Microrelats del setge (1714-2014): La baronessa

LA BARONESSA

Vam morir tots al setge de Barcelona. El baró, al juliol, esclafat pel foc de morter, amb l’estendard de Santa Eulàlia a la mà. El nen i jo, l’onze de setembre. El vaig parir mort a l’altar major de l’església de Santa Anna, assistida per dones sense perruca que m’hi van preparar un jaç.

Fa tres-cents anys a Catalunya el món es dividia en dos: el dels molt pobres, que pagaven impostos i no tenien dret a res; i el dels molt rics, que cobràvem impostos i teníem dret a tot. Si alguna cosa compartien aquests dos mons era que les dones no hi comptàvem gens.

Vaig sortir de l’església amb el meu fill en braços i vaig córrer mig embogida pels carrers bruts de sang i en flames. Quan em va abatre l’artilleria francesa, pensava en Mariana de Copons i en la treballadora anònima que guiava les tasques per protegir la muralla. Vaig marxar en mig del combat final, convençuda que al món on anava ningú no portaria perruca.

La meva contribució a Microrelats del setge, publicats a La bona confitura (el blog del microrelat en català). La baronessa es va publicar el dia 8 de setembre al costat dels microrelats d’Esperança Camps i Jordi Benavente:

http://la-bona-confitura.blogspot.com.es/2014/09/microrelats-del-setge-1714-2014-8.html

Advertisements

2 pensaments sobre “Microrelats del setge (1714-2014): La baronessa

  1. Retroenllaç: El microconte: curt i intens | Raquel Picolo

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s