Escriure ficció: error número 1

Un error molt comú en l’escriptura de ficció és escriure sense comprendre la naturalesa del conflicte de la història. I això vol dir que no se sap ben bé quina història s’està contant. Sona terrible i ho és, perquè és un error de fons, de gra gruixut, però és una de les pífies més comunes entre els escriptors que viuen les seves primeres aventures amb la ficció i també en escriptors amb un cert rodatge. No és gens estrany que les paraules i les imatges ens arrosseguin sense tenir cap història clara per contar.

Quan no tenim clara la naturalesa del conflicte la història s’encalla i, encara que sumem paraules, el relat no flueix. No n’hi ha prou a presentar un bon personatge  i llençar-lo contra l’antagonista, hem de saber quina és la naturalesa del conflicte. I no es tracta només de respondre si és un conflicte bèl·lic o dialèctic o si l’antagonista és un malvat que vol destruir la vida del protagonista, si no coneixem la naturalesa del conflicte, què està en joc, tot això només és un aparador.

conflicte

El conflicte tracta de dues coses: de l’objectiu del protagonista i dels obstacles que s’oposen a aquest objectiu. Això és el que hem de tenir molt clar.

No és suficients construir uns personatges i un clímax i omplir de guerrilles les pàgines d’entremig amb batalletes més o menys espectaculars. Això no és una trama, en el millor dels casos, són focs d’artifici.

Si l’objectiu del protagonista és signar la pau, la lluita per assolir-ho, malgrat els nombrosos interessos bel·licistes, és el conflicte. Quin són els obstacles principals?  El personatge ha d’idear un pla d’acció, i el clímax de cada escena ha d’estar en relació a aquest conflicte.

Dissenyarem totes les escenes centrant-les en mini metes que giraran al voltant de l’objectiu general del protagonista. D’aquesta manera el conflicte no s’estanca i és orgànic.

Per assegurar-nos de la bondat de les escenes és bo passar aquesta prova:

  1. Pots identificar la meta específica del personatge en cada escena?
  2. Aquesta meta enllaça amb l’objectiu global història?
  3. L’objectiu de l’escena generà nous conflictes en les següents escenes?
  4. A les escenes es produeixen canvis que fan avançar la història?

Si tens una escena en la qual els personatges i el conflicte al final són al mateix lloc que estaven al principi, és més que probable que la teva història estigui estancada i que no tinguis clara la naturalesa del conflicte.

Aquest és el gran error de què parlo. Llença les escenes mortes a la paperera, torna a començar i crea un conflicte i una trama sòlids que deixin els lectors enganxats a la pàgina.

De bones històries i bons conflictes van els tallers Dominicals i + que faré aquest trimestre. Aquest diumenge 23 a la llibreria Índex de Vilassar de Mar. Últimes places!

Anuncis

Un pensament sobre “Escriure ficció: error número 1

  1. Retroenllaç: 17 Consells d’escriptura per al 2017 – Raquel Picolo

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s