Contes històrics

IX Taller d’Escriptura a Esterri d’Àneu

Dels llicenciats del Pallars que van néixer a la dècada dels cinquanta molts van estudiar història. Alguns van ser professors dels nascuts als seixanta, com jo, i d’aquests molts van fer filologia catalana. Jo vaig estudiar ciències biològiques i em vaig convertir en escriptora sense passar per la  facultat de filologia. La mania de transitar pels marges del camí. I la història? La que defensaven amb ungles i pala aquells professors que van desbrossar el camí a la canalla que veníem al darrere. No em semblava pas que haguéssim de buscar la identitat a la història, pensava que remenar papers antics no menava enlloc, ho veia com una evasió i un entreteniment, per mi l’únic que comptava era l’experiència del present i les lectures que en feien de caixa de ressonància.

Ecomuseu 1.jpg

Ecomuseu de les Valls d’Àneu. Foto: Myriam González.

De fet, la història m’havia agradat molt de xica, quan només veia guerres, reis, comtes i casaments reials. I també durant l’adolescència quan, gràcies aquells professors pioners, vaig entendre que el present era un reflex del passat, que hi havia moments estel·lars de la humanitat i que fent córrer el fil d’avui cap a ahir podia lligar alguns caps. No es tractava d’acumular dades històriques com els fanàtics que acumulen tots els detalls i objectes relacionats amb una sèrie de televisió o amb grup musical, es tractava de trobar les dades significatives que ajuden a entendre millor el present. Però uns anys després me’n vaig oblidar.

El gènere històric és entreteniment, com tota ficció, però també posa llum al present i ens mostra els camins pels quals evolucionem. I, si és bona literatura, viatjant al passat, fem també un viatge interior. D’això tractava el taller d’escriptura  a Esterri d’Àneu.

sant pere b.jpg

Amb la Cristina Simó a Sant Pere del Burgal. Foto: Myriam González.

Buscar, ensumar i imaginar la vida al segle XI al monestir aneuenc de Sant Pere del Burgal. Construir l’escenari històric i trobar un tema narratiu, crear un personatge fictici o recrear-ne un d’històric, empescar-se un argument i escriure un conte.

Monjos tramposos, senyores feudals, comtes redimits, nenes enlluernades pels colors llampants del monestir, novícies contrariades, frares que es fan amb la clau de tot plegat i un licor de recepta secreta que et fa somiar el futur.

llucia.jpg

Llúcia de la Marca

Vam fer dues visites a Sant Pere del Burgal amb la Cristina Simó. A la primera visita ens va llegir els episodis de Jo confesso que passen al monestir. De nit, amb estrelles al cel i cuques de llum a les parets i a l’herba. A la segona visita ens va contar la història del monestir i  va parlar del Joc de dames. La història en femení. Ermegarda, Almodis i Llúcia de la Marca, una de les protagonistes del Joc de dames, que va pacificar el Pallars i que està retratada a l’altar principal de l’església de Sant Pere del Burgal. També ens va mostrar les singularitats arquitectòniques del monestir i de les pintures. Metxa i benzina per fabular, i el neguit per la documentació històrica.

17-18 de setembre taller Escriptura i Natura al Centre d’Art i Natura de Farrera.

 

Anuncis

Un pensament sobre “Contes històrics

  1. Retroenllaç: La  melodia de la València medieval – Raquel Picolo

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s