Dones escriptores: Katherine Mansfield

“Primer sóc escriptora i després dona.”

Katherine Mansfield (pseudònim de Kathleen Beauchamp) va néixer a Wellington el 14 d’octubre del 1888, a la capital de la colònia anglesa de Nova Zelanda, en una família adinerada i va morir a Fontainebleau (França) el 9 de gener del 1923. Li agradava la música i va aprendre a tocar el violoncel. És una escriptora modernista que, tot i el seu origen neozelandès, se la inclou en els clàssics de literatura anglesa, britànica, del segle XX, no només per la relació que va tenir amb autors anglesos, com Virginia Woolf, sinó també per la seva voluntat de viure a Londres i formar part de la seva cultura.

Va viatjar per primera vegada a Londres amb tretze anys per perfeccionar els estudis de música, quan encara era Kathleen Beauchamp, i no s’hi va quedar perquè la seva família no li ho va permetre. Va conèixer a Ida Baker, que va ser la seva amiga i amant intermitent al llarg de tota la seva vida. Després hi va tornar amb vint anys i amb una assignació mensual del seu pare, que sumada amb el que guanyava  com a professora de música li permetia viure. Va canviar la vida acomodada de Wellingtone per la bohèmia i, de vegades, incomoditats de Londres.mansfieldKatherine Mansfield era una dona fina i delicada, d’ulls foscos i grans, amb la bellesa de la fragilitat. L’any 1908 es va casar amb el seu professor de cant, però el seu matrimoni va ser molt breu, va abandonar el seu marit la mateixa nit de noces. Katherine Mansfield va viure intensament diverses relacions amoroses, de vegades simultànies. Per ella la vida sempre era una meravella, era una dona que estimava la natura, el mar i el sol i que volia despendre’s de tot allò que era superficial i adquirit i esdevenir un ésser humà conscient i sincer.

“Arrisca! Arrisca el que sigui! Despreocupa’t de les opinions dels altres. Fes la cosa que sigui més difícil del món. Fes-ho per tu. “

“Vull realitzar tot el que sóc capaç de fer. “

“M’encanta sentir la pluja mullant-me la cara.”

A principis del segle XX es van traduir a l’anglès els contes de Txékhov, que van despertar l’interès dels intel·lectuals anglesos. L’obra de l’autor rus va tenir molta influència sobre Katherine Mansfield.  Els seus contes, de gran subtilesa i sensibilitat, on es mostra més que no pas s’explica, amb històries aparentment superficials que arrosseguen càrregues ocultes, amb diàlegs realistes de gran subtext,  són contes de línia txekhoviana.

L’any 1911 va publicar el seu primer llibre de contes  En una pensión alemana. Gran part de l’obra va ser escrita a Alemanya on va viatjar sovint per un afer amorós. De tornada a Londres va començar a escriure per la revista “Review”, dirigida per Middleton Murry, molt conegut en el món intel·lectual anglès. L’any 1918 es van casar. Aquell mateix any  va publicar dos contes llargs, Preludi i A la bahia, que retraten la seva infància a Nova Zelanda i que també són un homenatge al seu germà que va morir al front durant la Primera Guerra Mundial.

A principis dels anys vint, Katherine Mansfield va comprendre que la seva tuberculosi era incurable i que li quedava poc temps de vida. Volia produir i publicar tota la literatura possible. L’any 1920 va publicar el recull Felicitat i altres contes i La festa al jardí i altres contes. Ja era considerada una gran escriptora en llengua anglesa. L’any 1922, com a conseqüència de la seva malaltia, va deixar d’escriure. Aquest mateix any va ingressar en un centre espiritual dirigit pel prestigiós teòsof Gurdjieff a prop de Fontainebleau, on va morir l’any 1923 amb només trenta-cinc anys. Middleton Murry va continuar publicant la seva obra, també els diaris i les cartes, que mostren que era una dona amb una mentalitat molt innovadora.

mansfield2

En quin moment s’esguerra una esperança? Possiblement en un moment que sembla intranscendent, marcat per petites decisions prèvies. Una cosa insignificant pot girar la vida d’un personatge. El contrast entre la vitalitat i la força de la naturalesa i la fragilitat i la tendència a la insatisfacció de les persones. L’habilitat de resoldre els conflictes per la via indirecta i amb delicadesa, de crear moments de màxima tensió amb un lirisme aparentment ingenu.  Això, i més, és el que trobem als seus contes.

felicitat

Traducció: Marta Pera

A continuació pots llegir el relat Anet en vinagre inclòs en el volum Felicitat, publicat per Columna el 2001. La traducció al català és de Marta Pera Cucurell.

http://www.catorze.cat/noticia/5029/anet/vinagre

Dissabte 4 faig un taller d’escriptura creativa a Dòria llibres de Mataró, per aprendre com et poden ajudar les tècniques del guió audiovisual a l’hora d’escriure narrativa de ficció literària: clica!

Aquí tens les pròximes presentacions del meu nou llibre Cròniques de Kaneai: clica! 

Anuncis

Un pensament sobre “Dones escriptores: Katherine Mansfield

  1. Retroenllaç: Dones escriptores: Carson McCullers, la teoria de l’amor – Raquel Picolo

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s