Com va dir Oscar Wilde: El suspens és horrible. Espero que duri.
La tensió narrativa és el que impulsa a llegir una història fins al final, fa que el lector no deixi de preguntar-se què passarà a continuació. Anticipar-se a la revelació final diverteix el lector i l’esperona a continuar llegint.
El conflicte és la base de tota història i d’ell neix qualsevol forma de tensió narrativa. En tota ficció l’art de la història i l’arc del personatge han d’estar tibants. La tensió narrativa sosté l’arquitectura de la ficció, sense tensió les trames perden consistència.
Com pots incrementar el grau de tensió?
- Digues no als personatges.
Per escriure una bona història, dóna-li al teu personatge una meta, un objectiu, alguna cosa per la qual lluitar. I després posa-li les coses difícils. Que s’esforci, que fracassi, que ho torni a intentar. Pensa en què és el pitjor que li podria passar.
- El món no és un lloc perfecte.
Incloure en la teva història els problemes que afecten les nostres societats no només li donarà més profunditat sinó que també és una font de tensió.
Potencia els desacords i alimenta la discòrdia. Fes que els teus personatges discuteixin, que no s’entenguin, que tinguin opinions oposades i no cedeixin amb facilitat. Que els teus personatges no siguin perfectes (=avorrits).
- Eleva la recompensa.
El protagonista ha de tenir un objectiu, vol aconseguir alguna cosa. Una bona manera d’augmentar la tensió és, quan la història ja estigui avançada, engrandeix la recompensa. Quan s’incrementa la recompensa apareixen nous obstacles i més forts. Per exemple, l’escriptora ja no només vol publicar la novel·la sinó que també vol ser la primera del catàleg i això complica més el repte. Si apuges el to del conflicte, automàticament també augmentes l’interès del lector.
Si hagués d’escriure una sola frase sobre aquesta qüestió tan rellevant, et diria: fes del conflicte el centre del teu relat.
Raquel Picolo 
M´ha agradat.
Molt bons els tres suggeriments. Gràcies!