Tres lectures del 2014

L’any passat vaig llegir, o rellegir, cinquanta-tres llibres. El fet de conduir diversos clubs de lectura m’obliga a una disciplina lectora important i a una dieta variada, que agreixo. Al prestatge de llibres nous i que encara no he llegit, acabo de comptar disset títols, la meitat dels quals tinc moltes ganes de llegir. Aquestes lectures anhelades i no prescrites els vaig incorporant amb compta-gotes,  però sense oblidar-me’n. Per ara en tinc prou amb un prestatge  pels llibres que em regalen i que em compro fora de programa  i no em cal un armari sencer. És bonic saber que tens a casa, ben localitzat, aquell llibre que t’imagines tan sucós que fas saliva només de pensar-hi i que encara no pots llegir per què tens  l’agenda de lectures saturada de compromisos atractius.

Club de lectura Nollegiu . Foto Marta Pons.

No ha estat gens fàcil d’escollir només tres lectures per parlar-ne en un post quan m’he enriquit de totes i més de deu considero que són importants o  molt importants. Fer el llistat no m’ha costat res, una acció neutra i mecànica.  Bé, no del tot, perquè en veure la relació dels llibres llegits he experimentat l’alegria d’haver complert una de les recomanacions que faig als meus alumnes dels tallers d’escriptura: llegir poesia. I ara penso que també els he de recomanar que llegeixin assaig. Durant el 2014 he llegit quatre llibres de poesia i cinc d’assaig.

La tria dels tres llibres, que potser no són els més bons que he llegit el 2014, és exclusivament subjectiva. M’han impactat especialment; cadascun d’ells m’ha deixat una empremta, un missatge literari i vital.

ContesRussos_SERES

Com exercicis d’estil, enginyosos i divertits, que són una molt bona pràctica per l’escriptor, poden agafar una volada tal que agafi diverses veus narratives que van des de la Rússia imperial a la postsoviètica? A Contes russos, de Francesc Serès sembla ben bé que veus russes parlin en català i que ens proposin un viatge  per l’extens territori rus al llarg dels últims segles. Un llibre format per diferents peces, totes amb una prosa vibrant i magnífica. Els profans com jo el notem impregnat d’una ànima russa i ens sembla que realment és la traducció d’una antologia de contes russos.

una-pesadilla-con-aire-acondicionado

Després de més de vint anys tornar a llegir Henry Miller, i una obra inèdita en castellà encara que fos un llibre del 1945, m’ha fet un gran efecte. La seva filosofia de vida irreverent, transgressora i espiritual l’he trobat refrescant, com si fes molt de temps que no em trobava amb un lliure pensador de soca-arrel.

Una pesadilla con aire acondicionado és un llibre vitalista, encara que no pas optimista respecte el tema que tracta que és els Estats Units, que sacseja i fa pensar. Ple d’afirmacions com aquesta: “Un artista és fonamentalment algú que té fe en si mateix. No respon a estímuls normals; no és un esclau ni un paràsit. Viu per expressar-se i en fer-ho enriqueix el món. “

La_escritura_o_la_vida

El 2014 he llegit i rellegit Això és un home de Primo Levy, una gran narració literària de l’horror de l’holocaust. Terrible i magnífica.  L’obra de Semprún també és gran, i molt diferent de la de Levy. M’ha impactat en un altre sentit, que m’ha interessat especialment. La escritura o la vida, que Semprún va escriure cinquanta anys després de sortir del camp de concentració de Buchenwald és un llibre dens i intens, que va més enllà de la descripció de l’horror, perquè l’horror només és el maquillatge del mal. Entre altres coses ens mostra la recuperació de l’ànima morta.

Els tres títols són llibres de clubs de lectura, vull dir que han estat lectures obligades; a més, tot i ser la conductora, jo només n’havia escollit un. Una de les moltes coses bones que tenen els clubs de lectura és que llegeixes llibres que potser no llegiries mai, i en sortir dels teus esquemes lectors els amplies. A més, de tant en tant, descobreixes autèntics diamants.

Anuncis

4 pensaments sobre “Tres lectures del 2014

  1. Raquel,

    Aquest correu l’he reenviat a en Serés estarà content.

    Petons, Salvador​

    El dia 19 gener de 2015, 16:04, Raquel Picolo ha escrit:

    > Raquel Picolo posted: “L’any passat vaig llegir, o rellegir, > cinquanta-tres llibres. El fet de conduir diversos clubs de lectura > m’obliga a una disciplina lectora important i a una dieta variada, que > agreixo. Al prestatge de llibres nous i que encara no he llegit, acabo de > comp”

  2. “Contes Russos” i “Una pesadilla con aire acondicionado” els vaig descobrir gràcies als teus Clubs de lectura i al Taller d’escriptura d’Esterri , ara formen part de la meva petita biblioteca perquè estic segura que em caldrà rellegir-los. “La pell de la frontera” dorm a la tauleta de nit esperant pacient el seu torn. Gràcies Raquel!
    Una abraçada, Elisabet

  3. Prec nota dels tres llibres que recomanes,ahir vaig acabar de llegir “El carrer de les botigues fosques” i m’ha agradat molt, l’altre setmana vaig llegir un d’en Luis Landero “El Balcón en Invierno” i també el vaig llegir d’una correguda…Tinc moltes ganes de que sigui el proper dimecres per reprendre el Taller a Casa Elizalde.
    Afectuosament. Quique.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s