Penses que no tens imaginació?

Molts alumnes dels meus tallers d’escriptura el primer dia de classe em diuen que no tenen imaginació o que no són creatius. Com si algunes persones nasquessin amb el do de la imaginació i d’altres no. Tots tenim la capacitat de passejar-nos pels mons imaginaris de les lectures, tots som capaços d’inventar personatges, escenaris i històries. No ho dubtis, tens imaginació, tots els humans en tenim. Però, com va dir Jean-Claude Carrière, i segurament molts altres, la imaginació és un múscul que s’ha d’entrenar.

FocCerbi.jpgDe la mateixa manera que hi ha tècniques orientades a augmentar l’efectivitat de la comunicació escrita, també n’hi ha per potenciar la creativitat i la imaginació. Si has arribat fins aquí i encara penses que no tens imaginació, t’he de repetir que t’equivoques. Pot ser que el múscul de la creativitat se t’hagi rovellat per falta d’entrenament, per haver-te oblidat de la seva existència. Això sí que pot passar, però d’imaginació en tens. Segur.

La Viquipèdia diu que la imaginació és la facultat de la ment de crear imatges mentals, de pensar realitats no percebudes abans i inventar noves versions del món. La imaginació respon a la necessitat de ficció que experimenta tot subjecte i és una de les característiques fonamentals de la personalitat. La imaginació es pot entrenar i educar.

I la creativitat és la capacitat humana de pensar solucions innovadores a problemes i situacions concrets. És l’ús de la imaginació per respondre a necessitats específiques. La creativitat ens permet imaginar, projectar idees i plantejar problemes més enllà de la normalitat, buscant solucions que aportin i beneficiïn el conjunt de la societat o, simplement, produeixin una satisfacció particular al creador i al grup humà que s’identifiqui amb les obres creades.

La facultat d’imaginar i de ser creatius, igual que la de somiar i la d’emetre missatges lògics, és pròpia de l’espècie humana però de vegades la tenim adormida o bloquejada i transitem sempre pels mateixos camins. A la nostra escola afavorir la creativitat i practicar l’escriptura creativa no és una prioritat (no ho era quan jo hi vaig anar i, a l’escola estàndard, encara no ho és ara). Per això, quan volem escriure i crear, notem que tenim els músculs de la imaginació i la creativitat en baixa forma. Només ens cal una mica d’entrenament extra.

Un exercici bàsic per despertar i educar la imaginació és fer-se preguntes. Els nens, que tenen la imaginació ben fresca, ho fan contínuament: Qui és? On va? Que hi porta al maletí? Per què entra en aquella casa? Una molt bona manera de començar amb l’escriptura creativa, es fer-se preguntes i contestar-les. Pregunta’t. No paris de preguntar-te.

Tallers d’estiu (clica!)

Tallers al Pirineu (clica!). Últims dies per inscriure’t al taller d’Esterri d’Àneu! (últim dia 29 de juny!!!)

 

10è taller d’escriptura creativa a Esterri d’Àneu 7-9 juliol

Vine a escriure un cap de setmana a Esterri d’Àneu. Escolta la remor de les paraules del text llegit en veu alta a la nit del poble abandonat d’Àrreu, un text que sembla sortir de les pedres de les cases. I,  després, escriu a l’ombra dels pollancres. Torna a Àrreu de dia a escoltar la història d’aquest llogaret, i escriu a l’ombra de l’Ecomuseu. Escriu un conte negre.Pirineu17-COLLAGE (2)Vaig començar a treballar de professora d’escriptura creativa i de guió audiovisual fa quinze anys, amb la il·lusió d’ajudar a persones que els agrada escriure com a mi. Vaig començar treballant a Barcelona i al Baix Maresme, però també tenia el somni de portar els meus alumnes al Pirineu, a respirar l’energia de la meva muntanya, i atansar els tallers d’escriptura al Pallars. Amb aquesta idea fa deu anys que vaig muntar el primer Taller d’escriptura creativa a Esterri d’Àneu i després van venir els tallers al Centre d’Art i Natura de Farrera. El 2017 he fet el primer taller a la Biblioteca d’Esterri d’Àneu, en el marc de la setmana de la lectura. Contenta de posar en contacte a la  terra pirenaica els alumnes del Maresme, Barcelona i altres localitats on faig cursos durant l’any amb els alumnes d’Àneu i del Pallars. A principis de setembre faré un taller de microcontes a la Fira del Llibre del Pirineu a Organyà. Feliç de veure com la muntanya va guanyant espai a la meva agenda de professora d’escriptura.

Durant aquests deu anys als tallers d’Esterri hem tocat molts temes: paisatge i escriptura, escriptures autobiogràfiques, la construcció de la història, el relat històric, tècniques de guió audiovisual aplicades a la ficció literària… i aquest juliol ens centrarem en el relat negre. Però el tema monogràfic que tractem és només una excusa per experimentar l’escriptura creativa, compartir l’experiència amb els companys i enriquir-se amb les aportacions dels altres. Tot plegat per viure l’escriptura i la lectura en un entorn natural inspirador i sortir-ne esperonat i transformat.

 arreu2

Àrreu. Foto: Ecomuseu de les Valls d’Àneu

X Taller d’escriptura a Esterri d’Àneu. “El relat negre”. 7-9 de juliol

Objectius:

  • Estimular la creativitat i la imaginació en un entorn natural privilegiat.
  • Familiaritzar-se amb les claus del gènere negre.
  • Aplicar els recursos propis del conte al gènere negre.

Contingut:

  • Els elements bàsics del conte: narrador, personatges, espai i temps, estructura i final.
  • Els elements propis del gènere negre.
  • La canalització literària dels instints criminals i la crítica social.

Lloc: Ecomuseu de les Valls d’Àneu. Esterri d’Àneu.

Preu: 135 €. (Residents Pallars Sobirà, 120 €). (Pagament abans 23 de juny: 125 € i 110 residents Pallars Sobirà).

Inclou dues sortides al poble d’Àrreu guiades per la Cristina Simó (Ecomuseu de les Valls d’Àneu). Una de nocturna i literària (divendres a la nit) i l’altra, històrica, l’endemà a la llum del matí.

Nombre de participants: mínim 6, màxim 12.

Informació sobre l’allotjament: Informació turística Valls d’Àneu.

+ informació i inscripcions al taller: raquelpicolo3@gmail.com

 

Tots els tallers d’estiu

Ets escriptora?

Què és un escriptor? Una persona estranya que s’estima més imaginar-se la vida que no pas viure-la, que crea mons de paraules i viu vides de gent que ni tan sols ha conegut? Una persona que necessita l’escriptura per poder sobreviure i conviure, millor o pitjor, amb un desequilibri intern crònic? Algú que es dedica a filtrar la realitat pel sedàs de la literatura i transformar-la en art?

No sé definir amb precisió que és un escriptor, però sé que jo sóc escriptora. Hi vaig pensar força quan vaig llegir Expiació d’Ian McEwan. Seguir la Briony per les pàgines de la novel·la em va permetre observar de prop el naixement i el desenvolupament d’una escriptora. La Briony és un bon exemple de què és un escriptor. No crec que l’escriptura sigui sempre una expiació dels errors i les mancances de la vida, però vegades sí que ho és.

La protagonista d’Expiació és una escriptora autodidacta que triomfa tant portes en fora (acaba sent una autora publicada d’èxit) com portes en dins (arriba a ser una escriptora madura). I el camí el fa tota sola, amb el suport moral de la seva mare, a l’inici, i, després, amb el suport real de la lectura i la necessitat d’escriure i d’endinsar-se en els secrets narratius. Fins a mitjans del segle XX les grans escriptores van ser gairebé totes autodidactes.

A ser escriptor se n’aprèn sol, amb les lectures, el quadern i el processador de textos per companys. Podem trobar cursos, guies i acompanyants que ens estimulin i ens aplanin el camí, i això és fantàstic, però el viatge de fons el fem sols. El viatge de l’artista és un viatge solitari.

L’aprenentatge de l’artista és actiu. Hem de buscar els aliments que ens convenen i no conformar-nos amb els que ens posen a la boca. Des d’aquesta òptica, la mateixa que tinc quan m’apunto com a alumna als cursos i tallers que m’interessen, treballo com a professora d’escriptura creativa. El camí el fa cadascú, jo només estimulo, obro portes, acompanyo i ofereixo els recursos que poden facilitar el procés.

La Briony ens explica que disfressa les descripcions de la infermera en cap perquè el calaix on amaga el quadern no tanca bé; també canvia el nom dels pacients, transforma les circumstàncies i inventa. Aquestes coses que fem els escriptors.

Amelie_Nothomb_en_2011

Amélie Nothomb.

 Alguna vegada t’has despertat d’hora amb moltes ganes d’escriure i, de sobte, t’adones que ja són les cinc de la tarda i que no has escrit res? Molt bé! No importa. Tenies més ganes de badar que d’escriure? Sempre que t’ho puguis permetre, bada, és fantàstic. Potser tenies por. La por és un gran motor creatiu. Si tens por, escriu sobre la por, si tens dubtes, escriu sobre els teus dubtes. Això és ser escriptor.

Quan no sàpigues què escriure, sigues pacient i continua escrivint; les paraules vindran a socórrer-te. I, abans de criticar l’escriptura d’un altre, recorda com et sents quan critiquen els teus textos, i fes els comentaris amb tot el tacte i la delicadesa que cal. Escriu, perquè això és el que fem els escriptors. I vigila amb els crítics, perquè sovint no milloraran la teva escriptura i, si et descuides, la poden arruïnar.

Els escriptors som éssers estranys, una mica o molt extraterrestres. Així que no et preocupis, no vulguis ser normal ni perfecte i continua escrivint. Si acceptes que no ets perfecte, et serà més fàcil. Però recorda que hi ha dos tipus d’escriptors, els que acaben els llibres i els que no. Jo et recomano que treballis amb passió i que no t’aturis fins que posis “fi”.

 

Mira els tallers que faré a l’estiu: clica!

Escriure clar, seduir amb l’escriptura

Atrapar amb les paraules i les frases, saber teixir bons paràgrafs que encadenin els pensaments amb eficàcia i claredat. Això és escriure bé.

Primer tenir ben clar què volem comunicar i, a continuació, planificar una bona estratègia per desplegar el missatge, fer-lo atractiu i transmetre’l amb força. Posar paraules precises i potents, frases brillants, ajustades i enlluernadores, trenar paràgrafs que embolcallin, colpegin i encadenin el text i el pensament. Això és escriure bé.

Segons Azorín una bona escriptura implica exactitud, reflexió i precisió, qualitats que són el fruit de treballar i treballar. No es pot escriure bé per art de màgia, perquè convertir la llengua en un instrument dúctil i exacte no és fàcil. No podem esperar miracles d’un post o d’un taller d’escriptura eficaç i pensar que, immediatament, escriurem com Azorín o Josep Pla. La sensibilitat lingüística, textual i narrativa s’esmola amb el temps i a còpia de llegir com a un escriptor i escriure sense parar, però sí que podem esperar una gran millora després d’haver fer un taller d’escriptura eficaç. Perquè hi ha uns punts que, quan els tenim clars, marquen una enorme diferència en la nostra escriptura. Ho diu la teoria però, sobretot, parlo per experiència pròpia.

Aquests tres punts que indico a continuació són essencials:

  1. Podem escriure totes les notes prèvies que ens calguin per explorar el tema que volem tractar, però no podem encarar el text definitiu sense tenir ben clar el missatge que volem transmetre.
  2. Les històries i el llenguatge narratiu són els millors recursos per interessar i mantenir l’interès el lector. Hem de pensar en el lector, fer un exercici d’empatia, què li agrada, quan rondina, què li interessa.
  3. Les frases que trempen sense sortir de mare, que impacten allà on convé impactar, són meravellosament útils.

D’això tracta el taller d’escriptura que faré el dia 24 de novembre a la Fundació Orienta. Com escriure clar, saber pensar en el lector i contar-li històries, trobar les paraules justes i les frases brillants i teixir els millors paràgrafs. Unes quantes eines per fer la teva escriptura més eficaç.

Escriptura creativa al Pirineu! 

Ana Maria Matute i Cristina Fernández Cubas: dues escriptores tocades per les fades

De pequeña soñaba con volar. De mayor me hice escriptora. (Cristina Ferrnández Cubas)

Fa pocs dies, mentre preparava una sessió del taller de contes que tractava, en altres coses, sobre Parientes pobres del diablo (2006), de Cristina Fernández Cubas, vaig pensar en Ana Maria Matute. Cristina Fernandez Cubas la vaig conèixer arran de la publicació de Todos los cuentos (2008), un llibre que em va deixar tremolosa de la satisfacció íntima de descobrir un nou far literari. Contes d’atmosfera, amb elements fantàstics i llindars. De fet, ja l’havia conegut bastant abans, amb el guió teatral Hermanas de sangre (1998), però aquest llibre, a diferència dels contes, no em va deixar cap petjada especial.Ana_María_MatuteQuan em preparava la sessió em va venir al cap Ana Maria Matute, la gran dama de l’escriptura que també, potser encara més, em toca les fibres més íntimes amb les seves paraules escrites. Vaig tenir la intuïció que, al costat de la Rodoreda i del Calders, els meus pares de l’escriptura en llengua catalana, també hi tenia aquestes dues dames, mestres de l’escriptura, filles de la burgesia barcelonina i que escriuen en castellà. Jo vinc de pagès, sóc de classe baixa i fins als cinc anys no havia sentit parlar castellà (francès sí), com m’emmirallo en aquestes senyores elegants que parlen i escriuen en la llengua de Cervantes? No ho sé, però ho faig. De l’Ana Maria Matute n’estic enamorada i tot, de la imatge que m’he creat amb la informació que n’han donat els mitjans de comunicació  i de les seves paraules escrites amb olor de bosc. La Cristina Fernández Cubas és una escriptora de contes que m’enlluerna perquè té molt ofici com a contadora d’històries i com a literata, i perquè transita territoris que m’atreuen i pels que em vull endinsar més i millor. Sempre he volgut escriure contes fantàstics, travessar llindars. Cristina Fernández Cubas afirma coses com aquestes:

Lo desconocido siempre està agazapado esperándonos. La realidad no es plana, tiene sus agujeros negros y yo literàriament intento observar esos agujeros. Gusto por las historias que no tienen un explicación completa y que siempre queda un punto de misterio. El cuento me ofrecia un espacio que me gustaba, el cuento es una aventura. El cuento es un formato idóneo para burlar el espacio y el tiempo. El proceso de escritura es como un pasillo en el que se abren puertas y ventanes… no está nada escrito hasta que pones el punto y final. Yo escribo dispuesta a sorprenderme.Cristina_Fernandez_Cubas_2175Tant l’Ana Maria Matute com la Cristina Fernández Cubas es reconeixen hereves de la narració oral. Jo també, del tot. Si la meva àvia no hagués estat una gran inventora d’històries i  gran contacontes i el Jepet de Ton no m’hagués seduït amb els seus contes de dimonis, també inventats, jo avui no seria escriptora.

Quan Ana Maria Matute estava acabant d’escriure Olvidado rey Gudú, jo decidia que, si volia viure, havia d’escriure, que la porta era l’escriptura. Olvidado rey Gudú per mi és més que una novel·la, és un objecte que adoro. Ana Maria Matute va dir que “el que no inventa no vive”, que no es podia resistir a les paraules “Erase una vez” i que “cada día me sorprendo de algo”. Si aquestes frases ja em ressonen fort, que escolto “soy parte del bosque, me siento como un árbol”, em fonc.

No sé quina d’elles va dir “De mayor quiero ser bruja”, potser totes dues. També m’hi apunto.

croniques-de-kaneai-fresques

TALLER ESCRIPT EFICAÇ 24-05-17web

Tallers d’estiu al Pirineu

Nina Berberova: l’escriptora que no va trobar el seu editor fins poc abans de morir

“Jo creia que arribaria a ser algú, però no he arribat a ser ningú: només he arribat a ser”.

Vaig sentir parlar de Nina Berberova per primera vegada l’any 1993, quan va morir. Feia un taller d’escriptura a la casa Elizalde amb la Zulema Moret i vam llegir i comentar alguns textos seus. Em va semblar que Berberova era una escriptora de raça i una dona valenta. Una figura que no encaixava ni en la Rússia de la revolució bolxevic, que ella havia recolzat, ni amb la intel·lectualitat europea d’esquerres, simpatitzant de la Unió Soviètica.Nina BerberovaNina Berberova va néixer a Sant Petersburg l’any 1901 en una família burgesa i acomodada. El seu pare, d’origen armeni, era un funcionar del tsar. La seva mare era una russa ortodoxa. Després de la revolució, amb la qual havia cregut perquè trobava que les pràctiques tsaristes eren profundament injustes, va veure que les purgues contra els intel·lectuals eren imparables i va decidir marxar a França amb el seu company, el poeta Vladislav Jodasiévich. Era l’any 1922 i van passar per Berlín, Praga i Sorrento (on vivia Gorki) fins a arribar a París, l’any 1925. Nina Berberova es va posar a treballar a “Últimes notícies”, el diari de l’emigració russa. Fam, fred i nostàlgia. Jodasiévich, del que Nabokov va dir que era el millor crític literari i poeta rus del segle XX, li va proposar un pacte de suïcidi, però ella s’hi va oposar. He llegit que Jodasiévich (1886-1939), va morir de mort natural, insistia amb la seva obsessió pel suïcidi i que la Berberova li va preparar menjar per tres dies i el va abandonar.

A París Nina Berberova va publicar els seus primers relats, inspirats en la seva experiència personal i que descriuen la vida dels emigrats russos a França. Escenes de l’emigració, on la tragèdia es desenvolupa sense dramatisme, que més  tard es publicarien en el recull Destinació mitigada (1949). En aquesta època i sobre la mateixa temàtica també va escriure Les cròniques de Billancourt (1930-1940). Paral·lelament als relats escrivia novel·les: Els Últims i Els Primers (1930), La Sobirana (1932), Sense ocàs (1938) i El Cap de les Tempestes (1950- 1951). Però no passava de ser una autora llegida pels seus compatriotes exiliats.

“Em pregunto com vam poder sobreviure aquells anys. No desitjàvem llegir nous llibres i rellegir-ne de vell. Escriure ens produïa una estranya barreja de por i repugnància. Només desitjàvem una cosa: amargar-nos i callar”, va escriure fent referència a la Segona Guerra Mundial, que la va passar amb el seu segon marit a Longchêne, un poble que es va convertir en un refugi de desterrats.

L’endemà mateix de la fi de la II Guerra Mundial va reprendre la seva activitat de periodista a les pàgines literàries d’un nou diari rus. També va escriure diverses biografies (Txaikovski, 1936; Borodin, 1938, Aleksandr Blok i el seu temps, 1947). Però l’any 1950, vídua per segona vegada, va decidir emigrar als Estats Units amb setanta dòlars a la butxaca i una maleta de cartró. El compromís marxista de bona part de la classe intel·lectual francesa i la dispersió del medi literari rus la van empènyer a marxar. L’any 1954 va obtenir la nacionalitat estatunidenca i va treballar a Yale i Princeton com a lectora de rus. I va continuar escrivint, sempre en rus: L’home pensant (1958), El mal negre (1959), la seva autobiografia titulada El Subratllat és meu (1972).

Només pocs anys abans de la seva mort (1993) va tenir la satisfacció de veure la seva obra traduïda i reconeguda en la major part dels països occidentals i al seu país d’origen. Fins aquell moment Nina Berberova escrivia però la seva obra romania inèdita o enterrada en l’oblit. Fins als anys vuitanta, quan ja havia assumit que la fama li passaria de llarg. Fins que Hubert Nyssen, de l’editorial francesa Actes Sud, el seu futur editor, la va descobrir i va recuperar la seva obra. Amb la publicació de L’acompanyant, el 1989, se li obren les portes del gran públic i s’inicia la seva etapa de glòria com a escriptora. Un èxit que li va permetre comprar-se un pis a Filadèlfia i tornar al seu Sant Petersburg natal, elogiada per la premsa estatunidenca, francesa, italiana i alemanya.

Va morir, després de tota una vida a l’exili, amb el reconeixement i l’aplaudiment internacionals.

Tallers d’estiu al Pirineu

Catàleg tallers d’escriptura

Tallers de primavera

Presentació

A escriure se n’aprèn llegint i escrivint, per això els meus tallers se centren en l’experiència de la lectura i l‘escriptura. Són un espai per explorar, crear i compartir, on tots aprenem de tots.

Tal com passa als dojos, on s’ensenyen arts marcials, que els cinturons de tots els colors entrenen junts i aprenen els uns dels altres, als meus tallers d’escriptura tothom aprèn de tothom i cadascú avança al seu ritme i en la seva direcció particular.

La interacció amb el grup és molt estimulant i beneficiosa. Els companys actuen com a primers lectors del text, de manera que l’autor pot experimentar com han interpretat la seva creació literària, i mitjançant l’experiència compartida de l’escriptura i la lectura s’assimilen millor els continguts tractats.

La meva feina és estimular, acompanyar i facilitar recursos per tal que cadascú aprengui i desenvolupi les seves tendències i interessos particulars.post2

Els secrets de la narració

Descripció:

T’agrada escriure i vols conèixer quines tècniques s’amaguen darrera d’un bon conte o d’una novel·la apassionant? Al taller treballarem les tècniques narratives bàsiques i posarem un èmfasi especial en l’espai i el temps de narració, en les veus dels personatges i en l’estructura del relat.

Quina atmosfera vols que impregni la teva història? Com parlen els personatges? Com mous les busques del rellotge de la teva narració?

Objectius:

  • Familiaritzar-se amb els principals conceptes narratius.
  • Experimentar i aprendre les tècniques narratives bàsiques.
  • Afavorir la creativitat literària.

Descripció de les sessions:

  • El personatge.
  • El diàleg.
  • L’espai.
  • La descripció.
  • L’atmosfera.
  • El temps.
  • L’estructura.
  • Presentació de treballs.

 On?: La Casa Elizalde (Barcelona).

Quan? Maig-juny 2017, dimecres de 10 a 11.30 h.

Inici: 3 de maig.

Inscripcions obertes!: La Casa Elizalde.

 

Escriptura creativa. Tècniques narratives

Descripció:

 T’agrada escriure i vols conèixer quines tècniques s’amaguen darrera d’un bon conte o d’una novel·la apassionant? Al taller treballarem les tècniques narratives bàsiques i posarem un èmfasi especial en l’espai i el temps de narració, en les veus dels personatges i en l’estructura del relat.

Quina atmosfera vols que impregni la teva història? Com parlen els personatges? Com mous les busques del rellotge de la teva narració?

Objectius: 

  • Familiaritzar-se amb els principals conceptes narratius.
  • Experimentar i aprendre les tècniques narratives bàsiques.
  • Afavorir la creativitat literària.

Descripció de les sessions: 

  • El personatge.
  • El diàleg.
  • L’espai.
  • L’atmosfera.
  • El temps.
  • L’estructura.
  • Presentació de treballs.

On?: Casa Golferichs (Barcelona).

Quan? Maig-juny 2017. Divendres de 10.30 a 12.30 h.

Inici: 5 de maig.

Inscripcions obertes!: Casa Golferichs.

 

El conte literari

Objectius:

  • Aplicar les tècniques narratives a la creació de contes.
  • Reconèixer els elements estructurals del conte.
  • Aprendre a elaborar trames narratives.
  • Conèixer els autors més importants del gènere.
  • Aprendre a compartir l’escriptura i a fer crítiques fonamentades als textos dels altres.
  • Reconèixer i madurar el propi estil.

Tercer trimestre (abril-juny): escriptors i escriptores del segle XXI.

(El taller de conte està programat en tres trimestres, que es poden cursar independentment sempre que hi hagi places lliures).

Descripció de les sessions:

Trimestre centrat en l’anàlisi de diversos llibres de contes, la reescriptura i el disseny d’un recull.

  1. Raquel Picolo. La nit als armaris. Voliana edicions, 2012.
  2. Quim Monzó. El millor dels mons. Quaderns Crema, 2001.
  3. Cristina Fernández Cubas. Parientes pobres del diablo, Tusquets, 2006.
  4. Alice Munro. Estimada vida. Club Editor, 2014.
  5. Anna Maria Villalonga. Noves dames del crim, Llibres del Delicte, 2015.
  6. Bernardo Atxaga. Obabakoak, Edicions 62, 2006.
  7. Joan Todó. A butxacades. LaBreu Edicions, 2011 / Gemma Pellissa. Glopades de riu. Voliana edicions, 2015.
  8. Lydia Davis. Ni puc ni vull. Edicions 1984, 2015.
  9. Bel Olid. Vents més salvatges. Empúries, 2016.
  10. Lectura dramatitzada de contes propis. Sessió oberta.

On? Amics de les Arts de Terrassa.

Quan? Abril-Juny 2017. Dimarts de 18.30 a 20.30 h.

Inici: 4 d’abril.

Inscripcions: Amics de les Arts de Terrassa.

 

Escriptura eficaç

Taller adreçat a professionals dels àmbits de la salut, l’ensenyament i l’atenció a infants, adolescents i famílies.

Presentació:

Escriure bé vol dir fer arribar el missatge que es vol transmetre al receptor amb precisió, claredat i força. Això depèn, en primer lloc, de saber què es vol dir, quin és exactament el missatge. En segon lloc de trobar la millor manera d’interessar el lector. I en tercer lloc de saber explicar-lo amb bons arguments, contraarguments, exemples i històries i fer-lo amb les paraules i el ritme adients.

Objectius:

  • Aprendre a planificar i dissenyar textos en el context de la comunicació científica i divulgativa.
  • Conèixer la importància de l’storytelling a l’hora d’apropar-se al lector.
  • Escriure textos més clars, concrets i facilitadors de la lectura.• Augmentar la consciència textual i lingüística.

Continguts:

  • Les fases de l’escriptura.
  • L’anàlisi del receptor. Les veus de l’autor.
  • El disseny del text.
  • Storytelling.
  • Paràgrafs, frases i paraules.

Quan?: 24 de maig de 2017 de 15 a 19 h.

On?: Sala d’Actes Fundació Orienta, c/ Lluis Castells, 21 – 08830 Sant Boi (Barcelona)

TALLER D’ESCRIPTURA EFICAÇ 24-05-17

Catàleg tallers d’escriptura

ESDEVENIMENTS:

Divendres 7 d’abril: II nit de les lletres maresmenques a Vilassar de Mar a les 20 h.

Dissabte 8 d’abril: Dòria book party. Tot el dia, Dòria llibres, Mataró. Jo hi aniré a la tarda-vespre.