Síntesi vivent i vida sintetitzada: el conte literari

Les expressions síntesi vivent i vida sintetitzada de Cortázar resumeixen molt bé allò que busco en el conte: atrapar en una narració de poques paraules, les justes, un esclat de vida, un flaix, per fer-lo arribar al lector.

El conte és un gènere extraordinari. Contar una història en una fotografia. Muntar un petit rellotge de precisió on no sobra ni falta cap peça i que fa una llum particular. És una forma literària exigent, sense espai per explicacions enrevessades ni  llargues descripcions ni diàlegs superflus, que requereix l’ús hàbil d’implicacions i omissions. És un gènere difícil i arriscat, amb poca roba per tapar desencerts i que no permet quedar-se a mitges.portada-casa-tomada-otros-cuentos_grandeVaig ser conscient del conte com a gènere literari llegint Julio Cortázar. Hi vaig veure el joc de l’escriptura i de la lectura, com hi eren presents tant  l’escriptor com el lector. Com un conte implicava un tema, intensitat i tensió, i una explosió d’energia espiritual.  Un conte ha de crear en el lector la commoció que n’ha motivat l’escriptura.

En el conte literari convergeixen una sèrie d’elements que  fan que sigui el meu territori natural com a escriptora. Recull la tradició popular oral i elements cultes de la literatura. Conta una història. Té tanta importància la forma com el tema i l’argument. Demana senzillesa, concisió, precisió, condensació i intensitat. És curt. Es pareix d’una tirada i es revisa en una tirada (una tirada per revisió) i es llegeix d’una altra  tirada.  Afavoreix el gust pels buits i els silencies i pel llenguatge poètic. Potencia la importància del punt de vista. Té una enorme exigència estètica. Busca el corrent instantani i el final inesperat. Juga a convertir l’efecte creatiu en un impuls de lectura. Sóc una escriptora de contes, també puc escriure altres gèneres però quan penso en escriure literatura el primer pensament és pel conte. Com a lectora sóc omnívora, llegeixo contes, novel·la, poesia, assaig, escrits autobiogràfics, manuals d’instruccions…

Abans de Cortázar havia llegit els contes de Calders, que em connectaven amb el bon humor, i de la  Rodoreda, que em deixaven enlluernada, però gaudia de la literatura sense ser conscient del fet literari. Després, amb la mirada renovada, vaig tornar a rellegir aquests autors i en vaig afegit d’altres com Jesús Moncada, Quim Monzó, Raymon Carver, Ray Bradbury, Ray Pollock, Dorothy Parker, Lidia Davies, Alice Munro, Cristina Sánchez Cubas. També vaig anar a les fonts del gènere: Poe, Quiroga, Maupassant, Gógol, Thxékjov, Víctor Català, Pardo Bazán, Mansfield. El territori del conte és immens i hi ha molts autors i autores rellevants, però el primer que em va al cap és Cortázar i altres autors llatinoamericans que vaig descobrir a la mateixa època com Monterroso, Borges, Rulfo, Arreola. En els seus contes em vaig descobrir simultàniament com a lectora i escriptora.

Abans de Cortázar i de Calders a la meva petita vida d’escriptora va haver-hi els contes orals,  els que em contava la meva padrina amb tres, quatre, cinc, sis anys i set anys, que jo escoltava amb la boca oberta i que ara m’agrada escoltar mentalment quan llegeixo altres contes.

Alice Munro, amb els seus contes ambientats al món rural, de personatges normals i corrents que donarien per una novel·la i que en un moment donat actuen moguts per corrents irracionals, amb peces de vida que no acaben d’encaixar,  és un bon far i un bon repte pel que fa als contes realistes. En el vessant fantàstic, poso al punt de mira la Cristina Sánchez Cubas, amb els seus mons inquietants i esquerdats. Però els referents més potents de la meva pàtria de contes són Pere Calders,  la seva imaginació benèvola i enginyosa, i Mercè Rodoreda, l’escriptora dels detalls sensibles i significatius, de la realitat més crua i la imaginació més prodigiosa.

Fins ara he publicat un recull de contes bàsicament realistes, La nit als armaris, i un altre de contes fantàstics, Cròniques de Kaneai i crec que continuaré amb les dues tradicions, encara que el fantàstic m’atreu més, potser perquè el veig com a un territori per explorar molt més ampli.lanitalsarmariscroniquesdekaneai

Demà 18 de gener a les 19 h als Amics de les Arts de Terrassa parlarem de contes!: Clica!

Quins tallers que faig aquest trimestre? Clica!

Presentacions de Cròniques de Kaneai: clica!

Anuncis

3 pensaments sobre “Síntesi vivent i vida sintetitzada: el conte literari

  1. Tots els escriptors que anomenes son d’imprescindible lectura. La casa tomada de Cortazar és un bon exemple. Jo afegiria al Joaquim Carbó. Fa una temporada que s’editen contes de diversos escriptors.
    Ganes de llegir el teu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s