Escriptura terapèutica

Sempre he tingut un temperament artístic subtilment contrariat. De petita era feliç jugant, l’activitat creativa per excel·lència. Jugava tant com podia a indis i vaquers, al pot, a matar, als mosqueters i a inventar històries. De preadolescent gaudia fent activitats creatives i de recerca en paratges naturals; dissenyar camins alternatius, experimentar amb la reproducció d’amfibis i identificar petjades i excrements. Amb dotze anys vaig escriure la meva primera obra de teatre, però la vaig ensenyar a un adult que no entenia ni de literatura ni de somnis i vaig arribar a la conclusió, precipitada, que això d’escriure guions teatrals i contes no feia per mi. Als quinze anys, encoratjada per l’entorn escolar, vaig començar a escriure articles d’opinió per a la revista del col·legi i crítiques de llibres per als professors de literatura. I vaig triomfar. Però me’n refiava tan poc de l’artista que sóc que vaig decidir fer una carrera de ciències. Entre el títol de llicenciada en biologia i el de doctora en ecologia terrestre vaig caure al pou. Va ser en aquest mal pas quan vaig descobrir l’escriptura terapèutica. I lescriptura terapèutica em va retornar a l’art de contar històries i a la literatura.

sobre mi.biografia

Escrivim per imaginar camins i fer-los realitat, per descarregar-nos d’imatges doloroses, per plantejar un problema, per pair una ruptura, per travessar un desert, per sortir d’un forat. A mesura que escrivim pensaments i emocions s’entrellacen i sorgeixen imatges i idees noves. Escriure ens ajuda a pensar. Escriure sobre sentiments profunds lligats a experiències traumàtiques millora la fortalesa psicològica i biològica. L’escriptura té un gran poder catàrtic i activa idees, sentiments i històries que ens ajuden a avançar, a suportar i a albirar nous horitzons. A més, organitzem la nostra experiència vital en forma de narració. La teràpia és pot considerar com un procés de reescriptura.

Jorge Semprún al magnífic llibre La escriptura o la vida, diu que de vegades s’ha de mirar cap a una altra banda i deixar reposar els traumes abans de poder escriure’ls, abans de transformar-los en material literari. És cert que no es pot fer creació literària amb les ferides obertes i el cor amarat de ràbia o de por. Però quan parlem d’escriptura terapèutica parlem de posar la vida per escrit, sense cap pretensió artística. Només escriure per obrir camins de paraules, per deixar sorgir totes les emocions, per descobrir i netejar racons ocults, per buscar un altre angle des d’on narrar les nostres històries. I també, per descobrir l’escriptura creativa, l’art, que és de les poques coses que ens ajuden de debò a traspassar els horrors de la vida.

6812988187_67c39c8e5b

Els dies 8 i 15 de juliol, a Granollers, faré el taller L’escriptura creativa, una eina terapèutica.

 

 

 

 

 

Advertisements

2 pensaments sobre “Escriptura terapèutica

  1. Coleccionava camins que es perdien entre montanyes.
    Quant els veia els enregistrava a la ment.
    Imaginava que algun dia caminaria per ells
    i que a l’altre costat d’on es perdia la visió
    trobaria allò que no trobava dins seu.
    Guerola Gil,Jordi dins amagatalls.

    Felicitats per haber trobat el teu amagatall.

    Una abraçada,bones vacances!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s