Festa Major

Cerbi 1974.

Pel balcó obert entra un aire dolç i un fil de sol barrejats amb les notes d’un saxo. La Ramona té les galtes enrojolades d’emoció. El Joan interpreta d’oïda les cançons que escolta a la ràdio, descalç i lliurat a la música.

A la plaça de la Biga la gent, mudada, balla al ritme de la música. La noia gran de casa Anton a primera fila. El vell medecinaire acompanya el saxo amb l’acordió. Les vaques del país arriben pel carrer de Baix i s’enganxen a la festa bramant, alegres. L’oncle de l’Àfrica, el frare missioner, es remena a cavall del seu elefant que tot just passa pels carrers. A la cua de la festa les vaques americanes, vermelloses i amb banyes de cérvol, claven cornades contra les parets com si volguessin enderrocar el poble. La rua, amb el Joan al capdavant, segueix fins a la plaça Major. L’oncle africà aparca l’elefant i es posa a tocar el jambée. La Ramona només veu les pestanyes llargues i espesses de noi, els seus llavis rodejant la llengüeta, la tensió dels músculs al voltant de la boca. Toca amb molt sentiment, el que li desperta el vestit que voleia insinuant de la gran de casa Anton.

La festa, amb elefant i tot, havia estat més lluïda que mai, però l’endemà la plaça encara semblava més trista que altres anys, només un parell de gossos ajaguts a l’ombra. L’any següent, malgrat que la Ramona ja tindrà els desitjats quinze anys, la festa major serà la més ensopida de la història. El Joan tocarà sense ànima ni passió ni espurna, tothora abraçat a la seua nòvia francesa.saxo.jpg

Festa major és una versió breu d’un conte que es titula Amarcord, que vaig publicar per Sant Jordi de l’any passat. El vaig escurçar per llegir-lo al primer pícnic creatiu que es va fer a Ferrera el 30 de juliol. Pel camí han caigut personatges i matisos, però he respectat l’essència del conte.

A Farrera, paradís d’artistes, el dia 18 d’agost presentarem Cròniques de Kaneai i La nit als armaris. I el 16 i 17 de setembre, el taller escriptura i natura (clica!)Presentació Farrera 18.8.17

Els jocs d’estil, la restricció creativa

Ejercicios de estilo de Raymon Queneau, versió castellana d’Antonio Fernández Ferrer, és un llibre que m’acompanya des de fa vint-i-cinc anys. Me’l van recomanar a uns dels primers tallers d’escriptura que vaig fer. De la mateixa manera que el pianista ha de practicar les escales i el futbolista els xuts, l’escriptor ha d’exercitar-se en els exercicis d’estil literari que, com la major part dels entrenaments, es basen en la restricció.

Et diuen que has de fer la versió còmica o tràgica d’una escena, sense canviar res de significatiu, o que has de córrer amb una cama lligada i passar l’escena pel sedàs del sonet, sempre sense modificacions substancials. També et podem fer escriure amb un roc a l’esquena, un conte sense fer servir la vocal a.

oulipoPerec
Ejercicios de estilo és un text divertit i estimulant, que barreja joc, enginy i rigor per explicar noranta-nou vegades la mateixa anècdota seguint restriccions diferents. També tenim la versió catalana de Joan-Lluís Lluís, Xocolata desfeta, inspirada en el llibre de Queneau. Lluís segueix la plantilla d’Ejercicios de estilo i puja l’aposta. Per començar parteix d’un relat, amb una història, en lloc d’una anècdota simple, i en fa més versions. Les obres de Màrius Serra com Verbàlia  també juguen amb la restricció creativa, en aquest cas amb la intenció  d’esperonar la ment lingüística (Queneau i Lluís estimulen, sobretot, la ment narrativa).

Creus que les restriccions poden ser creatives?

Raymond_Queneau_S

Raymond Queneau (Jean-Max Albert)

Raymon Queneau va fundar i  liderar el moviment OULIPO (Ouvroir de Litterature Potencielle) als anys setanta i és un referent obligat dels tallers d’escriptura creativa. La proposta oulipiana consisteix senzillament a proposar recursos estimulants per a la creació literària i retre homenatge als literats predecessors copiant-los i obrint camins de futur. La literatura potencial acaba amb el desconcert de la pàgina en blanc, oferint formes diverses i divertides d’abordar la creació, combinant literatura i matemàtiques. De vegades, la llibertat total ofega. A l’Oulipo el que proposen és escriure a partir de restriccions que alliberen la creativitat.

La restricció és complementària al transit pels camins sense tanques de l’escriptura automàtica. Es bo combinar l’exploració a camp obert i el joc amb consignes restrictives. El joc i les intencions literàries. El futur per inventar i la tradició per plagiar i homenatjar.

lanitalsarmariscroniquesdekaneai

NOTÍCIES:

  • El dia 18 d’agost, a les 19 h. presentarem els meus reculls de contes Cròniques de Kaneai i La nit als armaris al Centre d’Art i Natura de Farrera. Comptarem amb una col·laboració de luxe: l’actriu Elisabet Vallès llegirà fragments dels llibres. Si sou a menys de cent quilòmetres de Farrera, no hi podeu faltar!
  • Taller Escriptura i natura, Farrera 16-17 setembre (clica!).

La veu literària

La veu literària d’un escriptor és la seva marca. És més important que la riquesa lèxica, el domini de la gramàtica i, fins i tot, la potència de la seva fantasia: La veu literària, la que escolta el lector del text imprès no és altra cosa que l’ús particular de les paraules, la sintaxi i la puntuació, el desenvolupament peculiar dels personatges i els diàlegs. Sense veu, una obra pot tenir una trama trepidant amb sorpresa final i personatges interessants, però li faltarà l’ànima, la vida. L’ànima que palpita quan la veu literària és sòlida. Perquè al lector li arribi la màgia de la literatura cal imprimir al text una veu pròpia. Hi ha llibres, i poden estar força bé, que si no ens diuen qui els ha escrit no ho endevinem perquè no tenen aquella veu delatora, de marca artística. Contenen una història més o menys ben contada però no són literatura, tot i que poden ser bons llibres.

 

La meva àvia no va escriure cap text literari, però contava històries plenes de vida amb una veu pròpia. Històries de princeses malaurades que trobaven la felicitat i dimonis molt dolents que acabaven escuats. No recordo els contes, que sempre deia que els hi havia contat algú i que ara estic segura que se’ls inventava tots ella, però no he oblidat la seva veu una mica ronca, que s’accelerava en els moments de perill i es relaxava a les escenes de pau, una veu que feia servir les paraules de proximitat, pallareses, i mencionava els detalls quotidians que coneixíem i que sostenia amb fermesa els fils de la narració. La veu de l’àvia contant contes vora el foc i al corral mentre desgranava verdures o netejava bolets no m’ha abandonat mai. És la primera veu narradora que vaig escoltar.

Les paraules agafen força amb la veu, sense veu tenen un significat però no tenen ni efecte ni màgia. I la literatura és l’art de fer màgia amb les paraules.

La singularitat de la veu literària la podem comparar amb la dels instruments musicals. De la mateixa manera que una trompeta té una veu diferent de la d’una tuba i un violí de la d’una viola, les paraules d’un autor sonen diferent de les paraules d’un altre. Hi ha escriptors amb una veu lleugera i ràpida i d’altres que la tenen fosca i profunda.

La veu d’un escriptor és única i complexa, com les empremtes digitals. Resulta molt difícil de descriure amb precisió. Quant d’això? Quant d’allò? Però quan hi és es nota i quan no, també. De fet la portem posada, és part de tu mateix, però l’has de descobrir i potenciar. No es pot ensenyar a tenir una veu literària pròpia, però sí a ser-ne més conscient i a desenvolupar-la amb la pràctica de l’escriptura. La teva veu ja hi és sempre, però de vegades està colgada de palla. No la trobaràs als llibres sinó a la teva manera de parlar, de parlar-te per dins. Fixa’t en com ajuntes les paraules de manera espontània, en com narres quan vols contar la història bé i t’oblides de voler impressionar o de la timidesa literària. Cal eliminar totes les capes que ofeguen la teva veu i fan de filtre entre la història que vols contar o el que vols transmetre a la teva manera i el lector. Tens un punt de vista sobre la realitat, un mode personal d’ordenar-la i narrar-la. Una veu.

Una veu potent ajuda a establir una relació més fonda amb els lectors. La forma en què un escriptor utilitza les paraules per donar forma a una història genera el foc que crema per dins, l’ànima de l’obra. De la mateixa manera que el cantant, l’escriptor ha d’aprendre l’art de deixar fluir i potenciar la seva veu. La veu ja hi és, però l’has de descobrir i entrenar per ser en l’escriptura. Entrenar-te a escriure des de l’ànima textos amb ànima.

Catàleg tallers d’escriptura

 

Escriptures autobiogràfiques

Escriptures autobiogràfiques

Raquel Picolo

Escriure sobre la pròpia vida, reconstruir-la amb paraules, pot semblar fàcil però no ho és gens. Només el fet de marcar les fronteres de la identitat i concloure jo sóc aquesta ja és un gran repte. Jo sóc tu i, si tu no hi ets, jo no sóc. El joc de distàncies i de miralls quan parlem de jo, quan el mostrem, és complex, sovint és més fàcil parlar d’ell o ella. El territori de les escriptures autobiogràfiques fanga en la filosofia de la identitat i és un terreny porós, difícil de definir, de més mal transitar del que sembla. L’escriptura autobiogràfica sovint parla de les ombres. No és gens fàcil escriure en primera persona parlant d’un mateix, però sovint proporciona un plaer considerable tant al que escriu com al que llegeix, perquè convertir la pròpia vida en literatura és un gaudi i llegir fragments de  vida aliena convertits en…

View original post 373 more words

10è taller d’escriptura creativa a Esterri d’Àneu 7-9 juliol

Raquel Picolo

Vine a escriure un cap de setmana a Esterri d’Àneu. Escolta la remor de les paraules del text llegit en veu alta a la nit del poble abandonat d’Àrreu, un text que sembla sortir de les pedres de les cases. I,  després, escriu a l’ombra dels pollancres. Torna a Àrreu de dia a escoltar la història d’aquest llogaret, i escriu a l’ombra de l’Ecomuseu. Escriu un conte negre.Pirineu17-COLLAGE (2)Vaig començar a treballar de professora d’escriptura creativa i de guió audiovisual fa quinze anys, amb la il·lusió d’ajudar a persones que els agrada escriure com a mi. Vaig començar treballant a Barcelona i al Baix Maresme, però també tenia el somni de portar els meus alumnes al Pirineu, a respirar l’energia de la meva muntanya, i atansar els tallers d’escriptura al Pallars. Amb aquesta idea fa deu anys que vaig muntar el primer Taller d’escriptura creativa a Esterri d’Àneu i després…

View original post 350 more words

Penses que no tens imaginació?

Molts alumnes dels meus tallers d’escriptura el primer dia de classe em diuen que no tenen imaginació o que no són creatius. Com si algunes persones nasquessin amb el do de la imaginació i d’altres no. Tots tenim la capacitat de passejar-nos pels mons imaginaris de les lectures, tots som capaços d’inventar personatges, escenaris i històries. No ho dubtis, tens imaginació, tots els humans en tenim. Però, com va dir Jean-Claude Carrière, i segurament molts altres, la imaginació és un múscul que s’ha d’entrenar.

FocCerbi.jpgDe la mateixa manera que hi ha tècniques orientades a augmentar l’efectivitat de la comunicació escrita, també n’hi ha per potenciar la creativitat i la imaginació. Si has arribat fins aquí i encara penses que no tens imaginació, t’he de repetir que t’equivoques. Pot ser que el múscul de la creativitat se t’hagi rovellat per falta d’entrenament, per haver-te oblidat de la seva existència. Això sí que pot passar, però d’imaginació en tens. Segur.

La Viquipèdia diu que la imaginació és la facultat de la ment de crear imatges mentals, de pensar realitats no percebudes abans i inventar noves versions del món. La imaginació respon a la necessitat de ficció que experimenta tot subjecte i és una de les característiques fonamentals de la personalitat. La imaginació es pot entrenar i educar.

I la creativitat és la capacitat humana de pensar solucions innovadores a problemes i situacions concrets. És l’ús de la imaginació per respondre a necessitats específiques. La creativitat ens permet imaginar, projectar idees i plantejar problemes més enllà de la normalitat, buscant solucions que aportin i beneficiïn el conjunt de la societat o, simplement, produeixin una satisfacció particular al creador i al grup humà que s’identifiqui amb les obres creades.

La facultat d’imaginar i de ser creatius, igual que la de somiar i la d’emetre missatges lògics, és pròpia de l’espècie humana però de vegades la tenim adormida o bloquejada i transitem sempre pels mateixos camins. A la nostra escola afavorir la creativitat i practicar l’escriptura creativa no és una prioritat (no ho era quan jo hi vaig anar i, a l’escola estàndard, encara no ho és ara). Per això, quan volem escriure i crear, notem que tenim els músculs de la imaginació i la creativitat en baixa forma. Només ens cal una mica d’entrenament extra.

Un exercici bàsic per despertar i educar la imaginació és fer-se preguntes. Els nens, que tenen la imaginació ben fresca, ho fan contínuament: Qui és? On va? Que hi porta al maletí? Per què entra en aquella casa? Una molt bona manera de començar amb l’escriptura creativa, es fer-se preguntes i contestar-les. Pregunta’t. No paris de preguntar-te.

Tallers d’estiu (clica!)

Tallers al Pirineu (clica!). Últims dies per inscriure’t al taller d’Esterri d’Àneu! (últim dia 29 de juny!!!)

 

10è taller d’escriptura creativa a Esterri d’Àneu 7-9 juliol

Vine a escriure un cap de setmana a Esterri d’Àneu. Escolta la remor de les paraules del text llegit en veu alta a la nit del poble abandonat d’Àrreu, un text que sembla sortir de les pedres de les cases. I,  després, escriu a l’ombra dels pollancres. Torna a Àrreu de dia a escoltar la història d’aquest llogaret, i escriu a l’ombra de l’Ecomuseu. Escriu un conte negre.Pirineu17-COLLAGE (2)Vaig començar a treballar de professora d’escriptura creativa i de guió audiovisual fa quinze anys, amb la il·lusió d’ajudar a persones que els agrada escriure com a mi. Vaig començar treballant a Barcelona i al Baix Maresme, però també tenia el somni de portar els meus alumnes al Pirineu, a respirar l’energia de la meva muntanya, i atansar els tallers d’escriptura al Pallars. Amb aquesta idea fa deu anys que vaig muntar el primer Taller d’escriptura creativa a Esterri d’Àneu i després van venir els tallers al Centre d’Art i Natura de Farrera. El 2017 he fet el primer taller a la Biblioteca d’Esterri d’Àneu, en el marc de la setmana de la lectura. Contenta de posar en contacte a la  terra pirenaica els alumnes del Maresme, Barcelona i altres localitats on faig cursos durant l’any amb els alumnes d’Àneu i del Pallars. A principis de setembre faré un taller de microcontes a la Fira del Llibre del Pirineu a Organyà. Feliç de veure com la muntanya va guanyant espai a la meva agenda de professora d’escriptura.

Durant aquests deu anys als tallers d’Esterri hem tocat molts temes: paisatge i escriptura, escriptures autobiogràfiques, la construcció de la història, el relat històric, tècniques de guió audiovisual aplicades a la ficció literària… i aquest juliol ens centrarem en el relat negre. Però el tema monogràfic que tractem és només una excusa per experimentar l’escriptura creativa, compartir l’experiència amb els companys i enriquir-se amb les aportacions dels altres. Tot plegat per viure l’escriptura i la lectura en un entorn natural inspirador i sortir-ne esperonat i transformat.

 arreu2

Àrreu. Foto: Ecomuseu de les Valls d’Àneu

X Taller d’escriptura a Esterri d’Àneu. “El relat negre”. 7-9 de juliol

Objectius:

  • Estimular la creativitat i la imaginació en un entorn natural privilegiat.
  • Familiaritzar-se amb les claus del gènere negre.
  • Aplicar els recursos propis del conte al gènere negre.

Contingut:

  • Els elements bàsics del conte: narrador, personatges, espai i temps, estructura i final.
  • Els elements propis del gènere negre.
  • La canalització literària dels instints criminals i la crítica social.

Lloc: Ecomuseu de les Valls d’Àneu. Esterri d’Àneu.

Preu: 135 €. (Residents Pallars Sobirà, 120 €). (Pagament abans 23 de juny: 125 € i 110 residents Pallars Sobirà).

Inclou dues sortides al poble d’Àrreu guiades per la Cristina Simó (Ecomuseu de les Valls d’Àneu). Una de nocturna i literària (divendres a la nit) i l’altra, històrica, l’endemà a la llum del matí.

Nombre de participants: mínim 6, màxim 12.

Informació sobre l’allotjament: Informació turística Valls d’Àneu.

+ informació i inscripcions al taller: raquelpicolo3@gmail.com

 

Tots els tallers d’estiu