El cànon del conte

La paraula cànon ve del grec kanón, que vol dir vara de mesurar. El cànon literari és la llista dels millors autors en un gènere determinat, aquells que sobresurten per la seva excel·lència estètica. Però, qui fa la llista? Amb quins criteris? Com i quan es revisa? Les llistes ens agraden molt i el cànon literari en realitat és com la llista dels llibres més venuts però més subjectiva, perquè no queda clar com es mesura l’excelsitud estètica.

No sóc l’escriptora de contes ideal per parlar del cànon del conte ni de cap altre cànon. Sóc una persona que en un dojo zen, quan tothom deixa les sabates mirant cap a fora, jo les deixo mirant cap a dins, perquè tinc la intenció d’entrar i això és el que per mi compta i no tant el detall que estigui estipulat que es disposin de cara al carrer, a punt per quan marxis. Sóc una escriptora que surto a passejar amb una motxilla mínima, buida. Em deixo les lectures canòniques i les altres a casa. Que l’aire del camí em desperti records llegits i viscuts, el present és prou interessant i divertit. He llegit i llegeixo força, lectures sense classificar, també molts del títols que figuren en les llistes d’or, però sé molta poca cosa del cànon. L’art és mol difícil de mesurar, no tenim cap kanón màgica per aplicar-la amb justícia.

NPG Ax140568; Katherine Mansfield by Lady Ottoline Morrell

Katherine Mansfield

Quan es va publicar El Canon occidental de Harold Bloome  (1994), que va aixecar molta polèmica, se’n va parlar força, del cànon. Bloome també va publicar Short story  writers and short stories (2009), que en castellà es va traduir com Cuentos y cuentistas. El canon del cuento. Diu que no hi ha un cànon del conte, perquè no hi ha cap Shakespeare ni  Dickens ni Proust, es veu que Txékhov, Poe, Kafka o Borges, ni cap altre autor de conte, tenen prou talla per ser el nucli d’un cànon.

alice_munro

Alice Munro

Quin kanón, instrument de mesura objectivable, ha fet servir per arribar a aquesta conclusió? Segons ell, els grans autors de conte que he citat no dominen prou la forma i amb aquesta explicació dóna l’assumpte per tancat. I passa a mostrar la llista d’autors de conte (el seu cànon dels no canònics): trenta-cinc homes i quatre dones. A la llista hi són molts dels meus escriptors de conte preferits (hi trobo a faltar autors en llengua catalana i em puc imaginar els que hi falten en llengües no traduïdes a l’anglès). D’escriptores n’he trobat a faltar moltes, parla només de Khatherine Anne Porter, Eudora Welty, Shirley Jackson i Cyntia Ozick. Bloom es disculpa a la introducció, en una frase adreçada a deu omissions, de no incloure Katherine Mansfield i Alice Munro, és tot el que diu d’elles.

Quin Kanón  fa servir?  On és l’apartat de material i mètodes perquè tothom pugui entendre la selecció i la classificació? Harold Bloome és un lector expert que actua com un tastador de vins, però no els ha provat tots ni molt menys. Els seus llibres de crítica literària no et cauen de les mans, són amens i interessants, però m’estimo molt més llegir els contes d’Alice Munro o de Katherine Mansfied.

Rodoreda.jpg

Mercè Rodoreda. Fotografia: família Vilallonga.

Al prefaci de Cuentos y cuentistas. El canon del cuento, Harold  Bloome diu que ell només accepta tres criteris de valoració literària: l’esplendor estètic, el poder cognitiu i la saviesa, que la resta només són modes passatgeres que suporten el pas del temps pitjor que el cos humà. Molt bonic però com es mesuren aquestes variables celestials? Com es decideixen els llibres que es presenten a concurs? Qui tasta tots els contes?

No crec en un cànon universal ni occidental. I  si no hi ha dones encara menys.

He llegit que Harold Bloom va confeccionar el llistat d’autors canònics arran d’un encàrrec editorial per augmentar les vendes. La tranquil·litat que dóna a un lector saber que ha llegit les millors obres de la literatura, que brillen com a diamants en l’allau de títols publicats, no té preu.

De totes maneres, recomano que cadascú tingui la seva llista, el seu cànon. Jo tinc el meu, que actualitzo contínuament, i no hi falten mai els contes de Mercè Rodoreda i de Víctor català.

El dia 23 d’octubre tenim una sessió matinal a la llibreria Índex de Vilassar de Mar sobre L’art inventar històries. T’animes?

 

 

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s