La veu literària

La veu literària d’un escriptor és la seva marca. És més important que la riquesa lèxica, el domini de la gramàtica i, fins i tot, la potència de la seva fantasia: La veu literària, la que escolta el lector del text imprès no és altra cosa que l’ús particular de les paraules, la sintaxi i la puntuació, el desenvolupament peculiar dels personatges i els diàlegs. Sense veu, una obra pot tenir una trama trepidant amb sorpresa final i personatges interessants, però li faltarà l’ànima, la vida. L’ànima que palpita quan la veu literària és sòlida. Perquè al lector li arribi la màgia de la literatura cal imprimir al text una veu pròpia. Hi ha llibres, i poden estar força bé, que si no ens diuen qui els ha escrit no ho endevinem perquè no tenen aquella veu delatora, de marca artística. Contenen una història més o menys ben contada però no són literatura, tot i que poden ser bons llibres.

 

La meva àvia no va escriure cap text literari, però contava històries plenes de vida amb una veu pròpia. Històries de princeses malaurades que trobaven la felicitat i dimonis molt dolents que acabaven escuats. No recordo els contes, que sempre deia que els hi havia contat algú i que ara estic segura que se’ls inventava tots ella, però no he oblidat la seva veu una mica ronca, que s’accelerava en els moments de perill i es relaxava a les escenes de pau, una veu que feia servir les paraules de proximitat, pallareses, i mencionava els detalls quotidians que coneixíem i que sostenia amb fermesa els fils de la narració. La veu de l’àvia contant contes vora el foc i al corral mentre desgranava verdures o netejava bolets no m’ha abandonat mai. És la primera veu narradora que vaig escoltar.

Les paraules agafen força amb la veu, sense veu tenen un significat però no tenen ni efecte ni màgia. I la literatura és l’art de fer màgia amb les paraules.

La singularitat de la veu literària la podem comparar amb la dels instruments musicals. De la mateixa manera que una trompeta té una veu diferent de la d’una tuba i un violí de la d’una viola, les paraules d’un autor sonen diferent de les paraules d’un altre. Hi ha escriptors amb una veu lleugera i ràpida i d’altres que la tenen fosca i profunda.

La veu d’un escriptor és única i complexa, com les empremtes digitals. Resulta molt difícil de descriure amb precisió. Quant d’això? Quant d’allò? Però quan hi és es nota i quan no, també. De fet la portem posada, és part de tu mateix, però l’has de descobrir i potenciar. No es pot ensenyar a tenir una veu literària pròpia, però sí a ser-ne més conscient i a desenvolupar-la amb la pràctica de l’escriptura. La teva veu ja hi és sempre, però de vegades està colgada de palla. No la trobaràs als llibres sinó a la teva manera de parlar, de parlar-te per dins. Fixa’t en com ajuntes les paraules de manera espontània, en com narres quan vols contar la història bé i t’oblides de voler impressionar o de la timidesa literària. Cal eliminar totes les capes que ofeguen la teva veu i fan de filtre entre la història que vols contar o el que vols transmetre a la teva manera i el lector. Tens un punt de vista sobre la realitat, un mode personal d’ordenar-la i narrar-la. Una veu.

Una veu potent ajuda a establir una relació més fonda amb els lectors. La forma en què un escriptor utilitza les paraules per donar forma a una història genera el foc que crema per dins, l’ànima de l’obra. De la mateixa manera que el cantant, l’escriptor ha d’aprendre l’art de deixar fluir i potenciar la seva veu. La veu ja hi és, però l’has de descobrir i entrenar per ser en l’escriptura. Entrenar-te a escriure des de l’ànima textos amb ànima.

Catàleg tallers d’escriptura

 

Anuncis

4 pensaments sobre “La veu literària

  1. M’ha agradat molt aquest article, potser el que més!!!!! Gràcies

    El dia 11 jul. 2017 00:19, “Raquel Picolo” va escriure:

    > Raquel Picolo posted: “La veu literària d’un escriptor és la seva marca. > És més important que la riquesa lèxica, el domini de la gramàtica i, fins i > tot, la potència de la seva fantasia: La veu literària, la que escolta el > lector del text imprès no és altra cosa que l’ús partic” >

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s