Un ocell que vola reflectit als collons d’un gos vell

El déu de les coses petites, d’Arundhati Roy és una de les meves novel·les favorites. Un festí literari d’històries que abracen tres generacions d’una família de l’estat de Querala, a l’Índia.

Un ocell que vola reflectit als collons d’un gos vell.

Glopades vida. Allaus de sensacions. Imaginació desbordant. Imatges literàries sucoses, suggeridores i contundents.

Es va acostumar al pop incòmode que ruixava de tinta tranquil·litzadora el seu passat.

el deu de les coses petites

Traducció Pep Julià

Vaig llegir el llibre per primera vegada l’any que es va publicar, el 1998 (tinc la vuitena edició en català). Llavors treballava d’editora de ciències de la salut i la Núria, una companya de feina, em va dir: “Ja has llegit el déu de les petites coses?”. Li brillaven els ulls. Sempre escoltava les seves recomanacions, perquè té molt bon criteri pel meu gust. Al cap de pocs dies era jo la que, amb el llibre a les mans, tenia els ulls lluents. Capbussada en aquella Índia immensa i complexa, exuberant d’éssers vius i amb uns personatges fascinants.

Se sentia graponerament movedís, densament llacrimós, grumollós, alga-brut, suraire, insondablement fondo i ple a vessar.

Passen moltes coses al món del Déu de les coses petites. Per la meva mentalitat de dona occidental, el que viuen els personatges és molt gros, però al món del déu de les petites coses les llàgrimes personals són ben poca cosa, perquè hi ha el Déu Gros que udola abrasador i exigeix  obediència. Les qüestions personals mai són prou importants. El Déu Petit, quan bufa el Déu gros, fuig escaldat.

Fins que va arribar Rahel, al cap d’Estha hi havia regnat el silenci. Ella va dur el so dels trens en marxa i la llum i l’ombra que et colpegen si seus al costat de la finestra.

És una novel·la on l’amor i la mort es barregen contínuament, com la vida i el renaixement. Les passions trenquen tabús, els desitjos de justícia no s’assoleixen, el dolor que ocasiona la pèrdua de la innocència cou.

El present i el passat s’enllacen, perquè són la mateixa cosa. El pes del passat es mostra en un present multifocal. El déu de les coses petites ens condueix per caminois que van dibuixant els diferents esdeveniments, ens fa voltar i ens sacseja amb constants canvis de focalització. Ens fa sentir la respiració dels personatges.

Estovats de tantes penes, recreant-se en l’aflicció com un parell de borratxos en un bar de mala mort.

arundhati

 Arundhati Roy és una activista que lluita per la pau i la justícia social. A la novel·la el tema de les castes és recurrent, així com la riquesa d’uns pocs al costat de la misèria impressionant de molts.

La follia va entrar furtivament, per una esquerda, a la Història. Només va trigar un moment.

El déu de les coses petites ens pinta un paisatge delicat, vibrant i efímer. Una barreja de natura i civilització, que s’atura en la bellesa minúscula i significativa dels instants significatius de la vida. Perquè les petites coses són les úniques que val la pena viure, experimentar i sentir.

Entre la neboda i la tia àvia hi havia un silenci que semblava en tercera persona.

Llegeixo El déu de les coses petites per tercera vegada, i torno a tenir els ulls lluents.

El dimarts 12 de maig en parlarem al Club de lectura de la Biblioteca Sofia Barat.

Tallers d’escriptura creativa al Pirineu (clica):

1. Andorra

2. Esterri d’Àneu

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s