Penses que no tens imaginació?

Molts alumnes dels meus tallers d’escriptura el primer dia de classe em diuen que no tenen imaginació o que no són creatius. Com si algunes persones nasquessin amb el do de la imaginació i d’altres no. Tots tenim la capacitat de passejar-nos pels mons imaginaris de les lectures, tots som capaços d’inventar personatges, escenaris i històries. No ho dubtis, tens imaginació, tots els humans en tenim. Però, com va dir Jean-Claude Carrière, i segurament molts altres, la imaginació és un múscul que s’ha d’entrenar.

FocCerbi.jpgDe la mateixa manera que hi ha tècniques orientades a augmentar l’efectivitat de la comunicació escrita, també n’hi ha per potenciar la creativitat i la imaginació. Si has arribat fins aquí i encara penses que no tens imaginació, t’he de repetir que t’equivoques. Pot ser que el múscul de la creativitat se t’hagi rovellat per falta d’entrenament, per haver-te oblidat de la seva existència. Això sí que pot passar, però d’imaginació en tens. Segur.

La Viquipèdia diu que la imaginació és la facultat de la ment de crear imatges mentals, de pensar realitats no percebudes abans i inventar noves versions del món. La imaginació respon a la necessitat de ficció que experimenta tot subjecte i és una de les característiques fonamentals de la personalitat. La imaginació es pot entrenar i educar.

I la creativitat és la capacitat humana de pensar solucions innovadores a problemes i situacions concrets. És l’ús de la imaginació per respondre a necessitats específiques. La creativitat ens permet imaginar, projectar idees i plantejar problemes més enllà de la normalitat, buscant solucions que aportin i beneficiïn el conjunt de la societat o, simplement, produeixin una satisfacció particular al creador i al grup humà que s’identifiqui amb les obres creades.

La facultat d’imaginar i de ser creatius, igual que la de somiar i la d’emetre missatges lògics, és pròpia de l’espècie humana però de vegades la tenim adormida o bloquejada i transitem sempre pels mateixos camins. A la nostra escola afavorir la creativitat i practicar l’escriptura creativa no és una prioritat (no ho era quan jo hi vaig anar i, a l’escola estàndard, encara no ho és ara). Per això, quan volem escriure i crear, notem que tenim els músculs de la imaginació i la creativitat en baixa forma. Només ens cal una mica d’entrenament extra.

Un exercici bàsic per despertar i educar la imaginació és fer-se preguntes. Els nens, que tenen la imaginació ben fresca, ho fan contínuament: Qui és? On va? Que hi porta al maletí? Per què entra en aquella casa? Una molt bona manera de començar amb l’escriptura creativa, es fer-se preguntes i contestar-les. Pregunta’t. No paris de preguntar-te.

Tallers d’estiu (clica!)

Tallers al Pirineu (clica!). Últims dies per inscriure’t al taller d’Esterri d’Àneu! (últim dia 29 de juny!!!)

 

Ets escriptora?

Què és un escriptor? Una persona estranya que s’estima més imaginar-se la vida que no pas viure-la, que crea mons de paraules i viu vides de gent que ni tan sols ha conegut? Una persona que necessita l’escriptura per poder sobreviure i conviure, millor o pitjor, amb un desequilibri intern crònic? Algú que es dedica a filtrar la realitat pel sedàs de la literatura i transformar-la en art?

No sé definir amb precisió que és un escriptor, però sé que jo sóc escriptora. Hi vaig pensar força quan vaig llegir Expiació d’Ian McEwan. Seguir la Briony per les pàgines de la novel·la em va permetre observar de prop el naixement i el desenvolupament d’una escriptora. La Briony és un bon exemple de què és un escriptor. No crec que l’escriptura sigui sempre una expiació dels errors i les mancances de la vida, però vegades sí que ho és.

La protagonista d’Expiació és una escriptora autodidacta que triomfa tant portes en fora (acaba sent una autora publicada d’èxit) com portes en dins (arriba a ser una escriptora madura). I el camí el fa tota sola, amb el suport moral de la seva mare, a l’inici, i, després, amb el suport real de la lectura i la necessitat d’escriure i d’endinsar-se en els secrets narratius. Fins a mitjans del segle XX les grans escriptores van ser gairebé totes autodidactes.

A ser escriptor se n’aprèn sol, amb les lectures, el quadern i el processador de textos per companys. Podem trobar cursos, guies i acompanyants que ens estimulin i ens aplanin el camí, i això és fantàstic, però el viatge de fons el fem sols. El viatge de l’artista és un viatge solitari.

L’aprenentatge de l’artista és actiu. Hem de buscar els aliments que ens convenen i no conformar-nos amb els que ens posen a la boca. Des d’aquesta òptica, la mateixa que tinc quan m’apunto com a alumna als cursos i tallers que m’interessen, treballo com a professora d’escriptura creativa. El camí el fa cadascú, jo només estimulo, obro portes, acompanyo i ofereixo els recursos que poden facilitar el procés.

La Briony ens explica que disfressa les descripcions de la infermera en cap perquè el calaix on amaga el quadern no tanca bé; també canvia el nom dels pacients, transforma les circumstàncies i inventa. Aquestes coses que fem els escriptors.

Amelie_Nothomb_en_2011

Amélie Nothomb.

 Alguna vegada t’has despertat d’hora amb moltes ganes d’escriure i, de sobte, t’adones que ja són les cinc de la tarda i que no has escrit res? Molt bé! No importa. Tenies més ganes de badar que d’escriure? Sempre que t’ho puguis permetre, bada, és fantàstic. Potser tenies por. La por és un gran motor creatiu. Si tens por, escriu sobre la por, si tens dubtes, escriu sobre els teus dubtes. Això és ser escriptor.

Quan no sàpigues què escriure, sigues pacient i continua escrivint; les paraules vindran a socórrer-te. I, abans de criticar l’escriptura d’un altre, recorda com et sents quan critiquen els teus textos, i fes els comentaris amb tot el tacte i la delicadesa que cal. Escriu, perquè això és el que fem els escriptors. I vigila amb els crítics, perquè sovint no milloraran la teva escriptura i, si et descuides, la poden arruïnar.

Els escriptors som éssers estranys, una mica o molt extraterrestres. Així que no et preocupis, no vulguis ser normal ni perfecte i continua escrivint. Si acceptes que no ets perfecte, et serà més fàcil. Però recorda que hi ha dos tipus d’escriptors, els que acaben els llibres i els que no. Jo et recomano que treballis amb passió i que no t’aturis fins que posis “fi”.

 

Mira els tallers que faré a l’estiu: clica!

5 beneficis de l’escriptura

1. El primer benefici de l’escriptura diària és netejar la ment.

Una manera molt bona de començar la jornada és dedicar uns minuts a l’escriptura lliure, o escriptura automàtica, escriure tot el que et passa pel cap i recollir totes les paraules que volen sortir. Hauràs aclarit la teva ment i tot allò que has vomitat damunt del paper no et distraurà i podràs treballar amb més comoditat i concentració la resta del dia.

2. Les llistes són escales que ens ajuden a arribar als nostres somnis.

L’escriptura també és una eina molt bona per establir objectius i organitzar projectes. Si abans es tractava d’escriptura automàtica i deixar-se portar pel corrent, ara es tracta de centrar-se a fer llistes:  tasques a fer, coses que vols fer, objectius que tens per avui, per aquest mes o per tot l’any, les metes per a d’aquí a cinc anys.

3. Moltes vegades les millors idees són les que no veiem.

Amb una ment clara i la llista de les tasques del dia escrites, ja tens molt de guanyat. Però encara pots guanyar més si disposes d’una mica de temps per escriure una pluja d’idees relacionades amb les tasques del dia. Una idea porta a una altra i de seguida en tindràs moltes d’escrites, d’entrada totes són bones. Segur que n’hauràs anotat algunes de força interessants  i que no contemplaves abans de la pluja d’idees.

4. La lectura també cura.

Escriure cada dia encara té més beneficis.  Millora les  habilitats de lectura i escriptura, essencials per desenvolupar qualsevol treball i per a la vida diària, i ajuda a processar emocions i esdeveniments. La lectura i l’escriptura són curatives.

5. Escriure t’ajuda a dormir millor.

Escriure uns minuts abans d’anar a dormir i posar en el paper les emocions incòmodes, t’ajudarà a clarificar els pensaments i treure’t l’excés de càrrega. Dormiràs millor i la teva ment, més relaxada,  treballarà les emocions i altres els temes pendents amb més eficàcia mentre dorms.

Tant si ets escriptor com si no, et recomano que escriguis cada dia.

artinatura3Si t’agrada escriure i la muntanya, vine als tallers d’estiu al Pirineu: Clica!

Ana Maria Matute i Cristina Fernández Cubas: dues escriptores tocades per les fades

De pequeña soñaba con volar. De mayor me hice escriptora. (Cristina Ferrnández Cubas)

Fa pocs dies, mentre preparava una sessió del taller de contes que tractava, en altres coses, sobre Parientes pobres del diablo (2006), de Cristina Fernández Cubas, vaig pensar en Ana Maria Matute. Cristina Fernandez Cubas la vaig conèixer arran de la publicació de Todos los cuentos (2008), un llibre que em va deixar tremolosa de la satisfacció íntima de descobrir un nou far literari. Contes d’atmosfera, amb elements fantàstics i llindars. De fet, ja l’havia conegut bastant abans, amb el guió teatral Hermanas de sangre (1998), però aquest llibre, a diferència dels contes, no em va deixar cap petjada especial.Ana_María_MatuteQuan em preparava la sessió em va venir al cap Ana Maria Matute, la gran dama de l’escriptura que també, potser encara més, em toca les fibres més íntimes amb les seves paraules escrites. Vaig tenir la intuïció que, al costat de la Rodoreda i del Calders, els meus pares de l’escriptura en llengua catalana, també hi tenia aquestes dues dames, mestres de l’escriptura, filles de la burgesia barcelonina i que escriuen en castellà. Jo vinc de pagès, sóc de classe baixa i fins als cinc anys no havia sentit parlar castellà (francès sí), com m’emmirallo en aquestes senyores elegants que parlen i escriuen en la llengua de Cervantes? No ho sé, però ho faig. De l’Ana Maria Matute n’estic enamorada i tot, de la imatge que m’he creat amb la informació que n’han donat els mitjans de comunicació  i de les seves paraules escrites amb olor de bosc. La Cristina Fernández Cubas és una escriptora de contes que m’enlluerna perquè té molt ofici com a contadora d’històries i com a literata, i perquè transita territoris que m’atreuen i pels que em vull endinsar més i millor. Sempre he volgut escriure contes fantàstics, travessar llindars. Cristina Fernández Cubas afirma coses com aquestes:

Lo desconocido siempre està agazapado esperándonos. La realidad no es plana, tiene sus agujeros negros y yo literàriament intento observar esos agujeros. Gusto por las historias que no tienen un explicación completa y que siempre queda un punto de misterio. El cuento me ofrecia un espacio que me gustaba, el cuento es una aventura. El cuento es un formato idóneo para burlar el espacio y el tiempo. El proceso de escritura es como un pasillo en el que se abren puertas y ventanes… no está nada escrito hasta que pones el punto y final. Yo escribo dispuesta a sorprenderme.Cristina_Fernandez_Cubas_2175Tant l’Ana Maria Matute com la Cristina Fernández Cubas es reconeixen hereves de la narració oral. Jo també, del tot. Si la meva àvia no hagués estat una gran inventora d’històries i  gran contacontes i el Jepet de Ton no m’hagués seduït amb els seus contes de dimonis, també inventats, jo avui no seria escriptora.

Quan Ana Maria Matute estava acabant d’escriure Olvidado rey Gudú, jo decidia que, si volia viure, havia d’escriure, que la porta era l’escriptura. Olvidado rey Gudú per mi és més que una novel·la, és un objecte que adoro. Ana Maria Matute va dir que “el que no inventa no vive”, que no es podia resistir a les paraules “Erase una vez” i que “cada día me sorprendo de algo”. Si aquestes frases ja em ressonen fort, que escolto “soy parte del bosque, me siento como un árbol”, em fonc.

No sé quina d’elles va dir “De mayor quiero ser bruja”, potser totes dues. També m’hi apunto.

croniques-de-kaneai-fresques

TALLER ESCRIPT EFICAÇ 24-05-17web

Tallers d’estiu al Pirineu

El plaer de llegir en veu alta i escoltar

Sessió oberta de final de trimestre. Taller de conte literari, Amics de les Arts de Terrassa

Ahir vam tenir l’última sessió del segon trimestre del taller de conte literari, que hem dedicat a llegir i comentar alguns dels autors de contes més rellevants del segle XX, com Joyce, Rodoreda, Borges, Cortázar, Mansfield, Calders, Berlin, Parker, McCullers, Hemingway. Lectura en veu alta per a tothom de contes de creació pròpia, un goig de sessió.

Com a professora d’escriptura concedeixo molta importància a aquestes sessions on, després de fer moltes activitats, experimentar llegir i comentar, sempre en obres, presenten un conte acabat. Aquest és el primer objectiu de la sessió, presentar una obra acabada i celebrar-ho. El segon, viure l’experiència de la publicació, en el sentit de desprendre’s del conte i deixar que cada lector l’acabi amb la seva interpretació. El tercer, gaudir de llegir en veu altra i d’escoltar els companys.

Va ser una festa de contes fabulosos.

Vaig tancar la sessió amb la lectura de La casa de Chef, de Carver, traducció de Benito Gómez Ibáñez, perquè amb tantes coses que hem fet no havíem tingut temps de llegir aquest autor en veu alta.20170322_160841-COLLAGE20170322_160711-COLLAGE20170322_161022-COLLAGE

Així, llegint i escoltant, vam encetar la primavera.

Diumenge faré un taller d’escriptura a la llibreria Índex de Vilassar de Mar.

 

Sóc una escriptora brúixola, i tu?

Em passejo per l’escriptura tal com ho faig per la vida, amb una idea o un far i una brúixola, donant més importància a l’olfacte i als aires que ensumo que a la documentació que porto a la cartera. Fent petits esquemes a mesura que camino, que van caducant a les poques passes i en faig un altre de nou i llenço l’antic. Avanço guiada per un impuls que m’empeny a escriure, a explorar-me en i a explorar el món en l’escriptura. Construeixo personatges i faig escaletes i em documento, però no em prenc els mapes seriosament perquè en realitat busco un paisatge que encara no he descobert.  Per això em centro en el meu far i en orientar la meva brúixola mentre la meva escriptura es va enriquint amb el que vaig trobant pel camí.bruixola.jpgSóc una escriptora de nas i de cor i de quadern, més que de mapes, teories literàries i grans pensaments. Sóc una escriptora de cos i de fantasia, em documento i miro els mapes però, més que cap altra cosa, miro cap al far de l’emoció, de la sensació, de la idea que m’ha posat en marxa, i procuro estar atenta a tot que sorgeix mentre escric.

He de dir que sóc una escriptora de peces breus i que quan he abordat textos més llargs, com la novel·la, he hagut d’agafar-me a mapes i escaletes, planificar les parets mestres i també els detalls, dissenyar i fer fluir el text per l’estructura pensada. Però era planificar molt per encarar amb més tranquil·litat l’escriptura de llarga distància, perquè anava reescrivint les escaletes i repensant l’estructura. M’agradaria saber escriure textos més llargs només amb brúixola i petites planificacions fungibles. No sóc una gran arquitecta se’m dona millor la jardineria.

Hi ha autors que construeixen el mapa detallat de la novel·la i, quan es posen a escriure, escriuen sobre allò que toca. Aquesta tècnica és la que em van ensenyar a l’escola de guionistes i que tant em va beneficiar en donar-me seguretat a l’hora d’abordar la construcció d’una ficció, i que ensenyo als meus alumnes convençuda que és una joia. Però a mi m’agrada la sorpresa, que la història sigui orgànica i es vagi revelant a mesura que avança (haver dissenyat mapes abans crec que ajuda). Els autors que inicien l’escriptura amb bons mapes i els segueixen generalment no tenen necessitat de molta reescriptura, perquè tot és força coherent. Segurament és una escriptura imés eficient, perquè disposen d’un índex i el segueixen (el temps de planificació es recupera de llarg en la redacció i la revisió), tenen una visió conjunta del text i poden controlar millor el to, el ritme i la tensió narrativa.

El navegant amb brúixola manté més viva la passió de l’escriptura i la creativitat, perquè és una aventura plena de sorpreses, el text flueix sense condicionants i acostuma a ser més viu. És més fàcil mantenir la motivació íntima, el far, i l’efecte que es vol transmetre. Però, si no tens la fortuna d’escriure en un estat de gràcia molt especial, és molt possible que tinguis molta feina de revisió i reescriptura, fins i tot pot ser que acabis un pedregar. A més, i si no ets una mica tossuda (jo ho sóc) també és molt fàcil  que no acabis els textos més llargs. L’escriptura amb brúixola acostuma a ser més personal i original.

Es pot combinar la jardineria i l’arquitectura, els mapes i aixecar el dit per veure d’on bufa el vent. Cadascú troba la seva manera d’enfocar l’escriptura i la vida. Es veu que Patricia Highsmith i Margaret Atwood són escriptores de modalitat brúixola, en canvia J.K. Rowling, l’autora de Harry Potter, és totalment de mapa.

Aquest diumenge a la Llibreria Índex de Vilassar de Mar faré un curs sobre Escriptura creativa i tècniques de guió audiovisual. El fet que sigui una autora de modalitat brúixola no em fa desmerèixer la tècnica, al contrari, i amb les tècniques del guió audiovisual hi estic en deute permanent. Anima’t!

La lectura porta a l’escriptura i l’escriptura a la lectura

Visita a l’institut de Sant Joan Despí, programa Lletres a les Aules de la Institució de les Lletres Catalanes.

En una sessió del taller de conte literari que imparteixo als Amics de les Arts de Terrassa  el Ramon ens va dir que si una cosa li havia quedat ben clar de la seva experiència com a docent és que els joves sempre tenen raó. I totes les nostres especulacions sobre la competència lectora dels nois d’avui es van enfonsar com un castell de cartes, perquè el Ramon, com els joves, tenia raó. Vam continuar parlant dels contes de Pere Calders sense entrar en si els joves d’avui entenen o no la ironia, les el·lipsis i les històries ocultes, ni desbarrar sobres les potencials conseqüències fosques que aquestes mancances els podrien comportar.

M’agrada visitar instituts, no només per parlar de la meva obra i la meva experiència com a escriptora, sinó per escoltar els alumnes. Quins llibres volen? Què els interessa? Què els ratlla? Què els emociona? Quan i com els agrada llegir?

El dia 8 de febrer vaig anar a l’Institut Jaume Salvador i Pedrol de Sant Joan Despí.  Tenia una cita amb els alumnes de primer i segon de batxillerat. Vaig parlar dels dos reculls de contes que tinc publicats, La nit als armaris i Cròniques de Kaneai, tot i que no havien pogut llegir l’últim perquè tot just acabava d’arribar a les llibreries. La professora de català em va comentar que els de segon estaven llegint Invasió subtil i altres narracions de Pere Calders i que volien que els parlés també de literatura de gènere fantàstic. No em vaig fer pregar, el fantàstic m’apassiona i Cròniques de Kaneai és un recull de contes fantàstics que comença amb la cita del microconte Altres dimensions de Pere Calders.

lanitalsarmariscroniquesdekaneai

A la xerrada vaig tornar a comprovar que els contes els agraden. Tot i que el conte literari exigeix un esforç del lector major que la novel·la convencional, el format curt és atractiu per a la joventut que té poc temps i no massa ganes de llegir. De La nit als armaris els van agradar especialment els contes amb protagonistes transgressores (com Crac, amb l’adolescent rebeca i El divan, on la rebel és l’àvia). Em van dir que s’havia divertit llegint-los i escoltant-los  es veia que sí, que els havien llegit i que els havien agradat.

Com que sóc professora d’escriptura creativa em van demanar si podia proposar alguna  activitat de creativitat, per estirar una mica més el tema del fantàstic i experimentar-lo des de l’escriptura. Els vaig proposar jugar a les hipòtesis fantàstiques, i  vaig tornar a comprovar que inventar històries i escriure-les és una activitat estimulant per a molts nois i noies. Feia goig veure’ls a tots escrivint. Només va ser un tast i van sortir textos força interessants. La lectura porta a l’escriptura i l’escriptura a la lectura.Lletres a les Aules Sant Joan Despí

Pròxims tallers d’escriptura: 26 de març a la llibreria Índex de Vilassar de Mar.