Novel·la històrica

Hay luz en casa de Publio Fama de Juan Miñana ha estat el darrer llibre que hem llegit i comentat al Club de lectura de novel·la històrica de la Biblioteca Sofia Barat. Vam fer la tertúlia el dia 8 de novembre al Museu d’Arqueologia de Catalunya, en el marc de Barcelona Novel·la Històrica (Tricentenari 1714-2014).

1424458_10151782995326964_191014989_nMiñana va afirmar que si havia de triar entre la fidelitat a la història o a la literatura sempre guanyava aquesta última; primer crea l’argument i després li busca el millor escenari. El següent pas és documentar-se i enamorar-se sense remei del període escollit. Com es va enamorar de la Barcelona del segle I on transcorre la història protagonitzada per Publio Fama.

La novel·la històrica és un gènere literari que té una gran tirada al nostre país i que cada cop ocupa un espai més destacat als prestatges de les llibreries. Confesso que no sóc de les lectores que quan entren a la llibreria van directes a les lleixes amb aquesta etiqueta, primer sempre busco a les seccions de literatura sense cognoms. Això no treu que algunes novel·les històriques i alguns textos literaris que recreen una època més o menys llunyana i ens proposen un doble viatge, per la història i la literatura, no els trobi fascinants.

Els llibres que llegim al Club de lectura els podríem classificar en tres categories. Novel·la històrica, entesa com a gènere literari; novel·les que passen en un context històric determinat i llibres escrits en una època històrica concreta. Aquest darrers m’interessen especialment perquè són clàssics de la literatura i tenen prou musculatura literària per arribar fins als nostres dies i continuar vius després de seixanta o tres-cents anys, i perquè no són una recreació sinó una mostra directa de la vida en el marc històric on es van escriure.  D’aquesta categoria fa poc hem llegit Orgull i prejudici de Jane Austen; i aquest curs també llegirem, El carreró dels miracles de Naguib Mahfuz, A sang freda de Truman Capote, Si això és un home de Primo Levy i Eben de Ryszard Kapuściński.

Image

Els límits de la novel·la històrica i si el que llegim és o no una novel·la històrica és un debat que sorgeix molt sovint al club de lectura. La primera taula rodona de Barcelona Novel·la Històrica va tractar aquest tema. Hi van participar el catedràtic d’història medieval de la UAB José Enrique Ruiz-Domènec, el catedràtic d’història contemporània de la UAB Josep Maria Solé i Sabaté i l’històriador de la Universitat de Saragossa i novel·lista José Luis Corral.

Començar basant-se en la història i ficcionant, o bé, endinsar-se en la ficció i fer subtrames històriques basant-se en documentació i dades? Pels tertulians citats el marge de flexibilitat pel que fa a la dosi de documentació i de ficció depèn de cada autor, però hi ha dos requisits que s’han de complir: s’ha de narrar una història la recreació de l’entorn històric ha de ser creïble. Van posar com a exemple d’anacronisme una novel·la de vikings on els vaixells naveguen en les aigües gelades dels mars escandinaus; al segle X el nord d’Europa era força càlid, no hi havia fiords i les vinyes cobrien Escòcia. L’existència d’anacronismes en una novel·la històrica posa de manifest mancances en el treball de documentació.  

Advertisements

Un pensament sobre “Novel·la històrica

  1. Retroenllaç: De la història a la ficció – Raquel Picolo

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s