La veritat, sobrevalorada?

Aquest estiu he sentit a la ràdio cinc o sis vegades que la veritat està sobrevalorada. En diferents emissores i per emissors diversos. Tots ells, homes, han deixat caure la frase com si ja no es pogués aixecar de tant pes, sense necessitat d’arguments ni dades que la sostinguessin, sense indicar si l’afirmació es referia al món sencer, a la societat catalana o al seu poble natal, sense especificar a quina veritat al·ludien, espiritual?, subjectiva?, coherent?,  objectiva? La primera vegada que ho vaig sentir em va cridar l’atenció però no em va sobtar, la segona ja se’m van disparar les alarmes encarregades de detectar disbarats disfressats de filosofia profunda, a partir d’aquest moment cada vegada que he sentit la maleïda frase m’he irritat.

Tot i que estava  formulada en primera persona, deixaven anar la frase-sentència com si es tractés d’una gran revelació universal, d’una obvietat indiscutible, que no requeria ni desenvolupar la idea ni argumentar-la amb una mica de rigor. Com a molt afegien que un excés de franquesa pot ser inoportú i feridor. Totalment d’acord, però no entenc què té a veure això amb la sobrevaloració de la veritat. O bé deien el mateix però substituint franquesa per  veritat. Sí, però la mentida també pot ser inapropiada, irritant i feridora.

flordeneu

Foto: The mask. Flor de neu (Leontopodium alpinum)

No sóc filòsofa ni estudiosa del concepte veritat, el meu comentari és subjectiu i quotidià. Però no tinc en absolut la impressió de viure en un entorn que sobrevalora la veritat, més aviat al contrari, crec que s’aplaudeix la seducció i, fins i tot,  la manipulació i l’engany. Si la veritat està sobrevalorada, que ho dubto, deu ser perquè és escassa, no com una pedra preciosa sinó com a una espècie en perill d’extingir-se. Els diamants són més populars que la flor de neu però menys que les esportives Nike, que són més barates i abundants. Jo, que sóc escriptora de ficció, de mentides, dono el valor més alt a la flor de neu, una forma de vida única i irrepetible. I a la veritat. I tinc els meus arguments, que ara no exposaré perquè vull parlar una mica de la veritat de les mentides, i també perquè sóc conscient que és molt possible que no siguin gaire més sòlids que els dels defensors de la mentida.

La força de la ficció s’origina, en bona part, gràcies a la veritat de les seves mentides. O és que Anna Karenina o Lolita no traspuen veritat per tot arreu? Hi ha veritats que es transmeten millor des de la ficció que amb la no ficció. Hi ha vides que es conten millor des de la mentida de la ficció que des de la veritat autobiogràfica. I també sóc una escriptora molt interessada en totes les literatures autobiogràfiques però, de vegades, costa més mostrar-se des del jo que des de la tercera persona inventada.

A La verdad de las mentiras Mario Vargas Llosa ho explica molt bé:

Ese espacio entre nuestra vida real y los deseos y la fantasías que le exigen ser más rica y diversa és el que ocupan las ficciones.”

verdad-mentiras_grande

De ficcions van els tallers que faré aquest trimestre. 

Els dies 17-18 de setembre tancaré els tallers d’estiu a Farrera.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s