Pensar la natura

El meu primer contacte amb la natura va ser tan natural que no veia la ratlla que marcava la diferència, era un una natura cosida als esdeveniments i als pensaments, que no destacava més ni menys que el mobiliari de la casa, la roba de vestir i els membres de la família humana. De la mateixa manera com sabia que el foc cremava i els ganivets tallaven, sabia que el torb és glaçat i mala bèstia, els gossos de casa amics i els que voltaven sols per la muntanya perillosos com els llops, sabia que el saüc era bo pels constipats i la trementina per la tos de pit. Així era el món de cultura oral, totalment integrat a la natura, on vaig néixer.

alicia

Quan accedir als llibres, a la biblioteca d’Esterri d’Àneu, em vaig enganxar i llegia tots els que podia treure en préstec. Vaig devorar Mujercitas, totes les aventures de Los cinco i de Sissí emperatriz i molts llibres de Colección Historias Selección de Bruguera. Totes aquestes lectures eren un aliment molt ric per a la meva fantasia, que fins aquell moment només s’havia alimentat d’històries orals i de l’entorn rural. Vaig començar a fantasiejar amb tots els nous escenaris i els protagonistes d’aquests llibres. Però els que em vam marcar més van ser: Alicia en el país de las maravillas, de Lewis Carroll, que m’encisava i m’aterria, perquè no era només un gat que i s’autoesborrava, sinó que ho feia d’una forma perillosament misteriosa que suggeria que més enllà dels territoris transitats per la meva fantasia encara hi havia pous infinits. I Julio Verne i els seus viatges extraordinaris, que anava de posar lleis científiques a la natura i estirar-la més enllà. Verne i Carroll van ser les primeres veus escrites que em van impactar a fons, no només entretenir. Dos tractaments de la natura que l’arrencaven de realisme cap al fantàstic, l’un amb els  recursos del bruixot i l’altre amb els del científic.

verne

I em vaig interessar per l’experimentació i per les portes i els llindars de la percepció.

La magnetocepció dels insectes i de molts animals migratoris com el salmó, les balenes, les torCursos setembre-octubre 2015tugues i les aus, l’ecolocalització dels peixos, els sensors d’infrarojos de les serps que noten l’escalfor de les seves víctimes, la percepció de les freqüències ultraviolades de les abelles, que  identifiquen dissenys forals que nosaltres no podem percebre, i de les aus que veuen els seus plomatges més brillants. La visió nocturna dels gats i la electrocepció dels taurons. Els elefants que capten els infrasons i poden comunicar-se a quatre quilòmetres de distància.

De seguida vaig pensar que el món físic dels humans era molt limitat, i que el podia eixamplar amb el pensament i la imaginació.  Els contes meravellosos infantils ja em servien perquè les convencions que havia d’assumir no eren creïbles, però el cor i la ment em demanven històries fantàstiques, que anéssim més enllà de la nostra percepció. Com La guerra dels móns, de Wells. I Star trek i Star war. En el fons era continuar amb els contes meravellosos, però amb consciència de límits físics i biològics. Eren lectures de rebel·lia innocent, on vivia la il·lusió de poder superar la biologia amb la ciència. Que la ciència a la llaga podria esborrar gairebé tots els límits. Ciència Ficció. La primera narració que vaig escriure amb pretensions literàries, a tretze anys, era de Ciència Ficció i no estava malament.

wells

A vuit i nou anys em vaig interessar per les ciències i mirava els animals i les plantes d’una altra manera, ja no eren una cosa natural, sinó un enigma. Com percebien el món? Com eren per dins? Es podrien reproduir en captivitat? Era qüestió de provar-ho i amb una amiga meva ho van fer, vam intentar criar granotes en una sèquia d’un prat del  poble sense consultar amb l’amo que en hauria enviat a pastar fang. Les culleretes es van posar molt panxudes i van treure les potes dels darrere i les del davant, van protegir la bassa amb una xarxa perquè no s’escapessin, i quan ja començaven a perdre la cua l’amo del prat va girar l’aigua del riu per regar i la nostra granja va ser esborrada per la força de l’aigua, algunes granotes minúscules es van salvar i saltaven pel prat, per la majoria encara era massa aviat per sortir de l’aigua i van quedar esteses per l’herba. No vam repetir l’experiment. I ens vam limitar durant un temps a veure els documentals de Félix Rodrigo de la Fuente.

Alicia es fa petita perquè s’empassa una pastilla o és que la pastilla li canvia la mirada i les coses agafen als seus ulls unes altres dimensions? És un viatge físic o químic? De més gran vaig llegir Las puertas de la percepción,  d’Adous Huley i em va interessar molt. El tema de la percepció és la porta al fantàstic. La via del bruixot.

huxley

A dotze  anys encara no sabia què era la literatura, tot i que en llegia, tampoc sabia res del jo poètic, però no tardaria gaire a despertar-se’m una nova mirada i oïda líriques de les quals parlaré al post de la setmana que ve.

Proper tallers d’escriptura creativa: Cursos setembre-octubre 2015

 

 

Anuncis

6 pensaments sobre “Pensar la natura

  1. Retroenllaç: Somiar la natura | Raquel Picolo

  2. Retroenllaç: Un lloc pensat per crear: el Centre d’Art i Natura de Farrera | Raquel Picolo

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s