a això l’any passat va arribar a les meves mans en català (traducció d’Albert Torrescana).manualperadonesdeffDe Lucia Berlin m’agrada que nasqués a Alaska, en contacte amb la natura blanca i lliure, paisatges suggeridors que no he trepitjat mai. M’agrada que, malgrat que va patir molt, abusos infantils, un corrector d’acer per escoliosi, ser l’única nena protestant a El Paso (Texas), ser una senyoreta nord-americana benestant a Xile, tenir una mare freda i alcohòlica i una vida sentimental turmentada, malgrat tot això i que no ens estalvia les misèries de la vida, els seus contes són plens de vitalitat, llum i sentit de l’humor.

La seva vida és un moviment continu que es reflecteix en els seus contes, amb base autobiogràfica. Alaska, Texas, Xile, Nova York, Califòrnia, Colorado… Mèxic. Tres marits, tres divorcis, quatre fills. Música de jazz. Va començar a estudiar periodisme i va acabar estudiant literatura, per poder escriure tot el que queda als marges del discurs periodístic. Professora de secundària, ajudant d’infermeria, recepcionista, dona de fer feines, escriptora, professora universitària. Alcohòlica. Un marit addicte a l’heroïna. Pacient en centres de desintoxicació. Les seves experiències vitals són el centre de la seva obra.lucia berlinEls contes de Lucia Berlin són directes, lluminosos i catàrtics. El ritme és trepidant. La vida no s’atura a esperar, les accions dels seus relats tampoc. Velocitat, és la paraula clau, una velocitat que t’arrossega, lectora. I una veu irresistible, càlida i propera, feta d’esperit d’observació, empatia, alegria de viure i sentit de l’humor. Velocitat i electricitat. Com diu Lydia Davies:

Els relats de Lucia Berlin són elèctrics, brunzeixen i espetarreguen com cables de corrent que es toquen. I com a resposta, la ment del lector, seduïda i captivada, també recobra el vigor i totes les sinapsis es disparen. És així com ens agrada estar quan llegim: fent anar el cervell, notant els batecs del cor.

Això mateix em va passar quan vaig començar a llegir Manual per a dones de fer feines i ja no el vaig poder deixar i passava d’un conte a un altre sense respirar com si es tractés d’una novel·la.

Lucia Berlin va dir que el seu far literari era Txékhov. Que els seus models eren Txékhov, per la humanitat, Katherine Mansfield, per la capacitat de trobar bellesa fins i tot en el més vulgar, i Paul Bowles, per l’agudesa a l’hora de percebre i entendre les diferències culturals… Als seus contes hi són els tres.

Lucia Berlin transmet la sensació de vida immediata i perillosa, no saps mai què passarà a continuació, i ho fa gràcies a una orella atenta a la parla del carrer, a saber encadenar els fets narrats amb velocitat, a una mirada intel·ligent i precisa, que sap com usar l’humor, quan la duresa i quan i amb qui ser tendra. Lucia Berlin tenia un gran talent narratiu.

¿Que és el matrimoni, al capdavall, doncs? No l’he entès mai. I el que ara no entenc és la mort.

No em sap greu dir coses terribles si les puc transformar en divertides.

Les males olors poden ser agradables.

artinatura1

Foto: Centre d’Art i de Natura de Farrera

No et perdis els tallers d’escriptura al Pirineu! Un cap de setmana d’estiu escrivint i descobrint racons de les Valls d’Àneu i la Vall Farrera. Clica!

El plaer de llegir en veu alta i escoltar

Sessió oberta de final de trimestre. Taller de conte literari, Amics de les Arts de Terrassa

Ahir vam tenir l’última sessió del segon trimestre del taller de conte literari, que hem dedicat a llegir i comentar alguns dels autors de contes més rellevants del segle XX, com Joyce, Rodoreda, Borges, Cortázar, Mansfield, Calders, Berlin, Parker, McCullers, Hemingway. Lectura en veu alta per a tothom de contes de creació pròpia, un goig de sessió.

Com a professora d’escriptura concedeixo molta importància a aquestes sessions on, després de fer moltes activitats, experimentar llegir i comentar, sempre en obres, presenten un conte acabat. Aquest és el primer objectiu de la sessió, presentar una obra acabada i celebrar-ho. El segon, viure l’experiència de la publicació, en el sentit de desprendre’s del conte i deixar que cada lector l’acabi amb la seva interpretació. El tercer, gaudir de llegir en veu altra i d’escoltar els companys.

Va ser una festa de contes fabulosos.

Vaig tancar la sessió amb la lectura de La casa de Chef, de Carver, traducció de Benito Gómez Ibáñez, perquè amb tantes coses que hem fet no havíem tingut temps de llegir aquest autor en veu alta.20170322_160841-COLLAGE20170322_160711-COLLAGE20170322_161022-COLLAGE

Així, llegint i escoltant, vam encetar la primavera.

Diumenge faré un taller d’escriptura a la llibreria Índex de Vilassar de Mar.

 

Sóc una escriptora brúixola, i tu?

Em passejo per l’escriptura tal com ho faig per la vida, amb una idea o un far i una brúixola, donant més importància a l’olfacte i als aires que ensumo que a la documentació que porto a la cartera. Fent petits esquemes a mesura que camino, que van caducant a les poques passes i en faig un altre de nou i llenço l’antic. Avanço guiada per un impuls que m’empeny a escriure, a explorar-me en i a explorar el món en l’escriptura. Construeixo personatges i faig escaletes i em documento, però no em prenc els mapes seriosament perquè en realitat busco un paisatge que encara no he descobert.  Per això em centro en el meu far i en orientar la meva brúixola mentre la meva escriptura es va enriquint amb el que vaig trobant pel camí.bruixola.jpgSóc una escriptora de nas i de cor i de quadern, més que de mapes, teories literàries i grans pensaments. Sóc una escriptora de cos i de fantasia, em documento i miro els mapes però, més que cap altra cosa, miro cap al far de l’emoció, de la sensació, de la idea que m’ha posat en marxa, i procuro estar atenta a tot que sorgeix mentre escric.

He de dir que sóc una escriptora de peces breus i que quan he abordat textos més llargs, com la novel·la, he hagut d’agafar-me a mapes i escaletes, planificar les parets mestres i també els detalls, dissenyar i fer fluir el text per l’estructura pensada. Però era planificar molt per encarar amb més tranquil·litat l’escriptura de llarga distància, perquè anava reescrivint les escaletes i repensant l’estructura. M’agradaria saber escriure textos més llargs només amb brúixola i petites planificacions fungibles. No sóc una gran arquitecta se’m dona millor la jardineria.

Hi ha autors que construeixen el mapa detallat de la novel·la i, quan es posen a escriure, escriuen sobre allò que toca. Aquesta tècnica és la que em van ensenyar a l’escola de guionistes i que tant em va beneficiar en donar-me seguretat a l’hora d’abordar la construcció d’una ficció, i que ensenyo als meus alumnes convençuda que és una joia. Però a mi m’agrada la sorpresa, que la història sigui orgànica i es vagi revelant a mesura que avança (haver dissenyat mapes abans crec que ajuda). Els autors que inicien l’escriptura amb bons mapes i els segueixen generalment no tenen necessitat de molta reescriptura, perquè tot és força coherent. Segurament és una escriptura imés eficient, perquè disposen d’un índex i el segueixen (el temps de planificació es recupera de llarg en la redacció i la revisió), tenen una visió conjunta del text i poden controlar millor el to, el ritme i la tensió narrativa.

El navegant amb brúixola manté més viva la passió de l’escriptura i la creativitat, perquè és una aventura plena de sorpreses, el text flueix sense condicionants i acostuma a ser més viu. És més fàcil mantenir la motivació íntima, el far, i l’efecte que es vol transmetre. Però, si no tens la fortuna d’escriure en un estat de gràcia molt especial, és molt possible que tinguis molta feina de revisió i reescriptura, fins i tot pot ser que acabis un pedregar. A més, i si no ets una mica tossuda (jo ho sóc) també és molt fàcil  que no acabis els textos més llargs. L’escriptura amb brúixola acostuma a ser més personal i original.

Es pot combinar la jardineria i l’arquitectura, els mapes i aixecar el dit per veure d’on bufa el vent. Cadascú troba la seva manera d’enfocar l’escriptura i la vida. Es veu que Patricia Highsmith i Margaret Atwood són escriptores de modalitat brúixola, en canvia J.K. Rowling, l’autora de Harry Potter, és totalment de mapa.

Aquest diumenge a la Llibreria Índex de Vilassar de Mar faré un curs sobre Escriptura creativa i tècniques de guió audiovisual. El fet que sigui una autora de modalitat brúixola no em fa desmerèixer la tècnica, al contrari, i amb les tècniques del guió audiovisual hi estic en deute permanent. Anima’t!

La lectura porta a l’escriptura i l’escriptura a la lectura

Visita a l’institut de Sant Joan Despí, programa Lletres a les Aules de la Institució de les Lletres Catalanes.

En una sessió del taller de conte literari que imparteixo als Amics de les Arts de Terrassa  el Ramon ens va dir que si una cosa li havia quedat ben clar de la seva experiència com a docent és que els joves sempre tenen raó. I totes les nostres especulacions sobre la competència lectora dels nois d’avui es van enfonsar com un castell de cartes, perquè el Ramon, com els joves, tenia raó. Vam continuar parlant dels contes de Pere Calders sense entrar en si els joves d’avui entenen o no la ironia, les el·lipsis i les històries ocultes, ni desbarrar sobres les potencials conseqüències fosques que aquestes mancances els podrien comportar.

M’agrada visitar instituts, no només per parlar de la meva obra i la meva experiència com a escriptora, sinó per escoltar els alumnes. Quins llibres volen? Què els interessa? Què els ratlla? Què els emociona? Quan i com els agrada llegir?

El dia 8 de febrer vaig anar a l’Institut Jaume Salvador i Pedrol de Sant Joan Despí.  Tenia una cita amb els alumnes de primer i segon de batxillerat. Vaig parlar dels dos reculls de contes que tinc publicats, La nit als armaris i Cròniques de Kaneai, tot i que no havien pogut llegir l’últim perquè tot just acabava d’arribar a les llibreries. La professora de català em va comentar que els de segon estaven llegint Invasió subtil i altres narracions de Pere Calders i que volien que els parlés també de literatura de gènere fantàstic. No em vaig fer pregar, el fantàstic m’apassiona i Cròniques de Kaneai és un recull de contes fantàstics que comença amb la cita del microconte Altres dimensions de Pere Calders.

lanitalsarmariscroniquesdekaneai

A la xerrada vaig tornar a comprovar que els contes els agraden. Tot i que el conte literari exigeix un esforç del lector major que la novel·la convencional, el format curt és atractiu per a la joventut que té poc temps i no massa ganes de llegir. De La nit als armaris els van agradar especialment els contes amb protagonistes transgressores (com Crac, amb l’adolescent rebeca i El divan, on la rebel és l’àvia). Em van dir que s’havia divertit llegint-los i escoltant-los  es veia que sí, que els havien llegit i que els havien agradat.

Com que sóc professora d’escriptura creativa em van demanar si podia proposar alguna  activitat de creativitat, per estirar una mica més el tema del fantàstic i experimentar-lo des de l’escriptura. Els vaig proposar jugar a les hipòtesis fantàstiques, i  vaig tornar a comprovar que inventar històries i escriure-les és una activitat estimulant per a molts nois i noies. Feia goig veure’ls a tots escrivint. Només va ser un tast i van sortir textos força interessants. La lectura porta a l’escriptura i l’escriptura a la lectura.Lletres a les Aules Sant Joan Despí

Pròxims tallers d’escriptura: 26 de març a la llibreria Índex de Vilassar de Mar.  

Camí de Sirga, la vida feta literatura

Sempre m’apuntaré a recordar el meu admirat Jesús Montcada. Gràcies Marina Espasa per portar-me’l al lector del WordPress.

 

Jesús Moncada, Camí de sirga (Edicions 62, 2017) Vist el panorama funest que ens obsequia l’edició en català més comercial, cal felicitar els responsables a Edicions 62 de la reedició d’un clàssic com Camí de sirga, un llibre que els estudiants de batxillerat haurien de saber de memòria, com els alumnes italians se saben cants sencers de la Divina […]

via Camí de sirga: una novel·la irrepetible? [Jesús Moncada] — Marina Espasa

Setmana de la lectura d’Esterri d’Àneu

Divendres arrenca la Setmana de la lectura d’Esterri d’Àneu, amb un menú força engrescador i per a paladars ben diversos.

Jo hi col·laboraré amb els tallers d’escriptura sobre l’art d’inventar històries i el conte literari. Inventarem històries i escriurem contes després de deixar ben clar què és i que no és una història i què és i que no és un conte. També presentaré el meu nou llibre Cròniques de Kaneai que, entre altres coses, és una cartografia emocional dels espais aneuencs de la meua primera infància.

Ja ho saps, del 3  al 10 de març, setmana de la lectura a Esterri d’Àneu!

CARTELL SETMANA DE LA LECTURA 2017 VERSIÓ 2 SENCER RED.jpg

 

taller-descriptura-creativa-esterri-setmana-de-la-lectura

presentacio-croniques-de-kaneai-red

Dones escriptores: Carson McCullers, la teoria de l’amor

Vull dedicar una secció del blog a dones escriptores. Vaig començar amb Katherine Mansfield i avui continuo amb Carson McCullers. Parlaré de grans escriptores que m’agraden  molt.

El 2017 se celebra els cent anys del naixement i els cinquanta de la mort Carson McCullers (Lula Carson Smith), una autora de capçalera. L’Altra Editorial ha aprofitat aquesta celebració per recuperar l’obra en català de l’autora.

Carson McCullers va néixer a Georgia (USA), en una família que trencava amb els esquemes ultraconservadors i racistes del sud dels Estats Units. Contista, novel·lista i dramaturga, va ser una escriptora precoç, marcada per la malaltia i el matrimoni amb James Reeves McCullers.mccullersEra una estudiant de música apassionada però als quinze anys, quan va patir una suposada pneumònia que en realitat era reumatisme articular agut, va decidir canviar el piano per l’escriptura i dedicar-se a la literatura. La malaltia i el dolor ja no la va abandonar més, i ella no va deixar d’escriure. L’any 1940, amb vint-i-tres anys, va publicar El cor és un caçador solitari i es va convertir en una revelació de la literatura americana.

L’any 1935 va conèixer a James Reeves McCullers, l’amor de la seva vida. Es van casar, es van separar i es van tornar a casar. Aquest matrimoni va ser la relació més generosa i destructiva de l’escriptora. Ell era un narrador brillant però que no tenia la fusta d’escriptor d’ella. Van compartir moltes dificultats, com l’alcoholisme, l’ambivalència sexual i la gelosia de Reeves del seu talent. Reeves es va suïcidar l’any 1953.

Carson McCullers va ser una dona d’afectes molt complicats, a la seva novel·la breu La balada del cafè trist exposa la seva teoria de l’amor:

Val a dir d’entrada que l’amor és una experiència compartida entre dues persones, però que sigui compartida no vol dir que sigui semblant per als dos implicats. Existeix l’amant i l’amat, però són de països diferents.carson-mccullers-alta2La malaltia li causava tant dolor que havia de fer un gran esforç per poder escriure. L’any 1949 va intentar suïcidar-se i la van recloure en un sanatori mental. Malgrat la malaltia, va tirar endavant amb la seva obra literària fins al final de la seva vida, l’any 1967. Va deixar la seva autobiografia Il·luminació i fulgor nocturn inacabada.

Escriptora de gran talent, lúcida i fascinant. Va escriure sobre les vides imperfectes de marginats socials amb subtilesa i poesia, i alhora amb cruesa. Va ser un gran retratista de l’Amèrica profunda. El tema central de la seva l’obra és l’anhel de ser estimat, de trobar un nosaltres. Mostra l’amor i la malenconia i transporta el lector a la silenciosa i sagrada intimitat dels personatges, dibuixa mons aspres i angulosos, profundament poètics.  Transmet amb duresa, humanitat i melancolia els misteris de la vida. Té un gran sentit del ritme i de la construcció narrativa.

Explicava que la seva comprensió de l’obra que escrivia era fragmentària, que només comprenia bé els personatges i que escrivia la novel·la en un cert estat d’indefinició, que la clau li arribava com per atzar, sovint després d’un gran esforç. Deia que les revelacions eren la benedicció del seu treball incansable.

Una escriptora impressionant!

###

Presentacions del meu últim llibre de contes fantàstics Cròniques de Kaneai. Clica aquí.