Per llegir en temps de vacances

El títol L’herba de les nits, diuen que és un homenatge a les nits verdes de Paul Eluard. Ho poso perquè ho he llegit i m’agrada aquesta associació, però confesso que desconec les nits verdes del poeta francès.  Sé molt poca cosa de Paul Eluard, però gràcies a Patrick Modiano he buscat o he llegit alguns poemes seus, que  m’han agradat força.

En els meus quaderns de classe

En el meu pupitre i els arbres

En l’arena en la neu

Escric el teu nom

 (Fragment del poema “Llibertat”. Traducció d’Eduard  J. Verger. Paul ÉLUARD, Capital del dolor, Ed. Alfons el Magnànim (IVEI), València, 1991)

No tenia previst parlar de Paul Eluard, però m’ha agradat tastar-lo.  Jo només volia dir que el títol L’herba de les nits el vaig trobar, i  el trobo, bonic i suggeridor. Vaig comprar el llibre pel títol i l’autor, que sabia que havia guanyat el Premi Nobel de literatura del 2014. No havia llegit cap crítica ni m’havia arribat cap comentari i era el primer llibre que llegia de Patrick Modiano.

El primer contacte amb un text de Patrick Modiano ha estat com un corrent elèctric de gran voltatge literari i vital. Em sembla que no em cansaré de rellegir L’herba de les nits. Aquesta és la gran prova del cotó-fluix d’una lectura, que quan l’acabis no el llencis o el deixis oblidat en qualsevol lloc, sinó que li busquis un espai molt especial a la teva biblioteca.

Moltes paraules d’aquest llibre m’han tocat a fons, però el que realment m’ha embruixat és quan parla del temps que no es mou perquè és de vacances, aquesta barreja, al límit de confusió, entre passat i present, entre realitat i ficció.

“Per a mi no hi ha hagut mai present ni passat. (…)Tot se’t barreja dins el cap, el passat, el present, el futur, per un fenomen de sobreimpressió  (…) El temps havia esdevingut transparent (…) la mena de lleuger vertigen que s’experimenta precisament cada vegada que s’obra una bretxa en el temps (…)  M’esmunyia dins un temps paral·lel on ningú em podia seguir (…) El temps palpita, es dilata, després recupera la calma, i a poc a poc t’encomana una sensació de vacances i d’infinit que altres busquen en la droga, però que jo trobava simplement en l’espera”.

Aquesta sensació de vacances, aquesta confusió temporal i les esquerdes que s’obren en el temps i esquincen vels  són qüestions que fa temps que persegueixo i em persegueixen. Veure-les reflectides, tan ben explicades i mostrades, en aquesta novel·la m’ha eixamplat la respiració, el cor i la ment.

Ha estat una lectura meravellosa, i no vull dir fàcil, que vaig haver de rellegir els primers fulls dues vegades. Cent setanta pàgines intenses, esporgades, rodones.

L’herba de les nits té una estructura que segueix les pautes de la novel·la negra (la investigació d’una mort succeïda en el passat enmig d’una intriga de serveis d’informació estrangers, un detectiu molt humà) i amb un rerefons polític de la França colonialista de l’època (Marroc). Tot això per entrar en el record biogràfic (el protagonista és un alter ego del mateix autor en plena joventut, enamorat, mentre s’està formant com a escriptor).  I, sobretot, París. París com a escenari de fons, que apareix al llarg dels anys i dels records, barrejat entre les vivències dels personatges.

Si el temps és confús, l’espai és precís, un mapa exacte de carrers de París amb detalls precisos. Diuen els crítics més entesos que jo que l’obra de Modiano és un recorregut pels drames del segle xx sense moure’s del districte XVI de Paris.

Però el que és encara més remarcable és l’atmosfera emboirada, una atmosfera que transmet  desorientació. Com de somni. I també el desig de posar ordre en el passat i entendre el present.

“No es tracta de nostàlgia, cregui’m, és un París intemporal. Per mi París ha estat sempre quelcom d’interior”.

“Encara avui, quan prenc notes per a un nou projecte de novel·la, la primera imatge que apareix a la meva segueix sent la mateixa: una casa que un no arriba a localitzar en el mapa”.

rellotges Paris

Frédérique PANASSAC. Paris: les montres d’Arman, à St Lazare

Taller d’escriptura creativa al Pirineu

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s