Penses que no tens imaginació?

Molts alumnes dels meus tallers d’escriptura el primer dia de classe em diuen que no tenen imaginació o que no són creatius. Com si algunes persones nasquessin amb el do de la imaginació i d’altres no. Tots tenim la capacitat de passejar-nos pels mons imaginaris de les lectures, tots som capaços d’inventar personatges, escenaris i històries. No ho dubtis, tens imaginació, tots els humans en tenim. Però, com va dir Jean-Claude Carrière, i segurament molts altres, la imaginació és un múscul que s’ha d’entrenar.

FocCerbi.jpgDe la mateixa manera que hi ha tècniques orientades a augmentar l’efectivitat de la comunicació escrita, també n’hi ha per potenciar la creativitat i la imaginació. Si has arribat fins aquí i encara penses que no tens imaginació, t’he de repetir que t’equivoques. Pot ser que el múscul de la creativitat se t’hagi rovellat per falta d’entrenament, per haver-te oblidat de la seva existència. Això sí que pot passar, però d’imaginació en tens. Segur.

La Viquipèdia diu que la imaginació és la facultat de la ment de crear imatges mentals, de pensar realitats no percebudes abans i inventar noves versions del món. La imaginació respon a la necessitat de ficció que experimenta tot subjecte i és una de les característiques fonamentals de la personalitat. La imaginació es pot entrenar i educar.

I la creativitat és la capacitat humana de pensar solucions innovadores a problemes i situacions concrets. És l’ús de la imaginació per respondre a necessitats específiques. La creativitat ens permet imaginar, projectar idees i plantejar problemes més enllà de la normalitat, buscant solucions que aportin i beneficiïn el conjunt de la societat o, simplement, produeixin una satisfacció particular al creador i al grup humà que s’identifiqui amb les obres creades.

La facultat d’imaginar i de ser creatius, igual que la de somiar i la d’emetre missatges lògics, és pròpia de l’espècie humana però de vegades la tenim adormida o bloquejada i transitem sempre pels mateixos camins. A la nostra escola afavorir la creativitat i practicar l’escriptura creativa no és una prioritat (no ho era quan jo hi vaig anar i, a l’escola estàndard, encara no ho és ara). Per això, quan volem escriure i crear, notem que tenim els músculs de la imaginació i la creativitat en baixa forma. Només ens cal una mica d’entrenament extra.

Un exercici bàsic per despertar i educar la imaginació és fer-se preguntes. Els nens, que tenen la imaginació ben fresca, ho fan contínuament: Qui és? On va? Que hi porta al maletí? Per què entra en aquella casa? Una molt bona manera de començar amb l’escriptura creativa, es fer-se preguntes i contestar-les. Pregunta’t. No paris de preguntar-te.

Tallers d’estiu (clica!)

Tallers al Pirineu (clica!). Últims dies per inscriure’t al taller d’Esterri d’Àneu! (últim dia 29 de juny!!!)

 

5 motius a favor dels tallers d’escriptura  i el primer microconte que vaig publicar

Per què sóc una fan dels tallers d’escriptura? Perquè jo, que sempre he estat molt lectora i treia bones notes de llengua sense esforç i de manera directa o indirecta sovint m’han dit  que tenia una intel·ligència lingüística i narrativa, amb vint-i-dos anys i una formació universitària científica tenia por d’escriure, gairebé pànic, de fer-ho malament. Em pensava que per fer literatura havies de tenir un domini de la llengua pròpia del filòleg, haver llegit tots els clàssics de la literatura universal (jo havia llegit bastant, però em faltava molt) i haver fet estudis de literatura comparada. Pensava aquestes bestieses i ningú em treia la bena dels ulls. Al contrari, tothom esperava de mi que em dediqués al que havia estudiat, a la ciència. Com si els coneixements es col·loquessin en calaixos incomunicats. Com si l’art i la creació no fossin per a tothom. Fins que vaig conèixer els tallers d’escriptura creativa i se’m va eixamplar l’horitzó, en el meu cas també es va sembrar la primera llavor del canvi de vida que em convertiria en l’escriptora i professora d’escriptura que sóc ara.perfum.jpg

Què tenen els tallers d’escriptura?

  1. Afavoreixen l’autonomia, l’expressió i l’itinerari personal de l’alumne. Acullen i potencien la creativitat amb un plantejament horitzontal i obert de l’aprenentatge.
  2. Són com una matriu on els participants poden expressar-se, crear i enriquir-se sense por.
  3. A diferència dels cursos, en els tallers el que és més important és l’experiència (els continguts també compten, però no tant). L’experiència d’escriure, de llegir, d’escoltar, de compartir. Un curs de literatura, fins i tot quan es posa l’èmfasi en la pràctica, és molt més dirigit; el flux de la informació circula bàsicament de mode unidireccional del professor, que és el que sap, cap als alumnes, que no saben. El 90-99% del curs el fa el professor i es valora l’aprofitament en funció de si s’han assolit o no els aprenentatges programats pel professor.
  4. En un taller els alumnes són autèntics coprotagonistes que actuen directament sobre el contingut i la dinàmica de les sessions. La funció bàsica del professor és dinamitzar, facilitar i aportar eines i estímuls, recollir i canalitzar. Quan un taller és excel·lent ho és tant gràcies al conductor com als alumnes.
  5. Al taller es defensa l’escriptura com a plaer a l’abast de tothom que tingui ganes d’escriure.

Per això, des que vaig descobrir els tallers d’escriptura creativa com a alumna, ara fa vint-i-cinc anys, en sóc una fan. Jo necessitava un espai on se m’engresqués a crear i el vaig trobar en els tallers d’escriptura. Vaig descobrir dues autores de capçalera que em van ajudar a entendre que, en primer lloc, es tracta de relaxar-se i de no tenir por de les paraules que surten ni de com s’ajunten i en criden d’altres. Julia Cameron i Natalie Goldberg, professores d’escriptura creativa a diverses universitats dels Estats Units, i autores d’uns quants llibres sobre aquest tema, em van dir el que necessitava escoltar: que, diguessin el que diguessin els sacerdots de la cultura i la literatura, escriure era fàcil i era un plaer.

A Catalunya, malgrat que tenim una tradició important de premis i tertúlies literàries, fins fa gairebé tres dècades no hi havia centres on estudiar l’art i l’ofici d’escriure. Com si els escriptors, a diferència dels músics, els pintors i altres artistes, ja  naixessin com bolets ensenyats. Aquesta anomalia encara perdura, l’escriptura creativa, a diferència d’altres països, no s’ha integrat als currículums escolars i universitaris, però hem avançat i ara tenim escoles d’escriptura i entitats que ofereixen tallers i cursos.

No sé exactament quan van arribar els tallers d’escriptura a Barcelona, em sembla que als anys vuitanta. Ho van fer de la mà d’escriptors i filòlegs llatinoamericans que estaven familiaritzats amb el funcionament dels tallers de creació literària als seus països d’origen. Jo els vaig descobrir a finals dels vuitanta amb l’Alejandra Rifé i la Zulema Moret. Participar en aquests tallers literaris em va canviar la vida, perquè m’oferien el que realment necessitava i abans d’inscriure-m’hi encara no ho sabia. Després vaig seguir molts altres cursos interessants, alguns claus en la meva trajectòria, com la formació com a guionista audiovisual, però els fonaments filosòfics i metodològics dels tallers que imparteixo com a professora els vaig aprendre amb l’Alejandra Rifé i la Zulema Moret i els vaig refermar amb els manuals d’escriptura creativa de Julia Cameron i Natalie Goldberg.

Crec en els beneficis dels tallers d’escriptura creativa i tinc fe en l’aprenentatge de l’experiència més que en cap altre.

El primer text literari que vaig publicar, l’any 1995, titulat Perfums, forma part del recull de textos dels tallers de la Zulema Moret Esbossos.

 

Perfums, Raquel Picolo

Es remou dins dels llençols estranys, embolicat amb els efluvis que li dibuixen un somriure als llavis. La llum que es passeja pel seu rostre no aconsegueix que obri els ulls. Finalment es desperta. On és? El perfum dolç i penetrant li retorna la consciència dels records immediats. Palpa el cos de la Maria al costat buit del llit i ensuma amb avidesa la fragància que li ha canviat la vida.

Entra a la cambra de bany, i encara s’imagina la Maria que li somriu i li ofereix els llavis entreoberts. A la dutxa el doll d’aigua a la cara i a la pell li desperta un altre record, un perfum, àcid i sec. Veu la Laia a la porta de l’habitació de l’hotel, nota l’impacte de la seva mirada freda i reprovadora i els esguards furtius adreçats a la Maria, que seu amb ell al sofà.

Eren en un hotel a Berlín, en terra de ningú. La Laia i la Maria tenien un congrés i ell havia acompanyat la seva dona. Va ser ella qui, amb la seva gelosia, va fer saltar l’espurna que encendria el volcà. La Laia va notar la química i l’electricitat que l’unia amb la Maria i li va mostrar el vertigen del cos que s’amagava sota el vestit vermell de l’amiga. Va ser ella qui el va empènyer cap a l’adulteri i la mentida. La Laia va embogir per culpa del perfum dolç i penetrant, que s’havia instal·lat a la seva habitació de matrimoni. Sabia que tota la seva dignitat, elegància i bellesa no pesaven res al costat del cos generós i sensual de la seva amiga, i va precipitar l’abraçada dels amants.

La Laia va marxar de l’hotel i ell no va fer res per retenir-la. Com de costum vestia de negre, la seva bellesa era perfecta i freda. Quan ella va haver sortit de l’habitació ell va obrir les finestres de bat a bat, perquè també marxés la flaire refinada i gèlida del seu perfum de marca superior.

lavanda

X Taller d’escriptura d’Esterri d’Àneu

Tallers d’escriptura d’estiu

 

10è taller d’escriptura creativa a Esterri d’Àneu 7-9 juliol

Vine a escriure un cap de setmana a Esterri d’Àneu. Escolta la remor de les paraules del text llegit en veu alta a la nit del poble abandonat d’Àrreu, un text que sembla sortir de les pedres de les cases. I,  després, escriu a l’ombra dels pollancres. Torna a Àrreu de dia a escoltar la història d’aquest llogaret, i escriu a l’ombra de l’Ecomuseu. Escriu un conte negre.Pirineu17-COLLAGE (2)Vaig començar a treballar de professora d’escriptura creativa i de guió audiovisual fa quinze anys, amb la il·lusió d’ajudar a persones que els agrada escriure com a mi. Vaig començar treballant a Barcelona i al Baix Maresme, però també tenia el somni de portar els meus alumnes al Pirineu, a respirar l’energia de la meva muntanya, i atansar els tallers d’escriptura al Pallars. Amb aquesta idea fa deu anys que vaig muntar el primer Taller d’escriptura creativa a Esterri d’Àneu i després van venir els tallers al Centre d’Art i Natura de Farrera. El 2017 he fet el primer taller a la Biblioteca d’Esterri d’Àneu, en el marc de la setmana de la lectura. Contenta de posar en contacte a la  terra pirenaica els alumnes del Maresme, Barcelona i altres localitats on faig cursos durant l’any amb els alumnes d’Àneu i del Pallars. A principis de setembre faré un taller de microcontes a la Fira del Llibre del Pirineu a Organyà. Feliç de veure com la muntanya va guanyant espai a la meva agenda de professora d’escriptura.

Durant aquests deu anys als tallers d’Esterri hem tocat molts temes: paisatge i escriptura, escriptures autobiogràfiques, la construcció de la història, el relat històric, tècniques de guió audiovisual aplicades a la ficció literària… i aquest juliol ens centrarem en el relat negre. Però el tema monogràfic que tractem és només una excusa per experimentar l’escriptura creativa, compartir l’experiència amb els companys i enriquir-se amb les aportacions dels altres. Tot plegat per viure l’escriptura i la lectura en un entorn natural inspirador i sortir-ne esperonat i transformat.

 arreu2

Àrreu. Foto: Ecomuseu de les Valls d’Àneu

X Taller d’escriptura a Esterri d’Àneu. “El relat negre”. 7-9 de juliol

Objectius:

  • Estimular la creativitat i la imaginació en un entorn natural privilegiat.
  • Familiaritzar-se amb les claus del gènere negre.
  • Aplicar els recursos propis del conte al gènere negre.

Contingut:

  • Els elements bàsics del conte: narrador, personatges, espai i temps, estructura i final.
  • Els elements propis del gènere negre.
  • La canalització literària dels instints criminals i la crítica social.

Lloc: Ecomuseu de les Valls d’Àneu. Esterri d’Àneu.

Preu: 135 €. (Residents Pallars Sobirà, 120 €). (Pagament abans 23 de juny: 125 € i 110 residents Pallars Sobirà).

Inclou dues sortides al poble d’Àrreu guiades per la Cristina Simó (Ecomuseu de les Valls d’Àneu). Una de nocturna i literària (divendres a la nit) i l’altra, històrica, l’endemà a la llum del matí.

Nombre de participants: mínim 6, màxim 12.

Informació sobre l’allotjament: Informació turística Valls d’Àneu.

+ informació i inscripcions al taller: raquelpicolo3@gmail.com

 

Tots els tallers d’estiu

Els beneficis de l’escriptura automàtica

Deixa que sigui la mà la que et porti on ella vulgui, que siguin les frases i els mots els que s’encadenin tots sols, sense brúixola ni mapa. Escriu a mà, dibuixa les paraules i recull els beneficis de la llengua i del dibuix, dels dos hemisferis cerebrals. Aquest és un camí per estimular la creativitat literària: partir del present del cos, del present de les paraules que van sorgint i teixeixen un text espontani.bosc

Natalie Golberg afirma que a l’hora d’escriure gairebé sempre barregem el creador i leditor. Per entrenar la part creativa, que sovint és la que necessita més entrenament, has d’escriure sense parar, córrer perquè l’editor no t’atrapi amb els seus judicis. Mentre mantens la mà en moviment no deixes entrar les crítiques paralitzants de l’editor. El següent pas és perdre el control, deixar-te anar, que no et preocupi si és correcte, apropiat, interessant u original, que no et preocupi ni la puntuació ni la gramàtica ni la documentació. Escriu sense parar de la manera més concreta possible i, com diu Bradbury, vés directe a la jugular. Escriu amb grapa.

Aquesta tècnica s’anomena escriptura automàtica o escriptura lliure. És molt senzilla de practicar i aporta molts beneficis. Estimula la creativitat i potencia la veu literària. Jugues a escriure sense saber on vas i et descobreixes en les paraules que flueixen misteriosament. Viatges a racons poc transitats de la teva ment, rics en sensacions, emocions i idees creatives. Viatges a llocs genuÏns i originals. L’escriptura automàtica també s’utilitza per trencar la famosa por al full en blanc, i és molt bona medicina per a la malauradament estesa temença a escriure malament.selvatic

Segons Nathalie Golberg, la ment, el paisatge de l’escriptor, no és un jardí amb fileres de gladiols sinó una selva viva, espessa, afamada i plena d’energia. No té res de cortès i convenient. Hi estàs d’acord, oi? Quan practiques l’escriptura automàtica ho veus. Nathalie Golberg també considera que ser escriptor és una forma de viure, que l’escriptura és com el zen. No pots aprendre a escriure ni a meditar escoltant conferències, has de seure i meditar o escriure. En l’aprenentatge de l’escriptura, com en el zen, no hi ha res de nou. Res que sigui significatiu.

Des dels cinc o sis anys que escrius i encara tens por de fer-ho malament? T’has d’alliberar de la por a escriure malament. Per escriure bé cal que no tinguis por a escriure malament. Els nyaps són molt instructius, no has de voler evitar-los, si els mires bé sempre ajuden i, de vegades, resulten que són perles insospitades. No et comparis amb Borges ni amb la Rodoreda, perquè és una bestiesa. Un suïcidi. Si vols, agafa’ls com a fars, estudia’ls i copia’ls sense pudor. El que importa és que deixis fluir la veu de l’escriptora o l’escriptor que ets, que et passegis per la selva de la teva ment sense por i que trobis la teva manera d’escriure.

Julia Cameron comenta que l’escola ens ensenya a escriure amb vestit militar: fas faltes d’ortografia, aquesta paraula és incorrecta, et falla la sintaxi, no t’expliques prou bé. Quantes vegades et van dir a l’escola que el teu text feia una olor que enamorava, que era ple d’imaginació i imatges suggeridores, o que se n’escoltava la música?

Si t’ho van dir sovint, has tingut molta sort. La majoria vam quedar enfaixats dins del vestit militar, amb por de moure’ns i de trencar qualsevol norma, de no fer-ho bé. No dic que la gramàtica, l’ortografia, la semàntica, la tipologia textual, les influències literàries i les claus d’un discurs eficaç no siguin importants. Ho són molt i les has de conèixer si et vols dedicar a escriure, però primer t’has de poder expressar sense por.

L’escriptura automàtica t’ensenya a confiar en la teva ment, caòtica i salvatge, i a trobar la teva veu. T’ajuda a no tenir por d’escriure malament. L’escriptura automàtica és el goig d’escriure, de deixar-se portar per les associacions lliures, d’explorar els teus paisatges mentals, sense altra pretensió que l’alegria de passejar-hi. Practicar l’escriptura automàtica és posar oli a la mà que escriu i que està estretament connectada amb el nostre cervell.

_MG_9206

Tallers que faré aquest estiu:

Tallers al Pirineu. Clica!

Tallers d’estiu. Clica!

 

 

10 of the Best Sylvia Plath Poems Everyone Should Read — Interesting Literature

The best poems by Sylvia Plath Sylvia Plath (1932-63) was a prolific poet for the few years that she was active before her untimely death, by her own hand, aged just 30. But what are her greatest poems? A few titles spring to mind, but it’s not easy to reach a consensus on, say, Sylvia […]

via 10 of the Best Sylvia Plath Poems Everyone Should Read — Interesting Literature

Ets escriptora?

Què és un escriptor? Una persona estranya que s’estima més imaginar-se la vida que no pas viure-la, que crea mons de paraules i viu vides de gent que ni tan sols ha conegut? Una persona que necessita l’escriptura per poder sobreviure i conviure, millor o pitjor, amb un desequilibri intern crònic? Algú que es dedica a filtrar la realitat pel sedàs de la literatura i transformar-la en art?

No sé definir amb precisió que és un escriptor, però sé que jo sóc escriptora. Hi vaig pensar força quan vaig llegir Expiació d’Ian McEwan. Seguir la Briony per les pàgines de la novel·la em va permetre observar de prop el naixement i el desenvolupament d’una escriptora. La Briony és un bon exemple de què és un escriptor. No crec que l’escriptura sigui sempre una expiació dels errors i les mancances de la vida, però vegades sí que ho és.

La protagonista d’Expiació és una escriptora autodidacta que triomfa tant portes en fora (acaba sent una autora publicada d’èxit) com portes en dins (arriba a ser una escriptora madura). I el camí el fa tota sola, amb el suport moral de la seva mare, a l’inici, i, després, amb el suport real de la lectura i la necessitat d’escriure i d’endinsar-se en els secrets narratius. Fins a mitjans del segle XX les grans escriptores van ser gairebé totes autodidactes.

A ser escriptor se n’aprèn sol, amb les lectures, el quadern i el processador de textos per companys. Podem trobar cursos, guies i acompanyants que ens estimulin i ens aplanin el camí, i això és fantàstic, però el viatge de fons el fem sols. El viatge de l’artista és un viatge solitari.

L’aprenentatge de l’artista és actiu. Hem de buscar els aliments que ens convenen i no conformar-nos amb els que ens posen a la boca. Des d’aquesta òptica, la mateixa que tinc quan m’apunto com a alumna als cursos i tallers que m’interessen, treballo com a professora d’escriptura creativa. El camí el fa cadascú, jo només estimulo, obro portes, acompanyo i ofereixo els recursos que poden facilitar el procés.

La Briony ens explica que disfressa les descripcions de la infermera en cap perquè el calaix on amaga el quadern no tanca bé; també canvia el nom dels pacients, transforma les circumstàncies i inventa. Aquestes coses que fem els escriptors.

Amelie_Nothomb_en_2011

Amélie Nothomb.

 Alguna vegada t’has despertat d’hora amb moltes ganes d’escriure i, de sobte, t’adones que ja són les cinc de la tarda i que no has escrit res? Molt bé! No importa. Tenies més ganes de badar que d’escriure? Sempre que t’ho puguis permetre, bada, és fantàstic. Potser tenies por. La por és un gran motor creatiu. Si tens por, escriu sobre la por, si tens dubtes, escriu sobre els teus dubtes. Això és ser escriptor.

Quan no sàpigues què escriure, sigues pacient i continua escrivint; les paraules vindran a socórrer-te. I, abans de criticar l’escriptura d’un altre, recorda com et sents quan critiquen els teus textos, i fes els comentaris amb tot el tacte i la delicadesa que cal. Escriu, perquè això és el que fem els escriptors. I vigila amb els crítics, perquè sovint no milloraran la teva escriptura i, si et descuides, la poden arruïnar.

Els escriptors som éssers estranys, una mica o molt extraterrestres. Així que no et preocupis, no vulguis ser normal ni perfecte i continua escrivint. Si acceptes que no ets perfecte, et serà més fàcil. Però recorda que hi ha dos tipus d’escriptors, els que acaben els llibres i els que no. Jo et recomano que treballis amb passió i que no t’aturis fins que posis “fi”.

 

Mira els tallers que faré a l’estiu: clica!

“El gran llibre de les criatures fantàstiques de Catalunya”, de Joan de Déu Prats i Maria Padilla — Jordi Cervera

Joan de Déu Prats té una llarga trajectòria com a autor i sovint s’ha deixat temptar pels mons que s’allunyen de la realitat i el pragmatisme. Mites, llegendes, llocs i situacions inquietants han format sovint part de la seva literatura. Ara ha fet un pas més i gràcies a Comanegra i les magnífiques il·lustracions de…

via “El gran llibre de les criatures fantàstiques de Catalunya”, de Joan de Déu Prats i Maria Padilla — Jordi Cervera