Vols escriure un best-seller?

Jo sí que voldria escriure un best-seller, però encara no ho he provat mai, per por de fracassar i matar el somni mai confessat que potser un dia d’un dels meus llibres se’n vendrà dues o tres-centes mil còpies i hi haurà bufetades per fer-ne pel·lícules i sèries de televisió i websèries. No ho he intentat encara i dubto que ho faci mai. Tinc un amic que es dedica a la ciència però que també és un lletraferit i té diverses obres de narrativa publicades, i sempre que quedem em recomana que escrigui una novel·la de gènere, cada vegada d’un gènere diferent. Per guanyar calés, diu. Segons ell és impossible que arribi al gran públic amb contes molt literaris i estranys. Té raó, no importa que hi hagi algun autor de contes estranys força popular. Però, si fos tan fàcil, el meu amic ja seria ric. Hi ha un protocol per escriure best-sellers? Jo crec que sí, almenys algunes pautes, només que en mans de la majoria dels autors només funcionen a mitges.

Després de les 600 pàgines del llibre El enigma bestseller, de David Viñas, l’enigma no es desvetlla. Més o menys ve a dir que en el fenomen del best-seller hi ha un ingredient secret i misteriós, atzarós, incontrolable. Però hi ha mestres del best-seller que no fallen mai, com Stephen King o Ken Follet. En els seus llibres i xerrades sobre l’escriptura ens conten coses interessants sobre el seu mètode, però no ens ho acaben d’explicar tot. Fent el que ells et recomanen, tant pot sortir un best-seller com no, en canvi, ells no fallen mai.

L’ingredient secret és l’atzar? O és la marca i la maquinària de màrqueting?

David Viñas explica molt bé que el fenomen best-seller és un fenomen comercial cultural i social que desborda, i sovint arracona, l’àmbit literari. Quan s’ha parlat de literatura de mode generalitzat al metro, als dinars familiars i de feina, a l’hora del cafè? Mai, però sí que es parla dels best-sellers, que són un objecte de consum diferent dels llibres de cada dia.

En el cas de l’obra que es ven en grans quantitats, fruit del boca-orella viral i per sorpresa de tots, l’ingredient secret és cosa de l’atzar. I aquest són els best-sellers més màgics. Com La pell freda o Olor de colònia, que van llegir perquè un amic o una amiga els hi va recomanar amb passió i van saltar de l’anonimat a tots els mitjans de comunicació. Però, en el cas dels autors que es venen sempre o dels llibres que es venen molt, tal com ja s’esperava, la major part de la jugada és el resultat de les accions de la maquinària de màrqueting de l’editorial. Tots els llibres volen treure el cap dins de la muntanya de publicacions i si no hi ha algú capaç de fer molt soroll per captar l’atenció, ja pot ser ben seductora l’obra, que ho té molt pelut. Cal ssstrepits que anuncien l’arribada, ssstrepits que manquen les primeres passes, ssstrepits que aplaudeixin el primer èxit… No continuo perquè em deprimeixo. És molt difícil que un llibre meu esdevingui un best-seller. De totes maneres, sempre hi ha aquell factor d’atzar, màgic i misteriós. Per si ens ha de tocar la loteria, que ens agafi preparats. I com que jo en aquest territori no us puc aconsellar gaire, us poso 7 consells del mestre de best-sellers Ken Follet:

1. El llibre ha d’estar fet abans d’escriure’l. L’escriptor i l’editorial saben exactament on es dirigeixen i què pretenen.
2. La historia va primer i els personatges després.
3. No s’ha de donar ni un respir al lector. Quan els personatges resolen un problema, en surt un altre i un altre.
4. Fórmula 1: una heroïna forta i rebel amb un punt de familiaritat.
5. Fórmula 2: un vilà conservador, mesquí i rancuniós amb un punt de familiaritat.
6. Acompanyar amb una certa dosi d’anticipació.
7. Escriure el llibre sense preocupar-te si la història es vendrà o no en altres suports (cine, TV, etc.).

Últimament he llegit Victus i Jo confesso, dos best-sellers d’autors catalans. En parlaré la setmana que ve.

A banda de la recepta del best-seller, que no us la puc ensenyar, potser us interessa algun dels cursos que faig i que ens poden ajudar a redactar l’oració per invocar el toc màgic, el punt de misteri, que no recull la recepta: Cursos 2014-2015