Somiar la natura

Dels documentals de Rodrigo de la Fuente i les disquisicions respecte a les portes i els llindars de la percepció dels quals parlava al darrer post, vaig passar al despertar poètic, com a lectora. En algunes poesies trobava les paraules que necessitava el meu cor i que no sabia pronunciar tota sola. D’adolescent se’m van tancar un munt de receptors que s’interrogaven sobre el món per centrar-me en el tema “jo, jo i jo”, que en aquells anys m’apassionava.

boscSe’m va desvetllar una nova mirada i un nou sentiment lírics. El primer poeta que vaig descobrir va ser Antonio Machado (sóc d’una generació que primer vam llegir a Machado i després, molt de temps després, a Verdaguer i a Maragall). Als poemes de Machado veia que l’element natural es transformava en símbol i metàfora del sentiment del poeta i això m’esborronava. Just el que jo necessitava. Ja no veia l’espai natural, el bosc, el llac, la muntanya, com el lloc d’esplai i d’aventura dels anys d’infantesa. Trobava consol en la contemplació de la natura. La bellesa de les muntanyes, les mateixes de sempre que m’havien semblat tan normals, representava la grandesa i la llibertat, una llibertat que s’havia d’escalar. Se m’omplien els ulls de llàgrimes d’emoció llegint La vaca cega de Maragall, quan no havia plorat mai per cap vaca bòrnia despenyada de carn i ossos. Perquè entenia que la vaca cega del poema representa al poeta, estrany i solitari, que mira endins i que és rebutjat per la societat. I això ho trobava infinitament trist.

llacLa natura era còmplice dels meus estats interiors i jo la divinitzava. Era un espai per a la infracció i l’amor. Per a la poesia. A setze i disset anys llegia Garcia Lorca, Luís Cernuda i León Felipe sota els roures i em semblava que els arbres i els esquirols m’acompanyaven en el meu estat malenconiós. Llegia Miguel Hernández, Pablo Neruda i Joan Salvat Papasseit estirada a l’herba a la vora del llac, que m’emmirallava i reflectia alguna cosa indefinible però grandiosa i de la qual sentia que formava part.

Al tard, de dins les valls

la boira va aixecant-se,

i amb ella emmantellant

se va solemnement l’alta muntanya.

(Pirinenques, Joan Margall)

El próxim diumenge dia 4 faré un taller d’escriptura creativa sobre el “Personatge literari” a la llibreria Calders (veure aquí) . Altres  tallers:  Cursos setembre-octubre 2015.

Anuncis

4 pensaments sobre “Somiar la natura

  1. Pels qui vam ser educats en castellà als anys 60 som molts els que vàrem començar llegint la col·leció Històries (veient els dibuixos, alhora)( en guardo encara molts) i arribant a la poesia revolucionària en castellà ans que a la catalana (menys a Papasseit o Pere Quart). A mi també em va passar. A més recordo com xalava llegint d’una sentada (m’engullia la tarda) les petites novel·les de l’avi Domingo a la Ribera d’Ebre, que en tenia muntanyes: de Silver i de Clarados, pseudònims d’escriptors catalans que foren coneguts anys després. Felicitats pel blog, t’expresses amb molta lucidesa i sensibilitat, trobo. Sóc nou a la plaça i alumne a Elizalde. Salutacions cordials. F.X.

  2. Retroenllaç: Un lloc pensat per crear: el Centre d’Art i Natura de Farrera | Raquel Picolo

  3. Retroenllaç: Tallers d’estiu al Pirineu – Raquel Picolo

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s