Plagis i poemes

M’imagino de xicoteta.

No era una petita padrina sàvia.

La vida saltava davant dels meus ulls i dintre meu.

La vibració salvatge de l’univers

torbava el meu cor menut,

m’amenaçava.

M’imagino els llençols freds i la nit fosca

d’ahir,

de fa mil anys,

d’ara.

Aquest poema és un plagi. He calcat un poema d’Alexandra Pizarnik, l’he deixat fermentar una mica i l’he escrit en aquest post. Sí, sóc molt agosarada, però també sóc conscient que de poesia en sé ben poca cosa. Sé que no és recollir glopades d’emocions en brut ni plasmar llocs comuns desgastats amb paraules de decoració. Sé que la poesia és un art amb majúscules i tinc molt clar que com a escriptora sóc als pàrvuls de l’escola poètica i, segurament, també com a lectora (i en llegeixo, de poesia).

Alejandro_Pizarnik-C123

Alejandra Pizarnik.

No m’he pogut estar de fer una digressió autoreferencial, però del que vull parlar és del plagi creatiu, una tècnica molt interessant per fer exercicis d’estil. Al llibre Xocolata desfeta, el Joan-Lluís Lluís, entre moltes altres tècniques textuals i lingüístiques, juga a imitar diversos autors. Com ho has de fer això de copiar? Es tracta d’agafar el text a plagiar i convertir-lo en una plantilla gramatical, buidar-lo de les paraules originals i posar-hi les teves.

Fes servir paraules amb un significat diferent però mantenint la tipologia. Si a l’original hi ha un verb en present primera persona del singular, tu hi poses un altre verb en present primera persona del singular; on hi ha un substantiu, hi poses un altre substantiu; si hi ha un connector, tu també li poses. Les frases resultants del plagi han de tenir el mateix nombre de paraules i de la mateixa tipologia que les originals.

Per exemple:

Vencida por los desaires del petendido Dulce Maria se consoló con la añoranza de lo que no fue. (Del amor y otros demonios, Gabriel García Márquez)

Jo poso, amb alguna petita llicència:

Enlluernat per la pitrera del travesti, Josep Anton s’aixecà amb la visió d’allò que no fou.

xocolata-desfeta_joan-lluis-lluis_libro-OMAC102

El plagi creatiu és una tècnica d’escriptura creativa potent, que funciona com a disparador de la creativitat i com a recurs per treballar l’ús literari del llenguatge. És un magnífic exercici d’estil. Copia els mestres, copia textos que t’agraden molt i també textos que trobes horrorosos. Busca les plantilles lingüístiques i omple-les amb les teves paraules i les teves històries. Vés més enllà si el text t’ho demana. Experimenta.

del_amor_y_otros_demonios

Últims dies per apuntar-te a la sessió d’escriptura creativa “El conte literari”, a la llibreria Índex de Vilassar de Mar, el dia 6 de març! Veure Sessions dominicals. 

 

Anuncis

Un pensament sobre “Plagis i poemes

  1. Paraules de decoració, m’agrada, és una expressión gens decorativa. De tant en tant en soltes de ben suculentes. Vaig experimentar recentment (gràcies a tu) això de copiar un text amic (Carver) a manera de plantilla i el resultat és sorprenent, no és de ningú, i alhora de tots dos. No deixa de ser un homenatge citant les fonts. Em va donar un cert gust de falsari, també. Com exercici d’estil molt recomanable, m’obligà a estrenyem les cadenes i per tant és creatiu i engrescador.Gràcies, Raquel.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s