Com escriure bones escenes

El temps, l’espai i l’escena són les estrelles d’aquest trimestre als meus tallers de tècniques narratives. Temps, espai i acció, els tres eixos narratius que convergeixen a l’escena. Vaig aprendre a construir escenes a l’escola de guionistes, i aquella mateixa tècnica, una mica simplificada, és la que ensenyo als tallers de narrativa. Sóc molt partidària de transvasar les tècniques audiovisuals cap a la literatura.

L’escena és la unitat bàsica del relat audiovisual. Implica un temps i un espai continus, una sèrie d’efectes i un canvi. Alguna cosa ha de canviar. En narrativa literària l’escena també és un recurs potent.fb_img_1483198453099Les escenes primer les has de pensar i després escriure-les. Pregunta’t on i quan passa, quina és la finalitat dramàtica, qui són el protagonista i l’antagonista de l’escena i quin és el clímax. Les escenes s’han de pensar i estructurar senceres, amb principi, mig i desenllaç. Després ja decidiràs com la mostres.  Tota? Retallant pel final? Escapçant el principi? I no oblidis la polaritat inici-final (per exemple, comença amb un sol personatge i acaba amb un munt de gent). Un cop arribat a aquest punt, quan ho tens tot clar, pots escriure-la, amb un llenguatge audiovisual, estrictament audiovisual si és un guió i amb un major o menor grau si és un text literari. L’any passat vaig publicar el post Excursió en tres escenes per mostrar als alumnes d’un taller que feia en aquell moment una redacció estrictament audiovisual.

Una escena és com una història en miniatura, amb cops d’efecte, tensió narrativa, protagonista, antagonista i clímax.

De la mateixa manera que l’estructura in media res (comença pel mig), funciona molt bé per contar algunes històries, també és bona per les escenes de pes. Començar quan els personatges ja estan implicats i ja està passant el que havia de passar. Per exemple en plena discussió en un sopar. I pots acabar l’escena quan les coses que s’hi tracten encara rutllen. Tallar a mitja conversa en lloc de mostrar com marxen els amics i com la protagonista recull els plats i se’n va a dormir.

Una escena és més que una anècdota o una descripció. Una escena és una història en miniatura. Implica una confrontació o una revelació, un canvi i un clímax. Una bona escena té moviment cap endavant no només en el sentit que alguna cosa passa realment, sinó en què la història també avança. Al final d’una escena el món narratiu ha canviat.

El canvi és la clau de les escenes importants. El canvi no cal que sigui gran i dramàtic, però ha de ser-hi. Les escenes fan avançar la història. El clímax particular d’una escena pot ser poc important, però la història s’ha de moure cap endavant. Els incidents i el clímax de l’escena, encara que no siguin de gran nivell, han de canviar alguna cosa.santa-agata-2Pots escriure escenes autobiogràfiques, històriques, de natura…, per citar els tallers que faré pròximament.  L’escena és un recurs molt potent i val la pena escriure bones escenes.

Tallers:

El 5 de juny Escriptures autobiogràfiques a la Llibreria Índex. Els dies 8-10 de juliol El relat històric a l’Ecomuseu d’Esterri d’Àneu. 17-18 de setembre Escriptura i natura al CAN de Farrera.

Estiu i escriptura!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s