5 motius a favor dels tallers d’escriptura  i el primer microconte que vaig publicar

Per què sóc una fan dels tallers d’escriptura? Perquè jo, que sempre he estat molt lectora i treia bones notes de llengua sense esforç i de manera directa o indirecta sovint m’han dit  que tenia una intel·ligència lingüística i narrativa, amb vint-i-dos anys i una formació universitària científica tenia por d’escriure, gairebé pànic, de fer-ho malament. Em pensava que per fer literatura havies de tenir un domini de la llengua pròpia del filòleg, haver llegit tots els clàssics de la literatura universal (jo havia llegit bastant, però em faltava molt) i haver fet estudis de literatura comparada. Pensava aquestes bestieses i ningú em treia la bena dels ulls. Al contrari, tothom esperava de mi que em dediqués al que havia estudiat, a la ciència. Com si els coneixements es col·loquessin en calaixos incomunicats. Com si l’art i la creació no fossin per a tothom. Fins que vaig conèixer els tallers d’escriptura creativa i se’m va eixamplar l’horitzó, en el meu cas també es va sembrar la primera llavor del canvi de vida que em convertiria en l’escriptora i professora d’escriptura que sóc ara.perfum.jpg

Què tenen els tallers d’escriptura?

  1. Afavoreixen l’autonomia, l’expressió i l’itinerari personal de l’alumne. Acullen i potencien la creativitat amb un plantejament horitzontal i obert de l’aprenentatge.
  2. Són com una matriu on els participants poden expressar-se, crear i enriquir-se sense por.
  3. A diferència dels cursos, en els tallers el que és més important és l’experiència (els continguts també compten, però no tant). L’experiència d’escriure, de llegir, d’escoltar, de compartir. Un curs de literatura, fins i tot quan es posa l’èmfasi en la pràctica, és molt més dirigit; el flux de la informació circula bàsicament de mode unidireccional del professor, que és el que sap, cap als alumnes, que no saben. El 90-99% del curs el fa el professor i es valora l’aprofitament en funció de si s’han assolit o no els aprenentatges programats pel professor.
  4. En un taller els alumnes són autèntics coprotagonistes que actuen directament sobre el contingut i la dinàmica de les sessions. La funció bàsica del professor és dinamitzar, facilitar i aportar eines i estímuls, recollir i canalitzar. Quan un taller és excel·lent ho és tant gràcies al conductor com als alumnes.
  5. Al taller es defensa l’escriptura com a plaer a l’abast de tothom que tingui ganes d’escriure.

Per això, des que vaig descobrir els tallers d’escriptura creativa com a alumna, ara fa vint-i-cinc anys, en sóc una fan. Jo necessitava un espai on se m’engresqués a crear i el vaig trobar en els tallers d’escriptura. Vaig descobrir dues autores de capçalera que em van ajudar a entendre que, en primer lloc, es tracta de relaxar-se i de no tenir por de les paraules que surten ni de com s’ajunten i en criden d’altres. Julia Cameron i Natalie Goldberg, professores d’escriptura creativa a diverses universitats dels Estats Units, i autores d’uns quants llibres sobre aquest tema, em van dir el que necessitava escoltar: que, diguessin el que diguessin els sacerdots de la cultura i la literatura, escriure era fàcil i era un plaer.

A Catalunya, malgrat que tenim una tradició important de premis i tertúlies literàries, fins fa gairebé tres dècades no hi havia centres on estudiar l’art i l’ofici d’escriure. Com si els escriptors, a diferència dels músics, els pintors i altres artistes, ja  naixessin com bolets ensenyats. Aquesta anomalia encara perdura, l’escriptura creativa, a diferència d’altres països, no s’ha integrat als currículums escolars i universitaris, però hem avançat i ara tenim escoles d’escriptura i entitats que ofereixen tallers i cursos.

No sé exactament quan van arribar els tallers d’escriptura a Barcelona, em sembla que als anys vuitanta. Ho van fer de la mà d’escriptors i filòlegs llatinoamericans que estaven familiaritzats amb el funcionament dels tallers de creació literària als seus països d’origen. Jo els vaig descobrir a finals dels vuitanta amb l’Alejandra Rifé i la Zulema Moret. Participar en aquests tallers literaris em va canviar la vida, perquè m’oferien el que realment necessitava i abans d’inscriure-m’hi encara no ho sabia. Després vaig seguir molts altres cursos interessants, alguns claus en la meva trajectòria, com la formació com a guionista audiovisual, però els fonaments filosòfics i metodològics dels tallers que imparteixo com a professora els vaig aprendre amb l’Alejandra Rifé i la Zulema Moret i els vaig refermar amb els manuals d’escriptura creativa de Julia Cameron i Natalie Goldberg.

Crec en els beneficis dels tallers d’escriptura creativa i tinc fe en l’aprenentatge de l’experiència més que en cap altre.

El primer text literari que vaig publicar, l’any 1995, titulat Perfums, forma part del recull de textos dels tallers de la Zulema Moret Esbossos.

 

Perfums, Raquel Picolo

Es remou dins dels llençols estranys, embolicat amb els efluvis que li dibuixen un somriure als llavis. La llum que es passeja pel seu rostre no aconsegueix que obri els ulls. Finalment es desperta. On és? El perfum dolç i penetrant li retorna la consciència dels records immediats. Palpa el cos de la Maria al costat buit del llit i ensuma amb avidesa la fragància que li ha canviat la vida.

Entra a la cambra de bany, i encara s’imagina la Maria que li somriu i li ofereix els llavis entreoberts. A la dutxa el doll d’aigua a la cara i a la pell li desperta un altre record, un perfum, àcid i sec. Veu la Laia a la porta de l’habitació de l’hotel, nota l’impacte de la seva mirada freda i reprovadora i els esguards furtius adreçats a la Maria, que seu amb ell al sofà.

Eren en un hotel a Berlín, en terra de ningú. La Laia i la Maria tenien un congrés i ell havia acompanyat la seva dona. Va ser ella qui, amb la seva gelosia, va fer saltar l’espurna que encendria el volcà. La Laia va notar la química i l’electricitat que l’unia amb la Maria i li va mostrar el vertigen del cos que s’amagava sota el vestit vermell de l’amiga. Va ser ella qui el va empènyer cap a l’adulteri i la mentida. La Laia va embogir per culpa del perfum dolç i penetrant, que s’havia instal·lat a la seva habitació de matrimoni. Sabia que tota la seva dignitat, elegància i bellesa no pesaven res al costat del cos generós i sensual de la seva amiga, i va precipitar l’abraçada dels amants.

La Laia va marxar de l’hotel i ell no va fer res per retenir-la. Com de costum vestia de negre, la seva bellesa era perfecta i freda. Quan ella va haver sortit de l’habitació ell va obrir les finestres de bat a bat, perquè també marxés la flaire refinada i gèlida del seu perfum de marca superior.

lavanda

X Taller d’escriptura d’Esterri d’Àneu

Tallers d’escriptura d’estiu

 

Els beneficis de l’escriptura automàtica

Deixa que sigui la mà la que et porti on ella vulgui, que siguin les frases i els mots els que s’encadenin tots sols, sense brúixola ni mapa. Escriu a mà, dibuixa les paraules i recull els beneficis de la llengua i del dibuix, dels dos hemisferis cerebrals. Aquest és un camí per estimular la creativitat literària: partir del present del cos, del present de les paraules que van sorgint i teixeixen un text espontani.bosc

Natalie Golberg afirma que a l’hora d’escriure gairebé sempre barregem el creador i leditor. Per entrenar la part creativa, que sovint és la que necessita més entrenament, has d’escriure sense parar, córrer perquè l’editor no t’atrapi amb els seus judicis. Mentre mantens la mà en moviment no deixes entrar les crítiques paralitzants de l’editor. El següent pas és perdre el control, deixar-te anar, que no et preocupi si és correcte, apropiat, interessant u original, que no et preocupi ni la puntuació ni la gramàtica ni la documentació. Escriu sense parar de la manera més concreta possible i, com diu Bradbury, vés directe a la jugular. Escriu amb grapa.

Aquesta tècnica s’anomena escriptura automàtica o escriptura lliure. És molt senzilla de practicar i aporta molts beneficis. Estimula la creativitat i potencia la veu literària. Jugues a escriure sense saber on vas i et descobreixes en les paraules que flueixen misteriosament. Viatges a racons poc transitats de la teva ment, rics en sensacions, emocions i idees creatives. Viatges a llocs genuÏns i originals. L’escriptura automàtica també s’utilitza per trencar la famosa por al full en blanc, i és molt bona medicina per a la malauradament estesa temença a escriure malament.selvatic

Segons Nathalie Golberg, la ment, el paisatge de l’escriptor, no és un jardí amb fileres de gladiols sinó una selva viva, espessa, afamada i plena d’energia. No té res de cortès i convenient. Hi estàs d’acord, oi? Quan practiques l’escriptura automàtica ho veus. Nathalie Golberg també considera que ser escriptor és una forma de viure, que l’escriptura és com el zen. No pots aprendre a escriure ni a meditar escoltant conferències, has de seure i meditar o escriure. En l’aprenentatge de l’escriptura, com en el zen, no hi ha res de nou. Res que sigui significatiu.

Des dels cinc o sis anys que escrius i encara tens por de fer-ho malament? T’has d’alliberar de la por a escriure malament. Per escriure bé cal que no tinguis por a escriure malament. Els nyaps són molt instructius, no has de voler evitar-los, si els mires bé sempre ajuden i, de vegades, resulten que són perles insospitades. No et comparis amb Borges ni amb la Rodoreda, perquè és una bestiesa. Un suïcidi. Si vols, agafa’ls com a fars, estudia’ls i copia’ls sense pudor. El que importa és que deixis fluir la veu de l’escriptora o l’escriptor que ets, que et passegis per la selva de la teva ment sense por i que trobis la teva manera d’escriure.

Julia Cameron comenta que l’escola ens ensenya a escriure amb vestit militar: fas faltes d’ortografia, aquesta paraula és incorrecta, et falla la sintaxi, no t’expliques prou bé. Quantes vegades et van dir a l’escola que el teu text feia una olor que enamorava, que era ple d’imaginació i imatges suggeridores, o que se n’escoltava la música?

Si t’ho van dir sovint, has tingut molta sort. La majoria vam quedar enfaixats dins del vestit militar, amb por de moure’ns i de trencar qualsevol norma, de no fer-ho bé. No dic que la gramàtica, l’ortografia, la semàntica, la tipologia textual, les influències literàries i les claus d’un discurs eficaç no siguin importants. Ho són molt i les has de conèixer si et vols dedicar a escriure, però primer t’has de poder expressar sense por.

L’escriptura automàtica t’ensenya a confiar en la teva ment, caòtica i salvatge, i a trobar la teva veu. T’ajuda a no tenir por d’escriure malament. L’escriptura automàtica és el goig d’escriure, de deixar-se portar per les associacions lliures, d’explorar els teus paisatges mentals, sense altra pretensió que l’alegria de passejar-hi. Practicar l’escriptura automàtica és posar oli a la mà que escriu i que està estretament connectada amb el nostre cervell.

_MG_9206

Tallers que faré aquest estiu:

Tallers al Pirineu. Clica!

Tallers d’estiu. Clica!

 

 

10 of the Best Sylvia Plath Poems Everyone Should Read — Interesting Literature

The best poems by Sylvia Plath Sylvia Plath (1932-63) was a prolific poet for the few years that she was active before her untimely death, by her own hand, aged just 30. But what are her greatest poems? A few titles spring to mind, but it’s not easy to reach a consensus on, say, Sylvia […]

via 10 of the Best Sylvia Plath Poems Everyone Should Read — Interesting Literature

“El gran llibre de les criatures fantàstiques de Catalunya”, de Joan de Déu Prats i Maria Padilla — Jordi Cervera

Joan de Déu Prats té una llarga trajectòria com a autor i sovint s’ha deixat temptar pels mons que s’allunyen de la realitat i el pragmatisme. Mites, llegendes, llocs i situacions inquietants han format sovint part de la seva literatura. Ara ha fet un pas més i gràcies a Comanegra i les magnífiques il·lustracions de…

via “El gran llibre de les criatures fantàstiques de Catalunya”, de Joan de Déu Prats i Maria Padilla — Jordi Cervera

10 motius per llegir Svetlana Aleksiévitx

Una barricada és un lloc perillós per a un artista. Un parany. A les barricades s’esguerra la vista, la pupil·la es contrau, el món perd els colors. Allà el món és blanc i negre. Des d’una barricada no es distingeix l’ésser humà, es veu només un punt negre, un punt blanc. He passat tota la vida a les barricades, voldria anar-me’n. Aprendre a gaudir de la vida. (Temps de segona mà. La fi de l’home roig).Swetlana_Alexandrowna_Alexijewitsch

  1. És una gran contadora d’històries de no ficció.
  2. És una escriptora amb una oïda immensa. Escolta la gent normal i corrent, recull les seves paraules i en fa una composició.
  3. Recull els records d’homes i dones, moltes dones, que eren allí, que van patir els grans esdeveniments de la història de Rússia i dels països exsoviètics: la Segona Guerra Mundial, la guerra de l’Afganistan, la caiguda de la Unió Soviètica, Txernòbil.
  4. Sap treure a la llum les històries ocultes, que les persones entrevistades narrin des de la seva ferida.
  5. Els seus llibres són obres d’art. Escolta la música de les històries, mira els diàlegs que s’estableixen entre elles i va fent el muntatge fins a tenir el llibre, amb una música i un contingut que sobrepassa de llarg la suma de músiques i històries individuals.
  6. Fa una crònica sentimental de la història, des de baix, des de les emocions. Una crònica del dolor humà on dialoguen víctimes i botxins.
  7. Les seves obres, no només són d’un gran valor testimonial i donen la fondària de la dimensió humana a la història, sinó que també tenen una qualitat guaridora.
  8. Les paraules dels testimonis que parlen, no importa si corresponen o no del tot a la veritat objectiva, necessiten ser dites i escoltades.
  9. El cor de veus de dins dels seus llibres fa llum, tot i viatjar a inferns de sang i fosses comunes.
  10. Els seus llibres parlen de l’ànima soviètica, de l’ànima russa i de l’ànima humana. Mostren la complexitat de l’ànima humana.

Dijous de la setmana passada al club de lectura de la Biblioteca de Vilassar de Mar vam comentar Temps de segona mà. La fi de l’home roig. Tothom va valorar l’alt interès i la qualitat del llibre. Alguns membres van expressar el seu entusiasme perquè havien après molt llegint-lo, els havia mostrat la història oculta del comunisme i post comunisme soviètic, perfilada per les línies gruixudes de la història oficial que, poc o molt, coneixem. També va haver-hi  unes quantes persones que van ressaltar la tristesa que emana i encomana el llibre. La majoria va coincidir que era una lectura densa, d’una densitat positiva, i que requeria un temps llarg i una lectura atenta, que les cinc-centes pàgines llargues valien per mil. Mil pàgines plenes de vides.

temps de

***

Vine a esciure a Esterri d’Àneu i a Farrera!: Tallers d’estiu al Pirineu

Contes petits

Escric contes en una llengua petita.

Parlen de la meua minúscula vida,

i miren cap a l’engruna del meu territori.

És impossible que per Sant Jordi

es formi una gran cua darrere dels meus llibres.

És impensable que milers de còpies es venguin en un dia boig.

Però crec en els miracles i confio

que algunes de les meues paraules petites

s’estendran i arrelaran.

Tanco els ulls i veig els meus contes petits,

que avancen sense seguir cap moda,

a pas menut.

RuellesHe escrit aquest text a raig. No sé si és un poema, però mentre l’escrivia pensava en la poesia i veia el rostre eixerit de la Wislawa Szymborska. Aquesta gran poeta em dóna pau, no només els seus poemes, també amb la imatge de la iaia sàvia i adorable. No crec que els poemes s’escriguin a raig, més aviat m’imagino que és qüestió de destil·lar, de deixar que creixin, de modelar les paraules i trobar la imatge poètica. No sóc poeta, però el meu somni és arribar a ser-ho quan sigui una mica més gran. Potser demà quan rellegeixi aquest post em posaré vermella, però en aquest instant el que desitjo és publicar els contes petits i celebrar la setmana de la poesia a Barcelona.

Vols passar un cap de setmana escrivint al Pirineu?: Tallers d’estiu a Esterri d’Àneu i a Farrera.

10 Classic Gothic Novels Everyone Should Read — Interesting Literature

The best Gothic novels The following list is not supposed to represent the ten most definitive Gothic novels ever published – it’s a list to inspire debate and discussion as much as it is a list of recommendations of classic Gothic works of fiction. Nevertheless, we reckon the reader of Gothic fiction could do worse […]

via 10 Classic Gothic Novels Everyone Should Read — Interesting Literature