Conte de Sant Jordi

Divendres passat vam cloure les activitats de la setmana de Sant Jordi de la Biblioteca de Vilassar de Mar amb un recital de textos inèdits d’alumnes dels meus tallers d’escriptura creativa, i l’acompanyament d’un saxo. Quinze rapodes i una intèrpret de saxofon.

Foto Antoni Plans

El braç i el saxo que surten a la foto són de la Susana Marco. Ella em va deixar caure el títol, “Tots els sants tenen el seu monstre”, un matí que la vaig trobar pel carrer. El vaig arreplegar perquè era gustós i n’ha a sortit el microconte que vaig llegir divendres a la biblioteca i que publico a continuació:

 

Tots els sants tenen el seu monstre

Ai, els dracs! Éssers meravellosos, bestioles màgiques que treuen llum per la boca i solquen els cels eternament, sense que el calguin altres personatges per ser.

Els sants, en canvi, necessiten dels monstres. Els conviden, els sedueixen i, quan ja són ombres negres del paisatge, els maten, i salven la humanitat de la barbàrie. Si no en troben cap de disponible, se l’inventen i el converteixen en un gran horror per tal de poder-lo matar i salvar les persones de bé. Almenys això és el que pensava el vell Nando, que quan era petita em contava contes de dracs i de monstres. Va ser ell qui em va explicar la llegenda de Sant Jordi.

Es veu que el Jordi era un noi normalet, ni gaire llest ni ben plantat, i força somiador. Cavalcava la drac més forta de l’univers i amb ella sobrevolava les valls. Però un dia, sense més ni més, la drac es va negar a obeir-lo i el va deixar plantat en somnis. Al Jordi se li havia escapat el guió de les mans. Amb l’amor propi ferit, va seguir la drac fins a Montblanc, on li va clavar la llança i la va matar sense que ella, perplexa, ni tan sols es defensés. Mentre guaitava l’enorme bèstia estesa als seus peus i el jardí tacat de vermell, al Jordi se li va posar la mirada lluent dels sants.

Dracs i monstres volen cap a la llum, com totes les criatures. Són els sants els que els empenyen cap a la foscor per poder mantenir les seves capelles terrenals enlairades. Al menys, això és el que deia en vell Nando.

Als cursos d’escriptura creativa sempre dono un paper rellevant a la lectura compartida en veu alta. Sempre convido a escoltar la música del text i de les històries. A l’agenda podeu veure els tallers d’escriptura creativa que tinc programats pels  propers mesos.

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s