Silenci i escriptura

Les grans obres literàries es teixeixen en silenci. Només si ens apartem del soroll exterior podrem escoltar la veu de la història que volem contar, o del poema. És en el silenci que trobaràs les paraules vives. La veu interior. Si vols crear textos literaris, has de buscar els teus racons de silenci, fugir del soroll i les demandes exteriors. Si no t’apartes del brogit extern, la teva obra és molt possible que només contribueixi a crear més soroll i a allunyar les persones d’elles mateixes.

El silenci és l’espai i el temps de la creació artística.

Sóc una persona silenciosa, comparada amb la mitjana catalana, tot i així, quan sec a esmorzar a les set del matí ja he escoltat les notícies a la ràdio, he vist els posts al facebook i al twitter i he mirat el whatsapp. Tot aquest soroll extern  no et deixa ni pensar ni sentir ni escoltar la música de la teva ànima. T’has de protegir i esgarrapar les teves estones de silenci si no vols que el soroll extern et mengi.

Sense silenci no hi ha art.silence3No nego que els estímuls externs poden alimentar la imaginació. Però, si no passem per una fase de silenci, només en traurem  anècdotes i històries anecdòtiques. És quan el renou extern s’apaga i escoltes la veu de les teves paraules apareix la màgia de la creació, escoltes les històries vertaderes,  les que commouen profundament i tenen un  poder transformador.

Silenci vol dir allunyar-se de tanta informació, sèries, opinió lleugera i xafarderies per practicar el sa i imprescindible esport de l’escriptor: badar.

Escriure no vol dir teclejar un munt de paraules a l’ordinador ni publicar tantes pàgines a l’any.  Escriure està estretament relacionat amb connectar amb nosaltres mateixos i amb els silencis que necessitem per fer aquesta connexió. El silenci necessari per llegir i rellegir, no només absorbir o rebotar, sinó sentir, digerir i pensar.

Defensa els teus espais de silenci amb ungles i dents!

Anuncis

3 pensaments sobre “Silenci i escriptura

  1. Comparteixo , del tot, la teva reflexió sobre el silenci. És ben cert que vivim immersos en un món ple de soroll , molts cops buscat pel nostre neguit de voler saber-ho tot. Les notícies brollen sense parar….i si no ens autoimposem un espai de silenci, si no ens apropiem d’una “cambra pròpia” correm el risc de perdre l’oportunitat d’escriure, de llegir….de fer les coses que més ens agraden.

  2. Santi / 30 novembre 2016 a les 18:55 pm

    El silenci ha de conduïr qualsevol acció. També l’escriptura.
    Només sense sorolls i interrupcions mentals no desitjades, podem dir quelcom d’interessant, diferent i potser crític i tot.

    Mai es valoraran prou els efectes negatius de ràdios, televisions i ara “les noves tecnologies del juguet”,poden semblar rumor però són SOROLL.

    Tornem una mica a a Jane Austen o Gustave Flaubert…no necessitavenels xiulets.

  3. Sempre he reivindicat el silenci per poder pensar, reflexionar, escriure, llegir i a la vegada poder entrar dins un mateix. Comprenc que a moltes persones els hi fa por el silenci perquè aleshores s’enfronten a sí mateixos i no tots hi estem preparats.

    Però s’ha d’intentar personalment l’exercici del silenci i creixerem millor.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s