10 motius per llegir Svetlana Aleksiévitx

Una barricada és un lloc perillós per a un artista. Un parany. A les barricades s’esguerra la vista, la pupil·la es contrau, el món perd els colors. Allà el món és blanc i negre. Des d’una barricada no es distingeix l’ésser humà, es veu només un punt negre, un punt blanc. He passat tota la vida a les barricades, voldria anar-me’n. Aprendre a gaudir de la vida. (Temps de segona mà. La fi de l’home roig).Swetlana_Alexandrowna_Alexijewitsch

  1. És una gran contadora d’històries de no ficció.
  2. És una escriptora amb una oïda immensa. Escolta la gent normal i corrent, recull les seves paraules i en fa una composició.
  3. Recull els records d’homes i dones, moltes dones, que eren allí, que van patir els grans esdeveniments de la història de Rússia i dels països exsoviètics: la Segona Guerra Mundial, la guerra de l’Afganistan, la caiguda de la Unió Soviètica, Txernòbil.
  4. Sap treure a la llum les històries ocultes, que les persones entrevistades narrin des de la seva ferida.
  5. Els seus llibres són obres d’art. Escolta la música de les històries, mira els diàlegs que s’estableixen entre elles i va fent el muntatge fins a tenir el llibre, amb una música i un contingut que sobrepassa de llarg la suma de músiques i històries individuals.
  6. Fa una crònica sentimental de la història, des de baix, des de les emocions. Una crònica del dolor humà on dialoguen víctimes i botxins.
  7. Les seves obres, no només són d’un gran valor testimonial i donen la fondària de la dimensió humana a la història, sinó que també tenen una qualitat guaridora.
  8. Les paraules dels testimonis que parlen, no importa si corresponen o no del tot a la veritat objectiva, necessiten ser dites i escoltades.
  9. El cor de veus de dins dels seus llibres fa llum, tot i viatjar a inferns de sang i fosses comunes.
  10. Els seus llibres parlen de l’ànima soviètica, de l’ànima russa i de l’ànima humana. Mostren la complexitat de l’ànima humana.

Dijous de la setmana passada al club de lectura de la Biblioteca de Vilassar de Mar vam comentar Temps de segona mà. La fi de l’home roig. Tothom va valorar l’alt interès i la qualitat del llibre. Alguns membres van expressar el seu entusiasme perquè havien après molt llegint-lo, els havia mostrat la història oculta del comunisme i post comunisme soviètic, perfilada per les línies gruixudes de la història oficial que, poc o molt, coneixem. També va haver-hi  unes quantes persones que van ressaltar la tristesa que emana i encomana el llibre. La majoria va coincidir que era una lectura densa, d’una densitat positiva, i que requeria un temps llarg i una lectura atenta, que les cinc-centes pàgines llargues valien per mil. Mil pàgines plenes de vides.

temps de

***

Vine a esciure a Esterri d’Àneu i a Farrera!: Tallers d’estiu al Pirineu

5 beneficis de l’escriptura

1. El primer benefici de l’escriptura diària és netejar la ment.

Una manera molt bona de començar la jornada és dedicar uns minuts a l’escriptura lliure, o escriptura automàtica, escriure tot el que et passa pel cap i recollir totes les paraules que volen sortir. Hauràs aclarit la teva ment i tot allò que has vomitat damunt del paper no et distraurà i podràs treballar amb més comoditat i concentració la resta del dia.

2. Les llistes són escales que ens ajuden a arribar als nostres somnis.

L’escriptura també és una eina molt bona per establir objectius i organitzar projectes. Si abans es tractava d’escriptura automàtica i deixar-se portar pel corrent, ara es tracta de centrar-se a fer llistes:  tasques a fer, coses que vols fer, objectius que tens per avui, per aquest mes o per tot l’any, les metes per a d’aquí a cinc anys.

3. Moltes vegades les millors idees són les que no veiem.

Amb una ment clara i la llista de les tasques del dia escrites, ja tens molt de guanyat. Però encara pots guanyar més si disposes d’una mica de temps per escriure una pluja d’idees relacionades amb les tasques del dia. Una idea porta a una altra i de seguida en tindràs moltes d’escrites, d’entrada totes són bones. Segur que n’hauràs anotat algunes de força interessants  i que no contemplaves abans de la pluja d’idees.

4. La lectura també cura.

Escriure cada dia encara té més beneficis.  Millora les  habilitats de lectura i escriptura, essencials per desenvolupar qualsevol treball i per a la vida diària, i ajuda a processar emocions i esdeveniments. La lectura i l’escriptura són curatives.

5. Escriure t’ajuda a dormir millor.

Escriure uns minuts abans d’anar a dormir i posar en el paper les emocions incòmodes, t’ajudarà a clarificar els pensaments i treure’t l’excés de càrrega. Dormiràs millor i la teva ment, més relaxada,  treballarà les emocions i altres els temes pendents amb més eficàcia mentre dorms.

Tant si ets escriptor com si no, et recomano que escriguis cada dia.

artinatura3Si t’agrada escriure i la muntanya, vine als tallers d’estiu al Pirineu: Clica!

Contes petits

Escric contes en una llengua petita.

Parlen de la meua minúscula vida,

i miren cap a l’engruna del meu territori.

És impossible que per Sant Jordi

es formi una gran cua darrere dels meus llibres.

És impensable que milers de còpies es venguin en un dia boig.

Però crec en els miracles i confio

que algunes de les meues paraules petites

s’estendran i arrelaran.

Tanco els ulls i veig els meus contes petits,

que avancen sense seguir cap moda,

a pas menut.

RuellesHe escrit aquest text a raig. No sé si és un poema, però mentre l’escrivia pensava en la poesia i veia el rostre eixerit de la Wislawa Szymborska. Aquesta gran poeta em dóna pau, no només els seus poemes, també amb la imatge de la iaia sàvia i adorable. No crec que els poemes s’escriguin a raig, més aviat m’imagino que és qüestió de destil·lar, de deixar que creixin, de modelar les paraules i trobar la imatge poètica. No sóc poeta, però el meu somni és arribar a ser-ho quan sigui una mica més gran. Potser demà quan rellegeixi aquest post em posaré vermella, però en aquest instant el que desitjo és publicar els contes petits i celebrar la setmana de la poesia a Barcelona.

Vols passar un cap de setmana escrivint al Pirineu?: Tallers d’estiu a Esterri d’Àneu i a Farrera.

Escriure clar, seduir amb l’escriptura

Atrapar amb les paraules i les frases, saber teixir bons paràgrafs que encadenin els pensaments amb eficàcia i claredat. Això és escriure bé.

Primer tenir ben clar què volem comunicar i, a continuació, planificar una bona estratègia per desplegar el missatge, fer-lo atractiu i transmetre’l amb força. Posar paraules precises i potents, frases brillants, ajustades i enlluernadores, trenar paràgrafs que embolcallin, colpegin i encadenin el text i el pensament. Això és escriure bé.

Segons Azorín una bona escriptura implica exactitud, reflexió i precisió, qualitats que són el fruit de treballar i treballar. No es pot escriure bé per art de màgia, perquè convertir la llengua en un instrument dúctil i exacte no és fàcil. No podem esperar miracles d’un post o d’un taller d’escriptura eficaç i pensar que, immediatament, escriurem com Azorín o Josep Pla. La sensibilitat lingüística, textual i narrativa s’esmola amb el temps i a còpia de llegir com a un escriptor i escriure sense parar, però sí que podem esperar una gran millora després d’haver fer un taller d’escriptura eficaç. Perquè hi ha uns punts que, quan els tenim clars, marquen una enorme diferència en la nostra escriptura. Ho diu la teoria però, sobretot, parlo per experiència pròpia.

Aquests tres punts que indico a continuació són essencials:

  1. Podem escriure totes les notes prèvies que ens calguin per explorar el tema que volem tractar, però no podem encarar el text definitiu sense tenir ben clar el missatge que volem transmetre.
  2. Les històries i el llenguatge narratiu són els millors recursos per interessar i mantenir l’interès el lector. Hem de pensar en el lector, fer un exercici d’empatia, què li agrada, quan rondina, què li interessa.
  3. Les frases que trempen sense sortir de mare, que impacten allà on convé impactar, són meravellosament útils.

D’això tracta el taller d’escriptura que faré el dia 24 de novembre a la Fundació Orienta. Com escriure clar, saber pensar en el lector i contar-li històries, trobar les paraules justes i les frases brillants i teixir els millors paràgrafs. Unes quantes eines per fer la teva escriptura més eficaç.

Escriptura creativa al Pirineu! 

Ana Maria Matute i Cristina Fernández Cubas: dues escriptores tocades per les fades

De pequeña soñaba con volar. De mayor me hice escriptora. (Cristina Ferrnández Cubas)

Fa pocs dies, mentre preparava una sessió del taller de contes que tractava, en altres coses, sobre Parientes pobres del diablo (2006), de Cristina Fernández Cubas, vaig pensar en Ana Maria Matute. Cristina Fernandez Cubas la vaig conèixer arran de la publicació de Todos los cuentos (2008), un llibre que em va deixar tremolosa de la satisfacció íntima de descobrir un nou far literari. Contes d’atmosfera, amb elements fantàstics i llindars. De fet, ja l’havia conegut bastant abans, amb el guió teatral Hermanas de sangre (1998), però aquest llibre, a diferència dels contes, no em va deixar cap petjada especial.Ana_María_MatuteQuan em preparava la sessió em va venir al cap Ana Maria Matute, la gran dama de l’escriptura que també, potser encara més, em toca les fibres més íntimes amb les seves paraules escrites. Vaig tenir la intuïció que, al costat de la Rodoreda i del Calders, els meus pares de l’escriptura en llengua catalana, també hi tenia aquestes dues dames, mestres de l’escriptura, filles de la burgesia barcelonina i que escriuen en castellà. Jo vinc de pagès, sóc de classe baixa i fins als cinc anys no havia sentit parlar castellà (francès sí), com m’emmirallo en aquestes senyores elegants que parlen i escriuen en la llengua de Cervantes? No ho sé, però ho faig. De l’Ana Maria Matute n’estic enamorada i tot, de la imatge que m’he creat amb la informació que n’han donat els mitjans de comunicació  i de les seves paraules escrites amb olor de bosc. La Cristina Fernández Cubas és una escriptora de contes que m’enlluerna perquè té molt ofici com a contadora d’històries i com a literata, i perquè transita territoris que m’atreuen i pels que em vull endinsar més i millor. Sempre he volgut escriure contes fantàstics, travessar llindars. Cristina Fernández Cubas afirma coses com aquestes:

Lo desconocido siempre està agazapado esperándonos. La realidad no es plana, tiene sus agujeros negros y yo literàriament intento observar esos agujeros. Gusto por las historias que no tienen un explicación completa y que siempre queda un punto de misterio. El cuento me ofrecia un espacio que me gustaba, el cuento es una aventura. El cuento es un formato idóneo para burlar el espacio y el tiempo. El proceso de escritura es como un pasillo en el que se abren puertas y ventanes… no está nada escrito hasta que pones el punto y final. Yo escribo dispuesta a sorprenderme.Cristina_Fernandez_Cubas_2175Tant l’Ana Maria Matute com la Cristina Fernández Cubas es reconeixen hereves de la narració oral. Jo també, del tot. Si la meva àvia no hagués estat una gran inventora d’històries i  gran contacontes i el Jepet de Ton no m’hagués seduït amb els seus contes de dimonis, també inventats, jo avui no seria escriptora.

Quan Ana Maria Matute estava acabant d’escriure Olvidado rey Gudú, jo decidia que, si volia viure, havia d’escriure, que la porta era l’escriptura. Olvidado rey Gudú per mi és més que una novel·la, és un objecte que adoro. Ana Maria Matute va dir que “el que no inventa no vive”, que no es podia resistir a les paraules “Erase una vez” i que “cada día me sorprendo de algo”. Si aquestes frases ja em ressonen fort, que escolto “soy parte del bosque, me siento como un árbol”, em fonc.

No sé quina d’elles va dir “De mayor quiero ser bruja”, potser totes dues. També m’hi apunto.

croniques-de-kaneai-fresques

TALLER ESCRIPT EFICAÇ 24-05-17web

Tallers d’estiu al Pirineu

10 Classic Gothic Novels Everyone Should Read — Interesting Literature

The best Gothic novels The following list is not supposed to represent the ten most definitive Gothic novels ever published – it’s a list to inspire debate and discussion as much as it is a list of recommendations of classic Gothic works of fiction. Nevertheless, we reckon the reader of Gothic fiction could do worse […]

via 10 Classic Gothic Novels Everyone Should Read — Interesting Literature

“Cosmonauta”, tota la poesia de Francesc Garriga — Jordi Cervera

Francesc Garriga Barata és un d’aquells personatges singulars que apareixen de manera molt ocasional en la història literària d’un país. Nascut a Sabadell l’any 1932 i marcat per un ambient familiar cultural, representat pel seu pare, farmacèutic, pintor i membre de la coneguda Colla de Sabadell. Als 12 anys entra a l’ordre dels caputxins però…

via “Cosmonauta”, tota la poesia de Francesc Garriga — Jordi Cervera