La bellesa és l’origen de tot allò que commou

“Lita Cabellut. Retrospective”. Fundació Vila Casas. Fins al dia 27 de maig

El més pur i el més profund, també el més dur perquè fa mal, com fa mal criar. La bellesa és amor. Com un bes cru. I la intel·ligència són els seus ulls. Això diu Lita Cabellut i jo ho reprodueixo a la meva manera, amb el cor a la mà, tocat per l’experiència de contemplar la seva obra.

A la Fundació Vila Casas de Barcelona he vist una exposició retrospectiva dels deu últims anys de creació d’aquesta artista lliure, apassionada i desvinculada de les directrius que marquen el mercat artístic. M’ha impactat com només impacta l’experiència directa i autèntica de l’art.

Lita Cabellut és una artista d’origen gitano,  nascuda a Sariñena, criada a Barcelona i que resideix a Holanda. Treballa amb formats de grans dimensions i mostra dualitats i contrastos: la màscara i el nu, la lletjor i la bellesa, el classicisme i la pintura instintiva, la pintura a l’oli i la pintura al fresc. Interessada per la diversitat i la particularitat. Gent solitària i marginal, dones maltractades. Don Quijote i Sancho Panza i Dulcinea. Que considera que allò que millor representa la bellesa és el cos humà. Visiblement influïda per Goya, Bacon i L. Freud, explora l’exterior i l’interior dels cossos i es deté en la pell, mirall de l’experiència i del pas del temps. És una artista multidisciplinària que treballa tècniques diverses: la pintura a l’oli, dibuixos en paper, escultura, fotografia, poesia, poemes visuals i vídeos.Lita Cabellut3 (2)El seu nom és una abreviació del diminutiu Manuelita. No va conèixer el seu pare ni la seva mare, la va criar la seva àvia a Barcelona, que va morir quan només tenia deu anys i va ingressar a un orfenat. Als tretze anys va ser adoptada per una família amant de l’art i de la cultura. Lita va descobrir la seva vocació per la pintura en una visita al Museu del Prado. Goya, Velázquez, Ribera i Rembrandt van ser els seus mestres. En el garatge de casa seva va poder muntar un petit estudi al qual va començar a desenvolupar la seva vocació. La seva primera exposició va ser a l’Ajuntament del Masnou, el 1978. Actualment és un dels artistes plàstics més cotitzats internacionalment.

Lita Cabellut diu, i jo ho subratllo: L’objectiu de l’artista (pintor, músic, cineasta, poeta…) és com un camp de guerra vist des del cim d’una muntanya i ha d’anar més enllà del que veu l’ull. Els artistes haurien de ser els periodistes de l’època.Lita Cabellut (2)

Els tallers d’escriptura que faré de gener a març: clica!

Anuncis

Va de contes

Raquel Picolo

Les expressions síntesi vivent i vida sintetitzada de Cortázar resumeixen molt bé allò que busco en el conte: atrapar en una narració de poques paraules, les justes, un esclat de vida, un flaix, per fer-lo arribar al lector.

El conte és un gènere extraordinari. Contar una història en una fotografia. Muntar un petit rellotge de precisió on no sobra ni falta cap peça i que fa una llum particular. És una forma literària exigent, sense espai per explicacions enrevessades ni  llargues descripcions ni diàlegs superflus, que requereix l’ús hàbil d’implicacions i omissions. És un gènere difícil i arriscat, amb poca roba per tapar desencerts i que no permet quedar-se a mitges.portada-casa-tomada-otros-cuentos_grandeVaig ser conscient del conte com a gènere literari llegint Julio Cortázar. Hi vaig veure el joc de l’escriptura i de la lectura, com hi eren presents tant  l’escriptor com el lector. Com un conte implicava un tema, intensitat…

View original post 532 more words

Tres llibres de contes de Roberto Bolaño — Jordi Cervera

La literatura del xilè Roberto Bolaño ha protagonitzat un dels serials més intensos, vius, conflictius i econòmicament rendibles dels últims temps. Els drets que tenia Anagrama han passat a Alfaguara després d’un estira-i-arronsa problemàtic, amb moltes veus implicades i un important volum de negoci en franca expansió gràcies a l’èxit internacional creixent que, en l’aspecte…

via Tres llibres de contes de Roberto Bolaño — Jordi Cervera

Paraules que disparen la creativitat

Les paraules són poderoses, els nens ho saben molt bé, per això les col·leccionen. Fes-ho tu també.

Quan estudiava biologia a la Universitat Autònoma de Barcelona vaig conèixer un estudiant de dret que ja havia escrit la seva primera novel·la. Aquest noi va ser el primer que em va recomanar la lectura de Gramàtica de la fantasia: introducción al arte de inventar historias, de Gianni Rodari. Va insistir amb tanta passió que me’l vaig comprar i no me n’he separat mai més. Rodari defensa la necessitat que la imaginació ocupi un lloc en els programes educatius, de confiar en la creativitat i en el poder alliberador de la paraula.

mandala estrellas

Proposa una imatge molt bonica. Diu que llençar una paraula a l’estany de la nostra ment és com llençar una pedra a una bassa. Provoca ones superficials i profundes, aixeca sons i olors, imatges, desvetlla records, provoca connexions que ens desperten simpatia o rebuig. Una paraula llençada per sorpresa a la ment remou la fantasia, l’inconscient, els somnis i la memòria. Genera grans moviments neuronals.

De la mateixa manera que els sentits físics ens transporten en el temps i a partir del gust d’una magdalena o la música d’una cançó es pot reconstruir un món sencer que ja no existeix, les paraules poden despertar somnis i records profundament adormits. Quan sento paraules pallareses, potxó, sarnalla, roc, immediatament se m’obre una finestra i apareix el meu poble d’alta muntanya i un temps en el qual es feien potxons i estimes i les sarnalles prenien el sol per tot el poble.

Natalie Golberg, una autora de llibres d’escriptura creativa que vaig descobrir uns anys després que a Gianni Rodari, al llibre Escritura, una terapia creativa  explica el cas d’una nena que patia dislèxia i que es va convertir en poeta. Per la majoria de lectors les paraules, vehicles del significat i de la història que segueixen, són transparents, per aquesta nena eren opaques i les afrontava d’una en una com a objectes individuals. Sentir i palpar cada paraula, deixar-se seduir per la seva màgia no és només cosa de poetes, és cosa d’escriptors en general. Paraules que empenyen.

Les paraules no són només significat, també són música, textura, color, alè. I això és cosa de vocals i de consonants, d’afrontar-les d’una a una, com la noia dislèxica i poeta. Engreixen la ment creativa, deixar-nos sorprendre per les paraules dispara la creativitat.

mandala estrellas

Aquesta setmana parlarem de Cròniques de Kaneai, un llibre de contes on m’he barallat amb les paraules, les he paladejat i les he gaudit (sempre en guerra, al front creatiu): a Sant Boi, dijous a les 19 h, i a Cervera Vila del Llibre dissabte a les 11:

targeta Kaneai St Boi copia

 

Una nova edició de “¿Sueñan los androides con ovejas eléctricas?” — Jordi Cervera

Minotauro, un dels segells més actius en l’univers de la fantasia i la ciència ficció, aprofitant que ben aviat s’estrenarà “Blade Runner 2049”, dirigida per Denis Villeneuve, acaba de publicar una nova edició (limitada i numerada de 2.000 exemplars) de la peça més coneguda i emblemàtica de Philip K. Dick, “¿Sueñan los androides con ovejas…

via Una nova edició de “¿Sueñan los androides con ovejas eléctricas?” — Jordi Cervera

A Short Introduction to Woolf’s ‘Modern Fiction’ — Interesting Literature

A short summary and analysis of Virginia Woolf’s 1919 essay Virginia Woolf’s essay ‘Modern Fiction’, which was originally published under the title ‘Modern Novels’ in 1919, demonstrates in essay form what her later novels bear out: that she had set out to write something different from her contemporaries. Analysis of this important short essay reveals […]

via A Short Introduction to Woolf’s ‘Modern Fiction’ — Interesting Literature

10 motius per llegir Svetlana Aleksiévitx

Raquel Picolo

Una barricada és un lloc perillós per a un artista. Un parany. A les barricades s’esguerra la vista, la pupil·la es contrau, el món perd els colors. Allà el món és blanc i negre. Des d’una barricada no es distingeix l’ésser humà, es veu només un punt negre, un punt blanc. He passat tota la vida a les barricades, voldria anar-me’n. Aprendre a gaudir de la vida. (Temps de segona mà. La fi de l’home roig).Swetlana_Alexandrowna_Alexijewitsch

  1. És una gran contadora d’històries de no ficció.
  2. És una escriptora amb una oïda immensa. Escolta la gent normal i corrent, recull les seves paraules i en fa una composició.
  3. Recull els records d’homes i dones, moltes dones, que eren allí, que van patir els grans esdeveniments de la història de Rússia i dels països exsoviètics: la Segona Guerra Mundial, la guerra de l’Afganistan, la caiguda de la Unió Soviètica, Txernòbil.
  4. Sap treure a…

View original post 319 more words