Paraules que disparen la creativitat

Les paraules són poderoses, els nens ho saben molt bé, per això les col·leccionen. Fes-ho tu també.

Quan estudiava biologia a la Universitat Autònoma de Barcelona vaig conèixer un estudiant de dret que ja havia escrit la seva primera novel·la. Aquest noi va ser el primer que em va recomanar la lectura de Gramàtica de la fantasia: introducción al arte de inventar historias, de Gianni Rodari. Va insistir amb tanta passió que me’l vaig comprar i no me n’he separat mai més. Rodari defensa la necessitat que la imaginació ocupi un lloc en els programes educatius, de confiar en la creativitat i en el poder alliberador de la paraula.

mandala estrellas

Proposa una imatge molt bonica. Diu que llençar una paraula a l’estany de la nostra ment és com llençar una pedra a una bassa. Provoca ones superficials i profundes, aixeca sons i olors, imatges, desvetlla records, provoca connexions que ens desperten simpatia o rebuig. Una paraula llençada per sorpresa a la ment remou la fantasia, l’inconscient, els somnis i la memòria. Genera grans moviments neuronals.

De la mateixa manera que els sentits físics ens transporten en el temps i a partir del gust d’una magdalena o la música d’una cançó es pot reconstruir un món sencer que ja no existeix, les paraules poden despertar somnis i records profundament adormits. Quan sento paraules pallareses, potxó, sarnalla, roc, immediatament se m’obre una finestra i apareix el meu poble d’alta muntanya i un temps en el qual es feien potxons i estimes i les sarnalles prenien el sol per tot el poble.

Natalie Golberg, una autora de llibres d’escriptura creativa que vaig descobrir uns anys després que a Gianni Rodari, al llibre Escritura, una terapia creativa  explica el cas d’una nena que patia dislèxia i que es va convertir en poeta. Per la majoria de lectors les paraules, vehicles del significat i de la història que segueixen, són transparents, per aquesta nena eren opaques i les afrontava d’una en una com a objectes individuals. Sentir i palpar cada paraula, deixar-se seduir per la seva màgia no és només cosa de poetes, és cosa d’escriptors en general. Paraules que empenyen.

Les paraules no són només significat, també són música, textura, color, alè. I això és cosa de vocals i de consonants, d’afrontar-les d’una a una, com la noia dislèxica i poeta. Engreixen la ment creativa, deixar-nos sorprendre per les paraules dispara la creativitat.

mandala estrellas

Aquesta setmana parlarem de Cròniques de Kaneai, un llibre de contes on m’he barallat amb les paraules, les he paladejat i les he gaudit (sempre en guerra, al front creatiu): a Sant Boi, dijous a les 19 h, i a Cervera Vila del Llibre dissabte a les 11:

targeta Kaneai St Boi copia

 

Anuncis

Una nova edició de “¿Sueñan los androides con ovejas eléctricas?” — Jordi Cervera

Minotauro, un dels segells més actius en l’univers de la fantasia i la ciència ficció, aprofitant que ben aviat s’estrenarà “Blade Runner 2049”, dirigida per Denis Villeneuve, acaba de publicar una nova edició (limitada i numerada de 2.000 exemplars) de la peça més coneguda i emblemàtica de Philip K. Dick, “¿Sueñan los androides con ovejas…

via Una nova edició de “¿Sueñan los androides con ovejas eléctricas?” — Jordi Cervera

A Short Introduction to Woolf’s ‘Modern Fiction’ — Interesting Literature

A short summary and analysis of Virginia Woolf’s 1919 essay Virginia Woolf’s essay ‘Modern Fiction’, which was originally published under the title ‘Modern Novels’ in 1919, demonstrates in essay form what her later novels bear out: that she had set out to write something different from her contemporaries. Analysis of this important short essay reveals […]

via A Short Introduction to Woolf’s ‘Modern Fiction’ — Interesting Literature

10 motius per llegir Svetlana Aleksiévitx

Raquel Picolo

Una barricada és un lloc perillós per a un artista. Un parany. A les barricades s’esguerra la vista, la pupil·la es contrau, el món perd els colors. Allà el món és blanc i negre. Des d’una barricada no es distingeix l’ésser humà, es veu només un punt negre, un punt blanc. He passat tota la vida a les barricades, voldria anar-me’n. Aprendre a gaudir de la vida. (Temps de segona mà. La fi de l’home roig).Swetlana_Alexandrowna_Alexijewitsch

  1. És una gran contadora d’històries de no ficció.
  2. És una escriptora amb una oïda immensa. Escolta la gent normal i corrent, recull les seves paraules i en fa una composició.
  3. Recull els records d’homes i dones, moltes dones, que eren allí, que van patir els grans esdeveniments de la història de Rússia i dels països exsoviètics: la Segona Guerra Mundial, la guerra de l’Afganistan, la caiguda de la Unió Soviètica, Txernòbil.
  4. Sap treure a…

View original post 319 more words

Preguntes imaginatives disparen històries fantàstiques

Els nens petits sempre pregunten, perquè saben que és la millor manera d’esbrinar les coses. Per què deixem de preguntar quan ens fem grans?

Quan estudiava el batxillerat em vaig tornar a engrescar a fer moltes preguntes, el professor de socials en deia el mètode Socràtic, i el defensava amb passió. Ens preguntava sense parar i ens incitava a preguntar, per indagar idees, conceptes i perspectives. A la universitat curiosament em vaig tornar a oblidar de les preguntes, ningú em preguntava i jo tampoc ho feia, fins que vaig descobrir la Gramàtica de la fantasia de Giani Rodari (un dels meus llibres de capçalera), i em vaig quedar fascinada, sobretot amb la proposta de les hipòtesis fantàstiques. Preguntar a la fantasia i escoltar la resposta.

El nostre cervell és un ordinador ple de dades i la manera de recuperar-les és fer-li preguntes. El cervell mira de respondre qualsevol pregunta que li fem, i mentre no té la resposta, dóna voltes i més voltes per localitzar-la. Si no l’arriba a trobar, fabrica la resposta ajuntant la informació que té a l’abast. Plantejar-nos interrogants, fer-nos preguntes, és una magnífica gimnàstica cerebral.

ask

Les preguntes són com xarxes i tard o d’hora recullen una resposta. Quan la resposta no és l’única possible tenim una hipòtesi: una afirmació que podria ser certa o no. Si som cientícs hem de comprovar la validesa de la hipòtesi i si som escriptors de contes fantàstics també. És prou boja? Vola prou alt? Genera una història que deixa bocabadats tots els que l’escolten? No et quedis amb la primera resposta, dispara hipòtesis fantàstiques fins que en surti una de ben màgica, potent, pudent. Una que et deixi clavat a la cadira i esborronat de cap a peus. Tampoc et confirmis amb la primera pregunta, potser no és la més esmolada, la que porta el millor combustible, la que arribarà al cor de la llum o de la fosca, no paris de disparar preguntes, buida tot el carregador.

Llençar una pregunta poc realista: “que passaria si quan em despertés de la migdiada tingués unes ales de veritat, de més d’un metre de llargada?” i recollir una hipòtesi fantàstica: “que ja no agafaria més ni el cotxe, ni el metro ni l’autobús ni el tren ni l’avió ni el barco i em desplaçaria volant amb les meves ales”, implica suposar, imaginar, transportar-nos a una situació poc o gens habitual. El joc de les hipòtesis fantàstiques és molt divertit, podem partir de qualsevol fet quotidià. Per exemple, “què passaria si el pardal que cada dia es posa damunt de la barana de la terrassa comencés a xerrar i a dir-me què he de posar als meus articles?” Ja tens el motor d’una història.

Construir hipòtesis fantàstiques és molt entretingut i productiu, l’escriptora de ficció s’ha de preguntar contínuament què passaria si fos tal personatge o tal altre i què passaria si passés això o allò. “Que passaria si fos la Colometa de la Plaça del Diamant?” “Que passaria si Anna Karènina visqués a la Barcelona de principis del segle XXI?”. Si t’has de quedar només amb una cosa d’aquest text: pregunta, pregunta i pregunta.

Pròxim taller d’escriptura: Escriptura i natura

L’aventura de Verdaguer al Pirineu relatada per la revista “Descobrir” — Apologia de la curiositat

El dossier central de l’últim número d’agost de la revista Descobrir sobre el “Pirineu de Verdaguer” juga amb un as a la màniga: els col.laboradors que alimenten el dossier escriuen molt bé i parteixen de la base que l’epopeia poètica de mossèn Cinto al cèlebre llibre Canigó va anar acompanyada per una novel.la d’aventures: les…

via L’aventura de Verdaguer al Pirineu relatada per la revista “Descobrir” — Apologia de la curiositat

5 maneres d’alimentar la creativitat

Parlem molt de creativitat però no insistim prou. Com pots alimentar-la?

Primer: practica lescriptura automàtica, l’associació lliure, relaxa’t i deixa que les neurones treballin soles i et sorprenguin. Tots els meus tallers d’escriptura comencen amb uns minuts de pràctica d’escriptura automàtica, una mica d’aliment al cervell creatiu.

Segon: fes-te preguntes, són un aliment creatiu de primer ordre. Pregunta’t sobre els personatges, sobre els esdeveniments, sobre tu mateixa, sobre el bé i el mal, sobre qualsevol idea. Què passaria si… Què podria haver passat si… Per què?

Tercer: posa’t restriccions creatives. Per exemple: expressa la idea de la història en una frase que inclogui dues paraules agafades a l’atzar, escriu el relat en noranta-nou paraules, juga amb tres personatges enfrontats, escriu la narració sense la vocal a. Tenim tendència a seguir els camins mentals de més baixa resistència, a basar-nos en les idees i els recursos de sempre. Les restriccions ens forcen a explorar territoris desconeguts i a trobar sortides creatives.

artafricà.jpg

Quart: varia el de punt de vista, reformula la qüestió central, mira la història des d’un angle diferent.

Cinquena: llegeix textos que t’interessen i que no entens. Segons Enrique Vila-Matas no hi ha lectura més estimulant per a la ment creativa. L’impacte artístic sense discurs explicatiu és pura dinamita creativa.

Tot el que desplaci la ment dels seus patrons habituals, fomenta la creativitat. Apunta’t a fer escalada si no n’has fet mai, ofereix-te per passejar els gossos dels veïns, vés-te’n uns dies a viure en un refugi d’alta muntanya.

I no oblidis que la creativitat vol dormir bé, moure’s i treballar. Dormir bé i tornar a la feina. Fer esport i tornar a la feina. Treball difús i airejat a l’ombra combinat amb el treball enfocat i conscient.

 

Taller Escriptura i natura a Farrera, 16-17 setembre