Sí, escriure cura. Em vaig fer escriptora per curar-me, sense saber-ho, seguint la crida de l’ànima. Fa dues setmanes vaig publicar el post Escriptura com a eina terapèutica i avui hi torno perquè és un tema que m’apassiona i perquè aquesta tarda en parlaré al taller que faré a la Fundació Orienta.
Chantal Maillard escriu:
escribir
para curar
en la carne abierta
en el dolor de todos
en esa muerte que mana
en mí y es la de todos
(…)
escribir
para decir el grito
para arrancarlo
para convertirlo
para transformarlo
para desmenuzarlo
para eliminarlo
escribir el dolor
para proyectarlo
para actuar sobre él con la palabra
(…)
A la fundació Orienta, en el context dels beneficis terapèutics de l’escriptura, també parlaré de la creativitat. Com no?
La creativitat està íntimament relacionada amb l’espontaneïtat, amb la sorpresa de descobrir punts de vista i recursos que estan en nosaltres i que de vegades ni sospitem que tenim al nostre abast.
És indissociable del joc i sempre va acompanyada de fluïdesa, sentiment de plenitud i lleugeresa. És tot el contrari a l’avorriment, la dificultat viscuda com a problema i el bloqueig per afrontar tasques, presa de decisions i conflictes.
No és un concepte teòric, sinó una “capacitat concreta de fer” que tots tenim, i que podem desenvolupar en la pràctica. La creativitat no és una cosa que “s’aprèn”, sinó que s’expressa en l’acció quan no li oposem obstacles que nosaltres mateixos generem.
La creativitat és una inesgotable font de gratificació i de salut.
Raquel Picolo 
Deixa un comentari