Veus diverses i universals

Sóc una defensora sense reserves de la lectura en veu alta, a tota veu, a tot pulmó. Ja n’he parlat a Llegir en veu alta i L’expressió del lector. Donar cos sonor a les paraules és d’un gaudi màgic, a banda d’imprescindible per a l’escriptor, que necessita palpar amb l’oïda per apamar bé l’efecte de les paraules.

a tota veu 3 dones

Amb la Laia Nonell, presentadora i organitzadora. Foto: Sobhang Picolo.

A tots els tallers d’escriptura creativa i clubs de lectors que condueixo la lectura en veu alta té un paper important i m’encanten les trobades per llegir textos en veu alta. Fa quatre anys vaig iniciar les sessions de lectures de textos propis a la biblioteca de Vilassar de Mar per Sant Jordi, que ara continua organitzant el grup Modistes d’històries; una trobada molt agradable pels que llegeixen i pels que escolten al meravellós jardí de la biblioteca. Per això, perquè m’agrada llegir en veu alta i escoltar, quan vaig saber del projecte A tota veu, que organitza l’Òmnium Cultural de Mataró, de seguida vaig desitjar participar-hi.

A tota veu suma, a més, l’experiència de la traducció conjunta, per parelles. Una de les  dues persones té el català com a llengua pròpia i l’altra una llengua diferent. Les versions originals són en les llengües diferents i entre les dues fan la traducció al català. Aquest és un punt meravellós: establir un diàleg entre dues llengües, dues cultures i dues persones.

El danès és una llengua totalment estranya per mi, i això va ser molt bo, sobretot si la meva companya d’aventures és una danesa com la Ragnhild Hjelmborg,  que domina el català i que canta com els àngels. El fet que un text per mi només sigui música, com em passa amb la versió danesa de la cançó tradicional escollida per la Ragnhild, però que digui coses absolutament traduïbles, encara que hi hagi paraules i expressions que no es puguin traduir, és pura màgia. Sembla mentida que tots aquells sons incompressibles descriguin sentiments i sensacions amb els que em puc identificar plenament. I, després, el plaer de polir la versió catalana amb l’ajut de la Ragnhild que va matisar el sentit més fondo, més danès, de paraules i frases.

a tota veu 2

Amb la meva companya Ragnhild. Foto: Sobhang Picolo.

El clímax, dissabte setze d’abril a les set del vespre, a la plaça Sant Anna de Mataró. Lectures i cants en veu alta, les paraules prenien cos i s’enlairaven en danès, amazic, francès, napolità … català. La Ragnhild cantant a cappella ens feia esborronar. La música i les veus meravelloses d’Adil Amran i Genis Mayol van acompanyar els poemes.

a tota veu musics.jpg

Adil Amram i Genís Mayol. Foto: Sobhang Picolo.

La cançó danesa que va cantar la Ragnhild Hjelmborg i que jo vaig llegir en català, es titula Tit er jeg glad. Traduïda al català ens ha quedat així:

Sovint em sento feliç

Sovint em sento feliç però vull plorar,

perquè cap cor comparteix plenament la meva alegria.

Sovint em sento trist i he de riure

perquè cap persona vegi les meves llàgrimes.

Sovint estimo però vull sospirar,

perquè el meu cor s’ha de tancar, silenciós i rígid.

Sovint m’indigno però he de somriure

perquè són ximples que em molesten.

Sovint tinc calor i em congelo en la meva escalfor,

perquè el món m’abraça amb braços congelats.

Sovint tinc fred però em poso vermell,

perquè el món no apaga el meu amor. 

Sovint parlo però vull callar

perquè la paraula no té pensament.

Sovint sóc mut i desitjo veu de tro

per alliberar el pit emmordassat.

Ai, sols tu pots compartir la meva alegria.

Sols en el teu pit goso plorar lliurement.

Ai, si em coneguessis, si m’estimessis,

podria ser com sóc, amb tu.

 

Després de Sant Jordi tornen els tallers dominicals d’escriptura creativa a la llibreria Índex i la llibreria Calders. Apunta’t!

Advertisements

2 pensaments sobre “Veus diverses i universals

  1. És ben cert que no cal entendre un text per emocionar-se, no cal saber què diuen les paraules, n’hi ha prou amb el calor de qui l’interpreta. Són moltes les cançons amb idiomes desconeguts que sense saber la causa exacta provoquen un formigueig interior que de sobte fan plorar, et fan sentir unit a alguna cosa més gran. Amb la melodia, el ritme i la pronunciació transmeten senzillament la emoció oculta del gran riu soterrani universal. Clar que sí. Només cal estar amb les orelles del cor obertes com les d’un elefant. I voler, és clar. Felicitats. F.X.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s