Ets conscient de com jugues amb els temps narratius?

La narració es crea i es desenvolupa en el temps. En el temps de l’escriptura i en el temps de la història que es narra. En la narració podem dir que el temps gairebé ho és tot, sense rellotge no hi ha narració. El temps és una coordenada narrativa bàsica i n’hem de ser conscients. El temps crea estructura, marca el ritme, i més. El temps de la narració aboleix el temps del lector i se l’emporta de viatge.

relotges

Julio Cortázar diu que el temps és un problema que va més enllà de la literatura i que abraça l’essència de l’home. Segons ell veiem els animals viure en el temps, però que en realitat no viuen en el temps. El temps és cosa nostra. No sé si em correspon ubicar-me a la banda dels humans o dels animals, perquè bado molt. I badar és una noactivitat fora del temps. En qualsevol cas, sovint percebo el temps com a un problema i, en aquest punt, diria que m’arrenglero amb la majoria dels humans.

Escriptura i natura CAN-page-001 (1)

Odio els rellotges que posem a la vida, però m’estimo els rellotges de lescriptura creativa. M’agrada jugar amb els temps narratius, perquè en aquest cas, qui atura les agulles del rellotge, les avança o les fa recular, sóc jo, l’escriptora.

Estic secretament convençuda que a la vida no n’hi ha , de rellotges, que ens els hem inventat els humans per organitzar-nos millor i anar tirant. El que em passa amb el temps és o bé que no el noto, de tan concentrada, seduïda o badoc, o bé que me’n falta. Fins ara, no recordo que me n’hagi sobrat mai. No tinc tendència a l’avorriment i sí a estressar-me, gairebé sempre per culpa del temps. No sé trobar-li l’elasticitat que veig tan clara en la literatura. Pels porus que diuen que té, de vegades, m’hi he perdut més d’una vegada.

No ser explicar-me millor, perquè no acabo d’entendre el problema del temps (només el pateixo). Com tampoc entenc del tot les següents paraules de Jorge Luís Borges, però quan les llegeixo em surt de dins dir que sí, que comparteixo el seu pensar.

…en infinitas series de tiempos. En una red creciente y vertiginosa de tiempos divergentes, convergentes y paralelos. Esa trama de tiempos que se aproximan, se bifurcan, se cortan o que secularmente se ignoran, abarca todas las posibilidades.

L’estructura temporal més senzilla d’una narració és la cronològica, però també podem començar pel final i avançar fins al començament, o arrencar in media res, que vol dir pel mig. Podem fent salts cap al passat o fer ballar a l’hora diverses narracions en diferents temps narratius.

D’això i d’altres aspectes relacionats amb els temps de la narració, com el ritme i els temps verbals, tractarem al taller d’escriptura creativa Els rellotges de la literatura, que faré el dia 12 d’octubre a la llibreria índex de Vilassar de mar.

Anuncis

2 pensaments sobre “Ets conscient de com jugues amb els temps narratius?

  1. Retroenllaç: Per llegir en temps de vacances | Raquel Picolo

  2. Retroenllaç: Rellotges – Raquel Picolo

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s