Clubs de lectura

En un club de lectura les lectures s’enriqueixen al quadrat, perquè es potencia no només la lectura individual, solitària i imprescindible, sinó que també s’experimenta la lectura polifònica, del grup. Es viu en directe, i en veus diverses, com l’obra l’acaba cada lector a la seva manera.

CLUB LECTURA NOLLEGIU-RAQUEL PICOLO (2)

Llegint Si una nit d’hivern un viatger, d’Italo Calvino. Grup de lectura NoLlegiu. Foto: Marta Pons.

Fa gairebé quinze anys que condueixo clubs de lectura en algunes biblioteques públiques i he viscut tant l’experiència d’escollir jo mateixa les lectures com la d’adaptar-me a una llista de llibres ja establerta, i també fer una tria consensuada amb la bibliotecària. Sempre dic als tertulians que el fet de no escollir la lectura, en aquest cas que tots els participants són voluntaris i que no cal convèncer ningú de les bondats de la lectura perquè ja són fidels fervents, és un benefici gran perquè un dels objectius d’un club de lectura és tenir l’oportunitat de caminar per lectures desconegudes i diverses, experimentar altres lectures que, si ens guiéssim només pels nostres gustos personals i la publicitat de les editorials, segurament no llegaríem. D’aquesta manera jo mateixa he descobert autors i títols que m’interessen moltíssim i que, si no m’hagués trobat la llista feta, segurament avui encara no hauria llegit.

Al meu entendre un club de lectura no és per llegir aquells llibres que ja sé que m’agraden  i que comento amb alguns amics amb qui comparteixo gustos lectors. Aquests llibres els llegeixes igualment, no el cal el club de lectura. Un club de lectura ha d’aportar noves experiències als lectors, és per tastar nous plats i compartir-ne l’experiència. Un club de lectura ens ha de treure de la nostra zona lectora de confort i fer d’això una experiència excitant, una coneixença i un aprenentatge. Jo intento que sigui així, i no venc res que jo no compri, sé per experiència que les lectures que més m’enriqueixen són aquelles que, d’entrada, no em resulten planeres.

1424458_10151782995326964_191014989_n

Club de lectura de Novel·la històrica de la Biblioteca Sofia Barat, al museu d’arquologia, amb Juan Miñana.

Dijous passat al club de lectura de la Biblioteca de Premià de Mar vam tenir una tertúlia molt interessant a propòsit de la Lectura de Sense alè, de Josefa Contijoch, on, a banda de comentar el llibre, van tocar aquestes qüestions. Sense alè és una lectura que o bé desperta grans lloances d’entrada o bé fa una certa bola lectora. És un llibre magnífic, ric, amb molts angles, però també és un llibre atípic i, per això, no sempre és fàcil entrar-hi i continuar la lectura amb comoditat. Vam parlar de lectures que són un repte i exigeixen una inversió per part del lector més gran. Del moment de la lectura, no totes les lectures són òptimes per a tots els moments. Del ritme de lectura que cada obra requereix, unes demanen ser devorades i d’altres, com Sense alè, volen ser assaborides més lentament.

Pel que fa als gustos, tots són prou respectables i n’hi ha de tots els colors. La Josefa Contijoch manifesta el seu en aquest text, que ja és tota una presentació de la seva obra narrativa.

Excepte algunes obres prou remarcables, en general puc dir que la novel·la convencional m’avorreix. El perquè no el sabria dir, però potser deriva del fet que la narrativa que m’agrada llegir és la que manifesta exigència, també, de dir veritat i d’experimentar amb la llengua i l’arquitectura o la construcció de l’entramat novel·lesc.

El mateix dia de la tertúlia sobre Sense alè, vaig agafar un llibre de la Biblioteca de Premià de Mar que feia anys que volia llegir. Vaig arribar una mica abans d’hora i em vaig passejar entre les prestatgeries de la biblioteca a l’atzar. La matèria de l’esperit, de Jaume Cabré, em va cridar i vaig seguir la crida. No és un llibre per devorar, però jo l’he devorat, no només per la gana endarrerida sinó perquè les seves reflexions sobre la lectura m’han semblat meravellosament interessants.

Jaume Cabré diu que s’ha de llegir de tot. Teatre també, que el teatre s’escriu no només per ser representat sinó també per ser llegit. El teatre és literatura.

Així comença La matèria de l’esperit:

M’adreço als que intueixen, sospiten o saben que la seva vida no seria igual si no llegissin literatura. La lectura literària és l’antítesi de la indiferència.

El dia 5 de juny, taller domicinal “escriptures autobiogràfiques”, a la llibreria Índex de Vilassar de Mar.

Ja et pots apuntar als tallers d’estiu al Pirineu.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s