Escriure amb els sentits

A l’estiu tenim els sentits més oberts. La vida ens entra pel nas amb molècules oloroses i per les papil·les gustatives de la llengua, per l’oïda amb les vibracions de l’aire, amb la llum que impressiona la retina i per tots els porus i els terminals nerviosos de la pell. No ho sé descriure científicament però també tenim receptors sensibles a les vibracions estivals indeterminades i pendents d’etiquetar que ens fan sentir espurnes de foc i d’aigua per dins. A l’estiu jo sempre torno a la casa on vaig néixer i em puja  una glopada de  velles sensacions que de vegades acaba en inundació.

De petita vaig viure en una casa de cent vint metres quadrats i tres plantes. Encara ara és una casa gran per mi, però quan tenia tres i quatre anys era enorme, com un castell. Recordo el soroll del terra i de les escales que no eren de parquet sinó de fusta, i es queixaven a la mínima passa; el meu pare, que sabia entonar les cançons i cantava “Un inglés vino a Bilbao” amb la veu potent i ben timbrada. Les parets estaven pintades de blanc i tenien pelades que deixaven veure una pintura de color blauet. Recordo els llençols de cotó aspre, freds i humits a l’hivern, agressius i l’olor de llet de vaca cada matí a la cuina.

Llegim la vida amb els cinc sentits, des del ventre de la mare. Els sentits ens informen del nostre entorn extern i intern. Malgrat això, moltes vegades, quan escrivim ho fem com si nosaltres i el món fóssim abstractes i no tinguéssim ni ulls ni orelles ni nas ni boca ni pell. Si volem que el nostre text arribi al lector i el visqui com una realitat sensorial, palpables, que es cregui que els personatges són de carn i ossos, i que les cases, els carrers, els rius, el mar i els camps són de veritat, li hem de mostrar el món i les accions del text amb imatges, sons, olors, sensacions tàctils  i sabors.

paisdeneu

L’escriptura del mestre japonès Kawabata és molt sensorial i delicada.

Afina l’oïda a les paraules, degusta les frases, mira les escenes, ensuma la història, palpa la narració. Escriu amb els cinc sentits desperts, presents, i deixa’t guiar pel sisè, la intuïció. I després, barreja’ls. Dibuixa la música, escolta les mans, deixa que es canviïn els noms i facin poesia.

Els sentits físics també són les portes de la memòria. Aquell pot plantat al mig de la plaça buida, em recorda els jocs de la primera infància, Gracias a la vida, cantada per Joan Baez, l’arribada a la ciutat. L’olor de vaca, la cultura ancestral on vaig néixer. La percepció dels meus llavis, els teus. Les sensacions obren portes de la memòria, misterioses i imprevisibles; són una invitació a la creació.

Prova aquest exercici: escull una paraula concreta i posa-la al centre del full, envolta-la dels cinc sentits (vista, oïda, olfacte, gust, tacte) i escriu totes les paraules que se t’acudeixin per associació lliure relacionades amb cadascun dels sentits. Prem la teva paraula fins a treure-li totes les imatges, sons, olors, gustos i sensacions tàctils.

Advertisements

3 pensaments sobre “Escriure amb els sentits

  1. Retroenllaç: Escriure amb els sentits – Raquel Picolo

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s