Conte de Sant Jordi

llop (2)

Còsmic i bestial

Fa temps que tinc molt clar que a l’hora de percebre la realitat, amb tecnologia inclosa, som extremadament limitats. Si alguna cosa sé, i reconec que és molt poc, és que la nostra percepció és ridículament minúscula. Tenim uns receptors de pa sucat amb oli i els anomenats avanços tecnològics, les amplificacions microscòpiques i telescòpiques de darrera generació, són molt poca cosa, insignificants.

Sé que estem envoltats de músiques i sons que no sentim, de rellotges que no marquen les nostres hores i que no coneixen els nostres minuts ni els nostres segons. Que naveguem en un espai infinit amb universos de dimensions que s’escapen a la nostra percepció i al nostre pensament. La Humanitat és minúscula  i em sembla lògic pensar que hi ha éssers i realitats desconegudes i bestials.

Som una espècie que presumeix de massa encefàlica. Un cervell que imaginem superior als de les altres espècies que viuen al nostre planeta. Ens considerem més llestos que els llops i, per descomptat, que qualsevol arbre, quan és ben clar que si mesurem el grau d’intel·ligència per la capacitat d’allargar el temps de vida a la terra (em sembla bastant bon paràmetre), els arbres, descerebrades i carallots, ens guanyen per golejada.

Sóc una homo sapiens però em sento més a prop de les pedres que dels humans. Em situen dins de l’espectre autista moderat. Una etiqueta poc franca per una noia com jo que m’inclino per la radicalitat. Això de l’autisme s’ho han inventat per classificar i estovar algunes diferències, en realitat no saben què vol dir això de trastorns de l’espectre autista. No és un diagnòstic que derivi dels resultats d’una anàlisi de sang o d’orina. A la pràctica el meu autisme es tradueix en una major fredor emocional i una major capacitat lògica. Per això veig tan clar que a escala còsmica els humans som un zero a l’esquerra. Pensar una altra cosa és de rucs que no saben aixecar els ulls del melic, un del mal que, sovint injustament, se’ns pressuposa als que se’ns ha diagnosticat algun tipus autisme.

Confesso que em sento més inhumana que humana i assumeixo que aquest pensament és un pèl (o molt) subjectiu. Segurament un gat o un tauró no s’ho plantejarien, o ho farien des d’un punt de vista bèstia que encara no arribo a imaginar per més que em concentri a explorar diverses hipòtesis potencials. Però el diagnòstic d’autisme no em converteix en la inhumana que m’agradaria ser, al contrari, m’humanitza a la baixa i em complica una mica més la vida, en l’intent paternalista d’aplanar-me-la pel meu bé.

Tinc fama de no entendre un borrall d’emocions i de no saber què és l’empatia. Ara ja no m’esforço, els dono la raó. Em deixo emportar per la intuïció i la imaginació i, després, aplico el bisturí de la lògica. Confio més en l’inconscient que en la consciència, que m’amaga tantes coses, no sé si més que als altres humans. Visc en una mar de present on esquitxen i s’apilonen les coses del passat i del futur. El present només és un i conté tots els passats i tots els futurs, els meus, els de la terra i els de l’univers. Quan imagino un punt qualsevol de l’espai que conec veig com s’obren portes que mostren realitats paral·leles. Portes i dimensions que els nostres ulls anatòmics no saben veure.

Som un cagalló còsmic però tenim l’eina tan potent de la imaginació. No importa que de vegades em jugui males passades i em passegi per mons poblats d’objectes i éssers sense un contenidor com deu mana, fluids i llefiscosos, amb ferides encara més líquides, que supuren sucs blaus i fosforescents per tots els orificis del cos. M’agraden les estructures sòlides, la geologia i els vegetals, que tenen parets cel·lulars rígides. L’inconscient no és líquid ni fluid, és sòlid, amb grans espais buits. La fluïdesa entre els humans està sobrevalorada. Societats líquides? Doneu-me muntanyes de roca, edificacions de pedra, còdols de riu. Arbres monumentals.

No sóc tan freda com afirmen, estic enamorada, però ho mantinc en secret perquè a casa, i a fora, no veurien amb bons ulls la nostra relació. Només tinc tretze anys i és un amor desmesurat. En el moment d’adormir-me, si no sóc al seu costat, el somio, erecte i poderós, com si volgués foradar el cel. Revisc el tacte de la seva pell, la seva respiració silenciosa i em fonc de plaer només de pensar-hi. És tan gran que els meus braços prims no el poden estrènyer del tot i per més que em posi de puntetes i estiri el coll no puc veure-li la coroneta. L’olor i el tacte dels seus sucs corporals em trasbalsen intensament i em transporten a la profunditat del bosc ancestral. No és d’una mida còsmica però sí inhumana. El sabor bestial de la vida penetra dintre meu mentre em frego les mans i em suco el nas amb la seva resina. De vegades, sense voler, en l’èxtasi de l’amor, li trenco alguna branqueta però no es queixa, gemega de plaer. Ells arriben de matinada amb la boira, petits punts inhumans i còsmics, sòlids que viatgen en una boira gasosa i provoquen allaus orgàsmiques. La velocitat de la saba de l’avet embogeix i la seva escorça s’aprima, el meu cor es desboca i els genolls no em sostenen, em recolzo més i més en el seu tronc fins que ens buido per dins del tot i sé que el meu l’avet també, no cal que m’ho digui. Ells, els inhumans es comuniquen amb la conífera que estimo i, de retruc, amb mi. Jo no els entenc, l’avet sí. Té vuitanta anys, almenys això diu l’avi. Un avet jove i ben plantat, no sé si jo quan tingui divuit o vint anys i hagi contactat amb més éssers còsmics també els entendré. Sóc conscient que els arbres són molt més llestos que nosaltres.

Diuen que no tinc gens d’empatia, i tot el rotllo que s’han empescat de la teoria de la ment, però bé que sé veure que els pares i la psicòloga estan contents perquè, segons ells, he fet un vincle especial amb l’avi que viu a la torre de l’avet, l’arbre més gran de tota la contrada. I callo perquè no vull que tinguin un disgust, i perquè ara que he trobat un amor bestial i inhumà amb espurnes còsmiques no deixaré que quatre homo sapiens amb una empatia molt limitada me l’esguerrin. No em vull posar la cotilla humana, quan sigui gran vull viure amors encara més còsmics i més bestials.

 

Sant Jordi: de 17 a 19 h signaré exemplars de La nit als armaris i Cròniques de Kaneai a la parada de Voliana Edicions, Rambla Catalunya 33, Barcelona.

 

Anuncis
Tallers d’escriptura al Pirineu, 2018

Tallers d’escriptura al Pirineu, 2018

Tornen els tallers d’escriptura d’estiu al Pirineu! El de principis de juliol a l’Ecomuseu d’Esterri d’Àneu, enguany farem l’edició número onze i el centraré en l’escriptura vivencial, de l’experiència. I el de finals d’estiu, al setembre, al Centre d’Art i Natura de Farrera, on et convido a experimentar la relació entre natura i escriptura, com a font d’inspiració, com a material literari, com a disparador de la fantasia…Comença i acaba l’estiu escrivint!

 

XI Taller d’escriptura creativa a Esterri d’Àneu. “Escriure el que vius, el que ets”. 6-8 de juliol

Objectius:

  • Estimular la creativitat i la imaginació en un entorn natural privilegiat.
  • Plantejar la diversitat de textos que poden expressar el que vivim i el que som.
  • Descobrir l’ús de la literatura com a paràbola d’un mateix.
  • Llegir, escriure i compartir els textos generats al taller.

Contingut:

  • Quantes maneres tenim d’expressar el que vivim, el que som?
  • Textos autobiogràfics, ficció i l’autoficció.
  • Convertir els records, més propers o més llunyans, en literatura.
  • Crear literatura a partir de l’experiència més personal i fer sevir la mentida de la ficció al servei de la nostra veritat.

Lloc: Ecomuseu de les Valls d’Àneu, Esterri d’Àneu. logo113-2

Preus: 135 €. Residents Pallars Sobirà, 120 €. (Pagament abans 23 de juny: 125 € i 110 residents Pallars Sobirà).

Inclou dues sortides al poble d’Àrreu guiades per la Cristina Simó (Ecomuseu de les Valls d’Àneu). Una de nocturna i literària (divendres a la nit) i l’altra, històrica, l’endemà a la llum del matí.

Nombre de participants: mínim 6, màxim 12.

Informació sobre l’allotjament: Informació turística Valls d’Àneu.

+ informació i inscripcions al taller: raquelpicolo3@gmail.com

Esterri 6.7

Esterri d’Àneu

 

IV Taller “Escriptura i Natura”. Centre d’Art i Natura de Farrera, 15-16 setembre

Objectius:

  • Escoltar les paraules i les frases de la natura, com ressonen dintre teu i com les respons.
  • Analitzar i comentar les diferents presències de la natura en diverses obres literàries.
  • Escriure textos on la natura tingui un paper important.

Contingut:

  • Relació escriptor-natura.
  • L’escriptor romàntic i l’escriptor científic.
  • Els elements naturals com a materials literaris.

Clica l’enllaç del post que he escrit sobre aquest tema: Escriptura i natura.

Lloc: Centre d’Art i de Natura de FarreraResultat d'imatges de centre d'art i natura de farrera

Nombre de participants: mínim 6 i màxim 12.

Preus: 125 € (residents Pallars Sobirà, 115 €). Pagament abans del 20 d’agost: 115 € i 105 residents Pallars Sobirà.

Informació i inscripcions: raquelpicolo3@gmail.com

Us podeu allotjar a Centre d’Art Natura de Farrera.

20170917_095629

Vista des del CAN de Farrera.

 

 

 

Imatges dels tallers d’hivern

Conte1

Taller de conte literari. Amics de les Arts i Joventuts Musicals de Terrassa.

conte2

Taller de conte literari. Amics de les Arts i Joventuts Musicals de Terrassa.

cabrils3.18

Club de lectura de Cabrils. Sessió dedicada a la vinya i els vins. Comentant Novembre, premi Celler de lletres 2016, amb l’autora, la Núria Valentí.

Vaccaro Elizalde

Els secrets de la narració. Casa Elizalde. Visita de l’escriptor José Vaccaro.

Golferichs2.3.18

Escriptura creativa. Casa Golferichs.

Golferichs.3.18

Escriptura creativa. Casa Golferichs. Visita de l’escriptora Alicia Estopiña.

Elizalde2

Els secrets de la narració. Casa Elizalde.

pinyolsmadurs2

Presentació de Pinyols madurs d’Isidre Grau a la Biblioteca de Barberà del Vallès.

elizalde1

Els secrets de la narració. Casa Elizalde.

Esterri2.18

Taller de relat negre. Biblioteca d’Esterri d’Àneu.

Santa Maria2.18

Taller de relat negre. Visita a Santa Maria d’Àneu.

CARTULA_CONCURS_RELATS_BREUS_2018_RED (1)

terror

Els membres del jurat ja estem passant por… El veredicte per Sant Jordi.

Tallers de Primavera.

Tallers d’estiu al Pirineu.

El plaer de llegir: lectures del mes de març

El cor de les tenebres

Club de lectura Biblioteca Sofia Barat, Barcelona

Amb la descripció del viatge del capità Marlow pel riu Congo buscant el misteriós Kurtz, el cap d’una explotació d’ivori, Joseph Conrad va escriure un dels testimonis més brutals del sistema colonial que regia una gran part del planeta a finals del segle XIX.
Cent anys més tard El cor de les tenebres és un relat de culte sobre la recerca i el qüestionament dels propis valors, sobre la soledat humana, l’enfrontament de l’home amb la natura i el desencaminament total per pèrdua de criteris i raïls  morals. Un viatge que ens entra i ens sacseja des dels sentits.

 

hI HAVIA UNA VEGADA

Seminaris Conte II – Amics de les Arts i Joventuts Musicals de Terrassa.

Liudmila Petruixévskaia és una autora destacada de la literatura russa contemporània. Va néixer l’any 1938 a Moscou, on encara resideix. És pintora, dramaturga i cantant en teatrets i cabarets moscovites. La seva narrativa s’ha traduït a més de trenta llengües i les seves obres teatrals han estat representades arreu del món. Una cronista de la devastació i la por, serena i amb sentit de l’humor.

HARUS

Club de lectura Biblioteca Josep Vidal i Soler. Gavà.

El camí del tir amb arc sembla, des de fora, destinat a fer coincidir la punta d’una fletxa amb el centre d’una diana passant per la força d’una corda, però és, com totes les disciplines sagrades, un camí per fer coincidir la fletxa dels pensaments amb la diana dels actes, passant per la corda de les paraules.

Haru és una història de vida, d’aprenentatge. Una  novel·la ètica, ubicada en un lloc indeterminat de l’Orient, que tracta el tema de l’espiritualitat des d’una perspectiva universal. Bella per dins i per fora, ens comença a parlar des de la coberta i el paper del llibre, en l’harmonia amb les paraules del text, clares i harmonioses, musicals.

 

luciaberlin

Club de lectura Biblioteca Can Manyer. Vilassar de Dalt.

Vaig conèixer els contes de Lucia Berlin l’any 2016, i sempre que torno a rellegir-los tinc una immensa alegria. Adoro el seu estil directe i lluminós, trepidant. L’alegria de viure, la vida que no s’atura, càlida, propera, aspra, dolorosa, mostrada amb una distància irònica i sentit de l’humor. Imagino l’autora com a una orella atenta a les veus del carrer, amb una mirada intel·ligent i precisa i un geni creatiu capaç d’encadenar els fets narratius amb una velocitat similar amb què va viure. Una escriptora que sap quan utilitzar l’humor, la duresa  la tendresa.

“Exagero molt i barrejo ficció i realitat, però no dic cap mentida”, va dir.

 

pinyolsmadurs

Presentació de Pinyols madurs a la Biblioteca de Barberà del Vallès.

pinyols-madurs-510x754

L’art i la bellesa de la brevetat. Un bon grapat d’autèntics pinyols madurs, amb tot el que cal per germinar i florir a la ment dels lectors. El mestre Isidre Grau ens ofereix un catàleg de precioses miniatures d’un gran virtuosisme narratiu que recomano a tothom i, especialment, als meus alumnes de tècniques narratives i conte literari.

Tallers d’estiu al Pirineu: clica!

 

Poesia tot l’any

Labreu segueix jugant fort en la seva aposta a favor de la poesia. En aquesta ocasió es tracta d’un altre d’aquells llibres de justícia, necessaris i fonamentals a l’hora de construir el nostre present i de deixar constància de la realitat. Amb una introducció d’Andreu Subirats i un epíleg d’Albert Roig, ens presenta Convivència d’aigües,…

via “Convivència d’aigües”, la poesia completa de Zoraida Burgos — Jordi Cervera

La màgia del diari íntim

Una de les meves primeres experiències potents va ser llegir el Diari d’Ana Frank. Tenia dotze anys, pràcticament me’l vaig empassar, d’una tirada, gairebé sense respirar. Quan vaig tancar el llibre em sentia diferent, més persona. Era una nena que llegia molt, però fins llavors només devorava novel·les d’aventures i tebeos per entretenir-me. Amb el Diari d’Ana Frank vaig sentir que la nena jueva m’havia obert les portes de casa seva i que volia ser al ser costat, escoltar les seves confidències escrites.

Els diaris personals tenen la màgia de fer-nos sentir que entrem directament al món intern de l’autor.

DIARI D'ANNAFRANK

Als dinou o vint anys, quan estudiava a la facultat de ciències i sempre volia saber què feien els estudiants de lletres, vaig descobrir Virginia Woolf i em va impressionar molt. Els diaris íntims tenen un pes important en la seva obra. En aquella època també vaig descobrir Kafka, un altre autor de diaris. I, dues dècades més tard, els diaris de la gran escriptora de contes Katherine Mansfield, que ara també podem gaudir en català gràcies a la traducció de Marta Pera. Són molts els escriptors que publiquen diaris personals i encara més que n’escriuen. Jo també escric diaris des de joveneta, quan encara no veia la relació entre els quaderns on recollia diàriament bocins de la meva vida i la literatura. Ara veig que sí, que ja hi ha una connexió, un eco.

Diaris mansfield

El diari íntim és un gènere literari però també un recurs molt interessant per a l’escriptor. Prendre notes i fer esborranys, reflexionar sobre la creació literària i els llaços entre la vida i l’art. Esmolar l’estil i la veu literària. Practicar el sa costum d’escriure cada dia. Tot això i encara alguna cosa més ens ho dóna la taula d’entrenament que és el diari personal.També és un recurs terapèutic, aporta benestar mental. Els diaris íntims m’han acompanyat tota la vida i alguns, finalment, els he transformat en literatura.

Últimament he rellegit dos clàssics en forma de diari íntim, molt interessants i molt diferents. Es tracta d’Homenatge a Catalunya, també inclou assaig però el diari és la part més extensa. George Orwell deixa testimoni de la seva experiència a la Guerra Civil Espanyola de finals del 1936 a la tardor de 1937. És un diari que s’apropa a la crònica periodística. Orwell es mira els esdeveniments amb els ulls molts oberts, d’estranger, serens, tot i que s’hi està jugant la vida.

L’altre llibre, Diario de una dama de provincias, de E.M. Delafield, és una ficció protagonitzada per un personatge que és una antiheroïna que ens deixa entrar a casa seva i a casa dels veïns, i que ens mostra la seva mediocritat i contradiccions. La sentim tan propera que tenim ganes de continuar llegint.

Entremig de testificar la vida i escriure ficció tenim el Quadern gris de Josep Pla, que fa anys que rellegeixo. Se suposa que el va escriure entre el 13 d’octubre de 1918 al 25 de maig de 1919 però els experts han detectat diversos detalls que fan pensar que és un dietari de ficció. En qualsevol cas, és una obra mestra, sotmesa a un procés de creació i modificació constant fins que va ser publicada l’any 1966.

QUADERN-GRIS-EL-i1n1987668

La majoria dels escriptors escrivim diaris, més o menys ocults, amb major o menor o nul·la intenció de gènere i de publicació. El diari íntim és un gran amic de l’escriptor.

 

Tallers d’escriptura al Pirineu: Clica!

5 propostes per millorar l’escriptura de les emocions

Ser conscient i entendre les nostres emocions ens ajuda a relacionar-nos amb nosaltres mateixos i amb els altres, i a crear personatges amb un món emocional de veritat. Per poder escriure emotiu i emocionant cal, en primer lloc, que aprenguem a ser conscients de les nostres emocions.

La consciència emocional es pot entrenar. Aquí et poso cinc activitats molt efectives:

  1. Observa i posa nom a les teves emocions.
  2. Fes el seguiment d’una emoció en concret, una que coneguis bé, al llarg de tot el dia. Quantes vegades la sents, en quin context, amb quina intensitat?….
  3. Construeix el teu vocabulari emocional. Pensa en una emoció per cada lletra de l’alfabet.
  4. Pensa en emocions relacionades, amb intensitats variables. Per exemple, irritada, molesta, enfadada, furiosa. Fabrica famílies d’emocions. Quantes n’has trobat?
  5. Anota els teus sentiments en un diari. Agafa’t uns minuts cada dia per escriure sobre com et sents i per què. També pots expressar les teves emocions de forma creativa: dibuixant, amb un poema, una prosa poètica o simbòlica.

Sigues conscient de les teves emocions i toca el cor dels teus lectors.

emocio2

Tallers d’escriptura al Pirineu. Emocionants, especials, escrits amb el cor. Clica!