La veu literària

La veu literària d’un escriptor és la seva marca. És més important que la riquesa lèxica, el domini de la gramàtica i, fins i tot, la potència de la seva fantasia: La veu literària, la que escolta el lector del text imprès no és altra cosa que l’ús particular de les paraules, la sintaxi i la puntuació, el desenvolupament peculiar dels personatges i els diàlegs. Sense veu, una obra pot tenir una trama trepidant amb sorpresa final i personatges interessants, però li faltarà l’ànima, la vida. L’ànima que palpita quan la veu literària és sòlida. Perquè al lector li arribi la màgia de la literatura cal imprimir al text una veu pròpia. Hi ha llibres, i poden estar força bé, que si no ens diuen qui els ha escrit no ho endevinem perquè no tenen aquella veu delatora, de marca artística. Contenen una història més o menys ben contada però no són literatura, tot i que poden ser bons llibres.

 

La meva àvia no va escriure cap text literari, però contava històries plenes de vida amb una veu pròpia. Històries de princeses malaurades que trobaven la felicitat i dimonis molt dolents que acabaven escuats. No recordo els contes, que sempre deia que els hi havia contat algú i que ara estic segura que se’ls inventava tots ella, però no he oblidat la seva veu una mica ronca, que s’accelerava en els moments de perill i es relaxava a les escenes de pau, una veu que feia servir les paraules de proximitat, pallareses, i mencionava els detalls quotidians que coneixíem i que sostenia amb fermesa els fils de la narració. La veu de l’àvia contant contes vora el foc i al corral mentre desgranava verdures o netejava bolets no m’ha abandonat mai. És la primera veu narradora que vaig escoltar.

Les paraules agafen força amb la veu, sense veu tenen un significat però no tenen ni efecte ni màgia. I la literatura és l’art de fer màgia amb les paraules.

La singularitat de la veu literària la podem comparar amb la dels instruments musicals. De la mateixa manera que una trompeta té una veu diferent de la d’una tuba i un violí de la d’una viola, les paraules d’un autor sonen diferent de les paraules d’un altre. Hi ha escriptors amb una veu lleugera i ràpida i d’altres que la tenen fosca i profunda.

La veu d’un escriptor és única i complexa, com les empremtes digitals. Resulta molt difícil de descriure amb precisió. Quant d’això? Quant d’allò? Però quan hi és es nota i quan no, també. De fet la portem posada, és part de tu mateix, però l’has de descobrir i potenciar. No es pot ensenyar a tenir una veu literària pròpia, però sí a ser-ne més conscient i a desenvolupar-la amb la pràctica de l’escriptura. La teva veu ja hi és sempre, però de vegades està colgada de palla. No la trobaràs als llibres sinó a la teva manera de parlar, de parlar-te per dins. Fixa’t en com ajuntes les paraules de manera espontània, en com narres quan vols contar la història bé i t’oblides de voler impressionar o de la timidesa literària. Cal eliminar totes les capes que ofeguen la teva veu i fan de filtre entre la història que vols contar o el que vols transmetre a la teva manera i el lector. Tens un punt de vista sobre la realitat, un mode personal d’ordenar-la i narrar-la. Una veu.

Una veu potent ajuda a establir una relació més fonda amb els lectors. La forma en què un escriptor utilitza les paraules per donar forma a una història genera el foc que crema per dins, l’ànima de l’obra. De la mateixa manera que el cantant, l’escriptor ha d’aprendre l’art de deixar fluir i potenciar la seva veu. La veu ja hi és, però l’has de descobrir i entrenar per ser en l’escriptura. Entrenar-te a escriure des de l’ànima textos amb ànima.

Catàleg tallers d’escriptura

 

El valor d’escriure malament

Per escriure bé cal tenir el coratge d’escriure malament. Qui és la guapa que balla com una ballarina professional des del primer dia, sense passar per la fase d’ànec? Per arribar a fer-ho molt bé, primer ho has de fer malament. No hi ha un altre camí. Per aprendre a parlar una nova llengua has de començar trinxant-la, per força. En el cas de l’escriptura, exactament igual, però com que tots poc o molt ja en sabem, de llegir i escriure, només ens preocupem de fer-ho bé. Doncs, per millorar significativament, has de tenir el valor de fer-ho malament.

Aixeca els frens i escriu a tota pastilla, que la por a escriure malament i la mania de voler escriure molt bé, com Sagarra o la Rodoreda, no t’atrapin. Ja tindràs l’oportunitat de revisar i reescriure el text, no ho oblidis i posa el turbo, que el crític intern no t’atrapi. Digues-li que ja revisaràs, promet-li que sempre corregeixis el text, més endavant, prem l’accelerador i deixa’l amb la paraula a la boca. Corre! Que no t’atrapi amb les seves pors.

La redacció és la segona fase de les tres del procés d’escriptura i, contra el que molta gent pensa, és la més curta i la més ràpida. La primera fase és la planificació, cal pensar, inspirar-se, posar l’antena, documentar-se, tenir clara la idea i el tema, visualitzar el muntatge i tenir clar l’efecte. L’última fase és la revisió i la reescriptura. Passar la prova del coto-fluix i millor el text, si cal. I, per últim corregir-lo. Aquestes dues fases, la primera i l’última, són les més llargues i les més lentes, cal posar-hi la part racional, pensar. Però quan redactis, aixeca el peu del fre i tira milles. Si ho fas així, tot i el temps que passaràs revisant i corregint i no aixecaràs el vol. Primer redacta i, després, corregeix.

Escrius amb el fre posat? No ho facis.KONICA MINOLTA DIGITAL CAMERA

Et frenes per què et costa començar?

Això és que t’has menjat la fase de la planificació, d’agafar notes, de pensar, de documentar-te, de fer esquemes…

Si, tot i haver planificat el text, el full en blanc t’espanta és que ets molt perfeccionista i dubtes contínuament, i no confies prou en la teva capacitat com a escriptor. Segurament la confusió és deguda a un excés d’idees que no saps com endreçar ni seleccionar. L’escriptor massa perfeccionista vol crear i editar a la vegada i contínuament atura el flux de l’escriptura, és com frenar i accelerar al mateix temps. Molt cansat i improductiu.

Et bloqueges a mig camí i no saps cap a on tirar?

Pot ser que et bloquegis perquè dubtes entre diverses opcions i no saps per on tirar o que has perdut el far, el sentit. Si escrius a tota velocitat, no tindràs temps de dubtar ni de pensar. D’això es tracta.

És l’excés de paraules que et frena? Sobreescrius?

Si escrius tres vegades més de les paraules necessàries per dir una cosa, tant si escrius lent o ràpid, no passa res. És una de les modalitats d’escriure malament i s’ha d’aplaudir. Si és el teu cas, tens garantida una fase de reescriptura ben llarga. Tindràs una feinada esporgant el text. Escriure més del compte i divagar està relacionat amb la falta de concentració i amb una planificació pobra. Si planifiques bé, et costarà més divagar.

Una bona planificació i una redacció ràpida, sabent que tenim un espai de revisió i reescriptura, són una bona medicina pel bloqueig i la divagació. I no oblidar que no només tens el dret d’escriure malament sinó que en tens l’obligació. Com també tens l’obligació de confiar en l’escriptor o escriptora que ets.

Deixa que les neurones facin associacions lliures i que la teva escriptura sigui creativa, ja tindràs temps de revisar i deixar el text tan ben escrit com sàpigues. Aixeca els frens i escriu malament sense por!

 

Tallers d’escriptura al Pirineu. Estiu 2017. 

Escriptures autobiogràfiques

Escriptures autobiogràfiques

Raquel Picolo

Escriure sobre la pròpia vida, reconstruir-la amb paraules, pot semblar fàcil però no ho és gens. Només el fet de marcar les fronteres de la identitat i concloure jo sóc aquesta ja és un gran repte. Jo sóc tu i, si tu no hi ets, jo no sóc. El joc de distàncies i de miralls quan parlem de jo, quan el mostrem, és complex, sovint és més fàcil parlar d’ell o ella. El territori de les escriptures autobiogràfiques fanga en la filosofia de la identitat i és un terreny porós, difícil de definir, de més mal transitar del que sembla. L’escriptura autobiogràfica sovint parla de les ombres. No és gens fàcil escriure en primera persona parlant d’un mateix, però sovint proporciona un plaer considerable tant al que escriu com al que llegeix, perquè convertir la pròpia vida en literatura és un gaudi i llegir fragments de  vida aliena convertits en…

View original post 373 more words

10è taller d’escriptura creativa a Esterri d’Àneu 7-9 juliol

Raquel Picolo

Vine a escriure un cap de setmana a Esterri d’Àneu. Escolta la remor de les paraules del text llegit en veu alta a la nit del poble abandonat d’Àrreu, un text que sembla sortir de les pedres de les cases. I,  després, escriu a l’ombra dels pollancres. Torna a Àrreu de dia a escoltar la història d’aquest llogaret, i escriu a l’ombra de l’Ecomuseu. Escriu un conte negre.Pirineu17-COLLAGE (2)Vaig començar a treballar de professora d’escriptura creativa i de guió audiovisual fa quinze anys, amb la il·lusió d’ajudar a persones que els agrada escriure com a mi. Vaig començar treballant a Barcelona i al Baix Maresme, però també tenia el somni de portar els meus alumnes al Pirineu, a respirar l’energia de la meva muntanya, i atansar els tallers d’escriptura al Pallars. Amb aquesta idea fa deu anys que vaig muntar el primer Taller d’escriptura creativa a Esterri d’Àneu i després…

View original post 350 more words

Penses que no tens imaginació?

Molts alumnes dels meus tallers d’escriptura el primer dia de classe em diuen que no tenen imaginació o que no són creatius. Com si algunes persones nasquessin amb el do de la imaginació i d’altres no. Tots tenim la capacitat de passejar-nos pels mons imaginaris de les lectures, tots som capaços d’inventar personatges, escenaris i històries. No ho dubtis, tens imaginació, tots els humans en tenim. Però, com va dir Jean-Claude Carrière, i segurament molts altres, la imaginació és un múscul que s’ha d’entrenar.

FocCerbi.jpgDe la mateixa manera que hi ha tècniques orientades a augmentar l’efectivitat de la comunicació escrita, també n’hi ha per potenciar la creativitat i la imaginació. Si has arribat fins aquí i encara penses que no tens imaginació, t’he de repetir que t’equivoques. Pot ser que el múscul de la creativitat se t’hagi rovellat per falta d’entrenament, per haver-te oblidat de la seva existència. Això sí que pot passar, però d’imaginació en tens. Segur.

La Viquipèdia diu que la imaginació és la facultat de la ment de crear imatges mentals, de pensar realitats no percebudes abans i inventar noves versions del món. La imaginació respon a la necessitat de ficció que experimenta tot subjecte i és una de les característiques fonamentals de la personalitat. La imaginació es pot entrenar i educar.

I la creativitat és la capacitat humana de pensar solucions innovadores a problemes i situacions concrets. És l’ús de la imaginació per respondre a necessitats específiques. La creativitat ens permet imaginar, projectar idees i plantejar problemes més enllà de la normalitat, buscant solucions que aportin i beneficiïn el conjunt de la societat o, simplement, produeixin una satisfacció particular al creador i al grup humà que s’identifiqui amb les obres creades.

La facultat d’imaginar i de ser creatius, igual que la de somiar i la d’emetre missatges lògics, és pròpia de l’espècie humana però de vegades la tenim adormida o bloquejada i transitem sempre pels mateixos camins. A la nostra escola afavorir la creativitat i practicar l’escriptura creativa no és una prioritat (no ho era quan jo hi vaig anar i, a l’escola estàndard, encara no ho és ara). Per això, quan volem escriure i crear, notem que tenim els músculs de la imaginació i la creativitat en baixa forma. Només ens cal una mica d’entrenament extra.

Un exercici bàsic per despertar i educar la imaginació és fer-se preguntes. Els nens, que tenen la imaginació ben fresca, ho fan contínuament: Qui és? On va? Que hi porta al maletí? Per què entra en aquella casa? Una molt bona manera de començar amb l’escriptura creativa, es fer-se preguntes i contestar-les. Pregunta’t. No paris de preguntar-te.

Tallers d’estiu (clica!)

Tallers al Pirineu (clica!). Últims dies per inscriure’t al taller d’Esterri d’Àneu! (últim dia 29 de juny!!!)

 

5 motius a favor dels tallers d’escriptura  i el primer microconte que vaig publicar

Per què sóc una fan dels tallers d’escriptura? Perquè jo, que sempre he estat molt lectora i treia bones notes de llengua sense esforç i de manera directa o indirecta sovint m’han dit  que tenia una intel·ligència lingüística i narrativa, amb vint-i-dos anys i una formació universitària científica tenia por d’escriure, gairebé pànic, de fer-ho malament. Em pensava que per fer literatura havies de tenir un domini de la llengua pròpia del filòleg, haver llegit tots els clàssics de la literatura universal (jo havia llegit bastant, però em faltava molt) i haver fet estudis de literatura comparada. Pensava aquestes bestieses i ningú em treia la bena dels ulls. Al contrari, tothom esperava de mi que em dediqués al que havia estudiat, a la ciència. Com si els coneixements es col·loquessin en calaixos incomunicats. Com si l’art i la creació no fossin per a tothom. Fins que vaig conèixer els tallers d’escriptura creativa i se’m va eixamplar l’horitzó, en el meu cas també es va sembrar la primera llavor del canvi de vida que em convertiria en l’escriptora i professora d’escriptura que sóc ara.perfum.jpg

Què tenen els tallers d’escriptura?

  1. Afavoreixen l’autonomia, l’expressió i l’itinerari personal de l’alumne. Acullen i potencien la creativitat amb un plantejament horitzontal i obert de l’aprenentatge.
  2. Són com una matriu on els participants poden expressar-se, crear i enriquir-se sense por.
  3. A diferència dels cursos, en els tallers el que és més important és l’experiència (els continguts també compten, però no tant). L’experiència d’escriure, de llegir, d’escoltar, de compartir. Un curs de literatura, fins i tot quan es posa l’èmfasi en la pràctica, és molt més dirigit; el flux de la informació circula bàsicament de mode unidireccional del professor, que és el que sap, cap als alumnes, que no saben. El 90-99% del curs el fa el professor i es valora l’aprofitament en funció de si s’han assolit o no els aprenentatges programats pel professor.
  4. En un taller els alumnes són autèntics coprotagonistes que actuen directament sobre el contingut i la dinàmica de les sessions. La funció bàsica del professor és dinamitzar, facilitar i aportar eines i estímuls, recollir i canalitzar. Quan un taller és excel·lent ho és tant gràcies al conductor com als alumnes.
  5. Al taller es defensa l’escriptura com a plaer a l’abast de tothom que tingui ganes d’escriure.

Per això, des que vaig descobrir els tallers d’escriptura creativa com a alumna, ara fa vint-i-cinc anys, en sóc una fan. Jo necessitava un espai on se m’engresqués a crear i el vaig trobar en els tallers d’escriptura. Vaig descobrir dues autores de capçalera que em van ajudar a entendre que, en primer lloc, es tracta de relaxar-se i de no tenir por de les paraules que surten ni de com s’ajunten i en criden d’altres. Julia Cameron i Natalie Goldberg, professores d’escriptura creativa a diverses universitats dels Estats Units, i autores d’uns quants llibres sobre aquest tema, em van dir el que necessitava escoltar: que, diguessin el que diguessin els sacerdots de la cultura i la literatura, escriure era fàcil i era un plaer.

A Catalunya, malgrat que tenim una tradició important de premis i tertúlies literàries, fins fa gairebé tres dècades no hi havia centres on estudiar l’art i l’ofici d’escriure. Com si els escriptors, a diferència dels músics, els pintors i altres artistes, ja  naixessin com bolets ensenyats. Aquesta anomalia encara perdura, l’escriptura creativa, a diferència d’altres països, no s’ha integrat als currículums escolars i universitaris, però hem avançat i ara tenim escoles d’escriptura i entitats que ofereixen tallers i cursos.

No sé exactament quan van arribar els tallers d’escriptura a Barcelona, em sembla que als anys vuitanta. Ho van fer de la mà d’escriptors i filòlegs llatinoamericans que estaven familiaritzats amb el funcionament dels tallers de creació literària als seus països d’origen. Jo els vaig descobrir a finals dels vuitanta amb l’Alejandra Rifé i la Zulema Moret. Participar en aquests tallers literaris em va canviar la vida, perquè m’oferien el que realment necessitava i abans d’inscriure-m’hi encara no ho sabia. Després vaig seguir molts altres cursos interessants, alguns claus en la meva trajectòria, com la formació com a guionista audiovisual, però els fonaments filosòfics i metodològics dels tallers que imparteixo com a professora els vaig aprendre amb l’Alejandra Rifé i la Zulema Moret i els vaig refermar amb els manuals d’escriptura creativa de Julia Cameron i Natalie Goldberg.

Crec en els beneficis dels tallers d’escriptura creativa i tinc fe en l’aprenentatge de l’experiència més que en cap altre.

El primer text literari que vaig publicar, l’any 1995, titulat Perfums, forma part del recull de textos dels tallers de la Zulema Moret Esbossos.

 

Perfums, Raquel Picolo

Es remou dins dels llençols estranys, embolicat amb els efluvis que li dibuixen un somriure als llavis. La llum que es passeja pel seu rostre no aconsegueix que obri els ulls. Finalment es desperta. On és? El perfum dolç i penetrant li retorna la consciència dels records immediats. Palpa el cos de la Maria al costat buit del llit i ensuma amb avidesa la fragància que li ha canviat la vida.

Entra a la cambra de bany, i encara s’imagina la Maria que li somriu i li ofereix els llavis entreoberts. A la dutxa el doll d’aigua a la cara i a la pell li desperta un altre record, un perfum, àcid i sec. Veu la Laia a la porta de l’habitació de l’hotel, nota l’impacte de la seva mirada freda i reprovadora i els esguards furtius adreçats a la Maria, que seu amb ell al sofà.

Eren en un hotel a Berlín, en terra de ningú. La Laia i la Maria tenien un congrés i ell havia acompanyat la seva dona. Va ser ella qui, amb la seva gelosia, va fer saltar l’espurna que encendria el volcà. La Laia va notar la química i l’electricitat que l’unia amb la Maria i li va mostrar el vertigen del cos que s’amagava sota el vestit vermell de l’amiga. Va ser ella qui el va empènyer cap a l’adulteri i la mentida. La Laia va embogir per culpa del perfum dolç i penetrant, que s’havia instal·lat a la seva habitació de matrimoni. Sabia que tota la seva dignitat, elegància i bellesa no pesaven res al costat del cos generós i sensual de la seva amiga, i va precipitar l’abraçada dels amants.

La Laia va marxar de l’hotel i ell no va fer res per retenir-la. Com de costum vestia de negre, la seva bellesa era perfecta i freda. Quan ella va haver sortit de l’habitació ell va obrir les finestres de bat a bat, perquè també marxés la flaire refinada i gèlida del seu perfum de marca superior.

lavanda

X Taller d’escriptura d’Esterri d’Àneu

Tallers d’escriptura d’estiu

 

10è taller d’escriptura creativa a Esterri d’Àneu 7-9 juliol

Vine a escriure un cap de setmana a Esterri d’Àneu. Escolta la remor de les paraules del text llegit en veu alta a la nit del poble abandonat d’Àrreu, un text que sembla sortir de les pedres de les cases. I,  després, escriu a l’ombra dels pollancres. Torna a Àrreu de dia a escoltar la història d’aquest llogaret, i escriu a l’ombra de l’Ecomuseu. Escriu un conte negre.Pirineu17-COLLAGE (2)Vaig començar a treballar de professora d’escriptura creativa i de guió audiovisual fa quinze anys, amb la il·lusió d’ajudar a persones que els agrada escriure com a mi. Vaig començar treballant a Barcelona i al Baix Maresme, però també tenia el somni de portar els meus alumnes al Pirineu, a respirar l’energia de la meva muntanya, i atansar els tallers d’escriptura al Pallars. Amb aquesta idea fa deu anys que vaig muntar el primer Taller d’escriptura creativa a Esterri d’Àneu i després van venir els tallers al Centre d’Art i Natura de Farrera. El 2017 he fet el primer taller a la Biblioteca d’Esterri d’Àneu, en el marc de la setmana de la lectura. Contenta de posar en contacte a la  terra pirenaica els alumnes del Maresme, Barcelona i altres localitats on faig cursos durant l’any amb els alumnes d’Àneu i del Pallars. A principis de setembre faré un taller de microcontes a la Fira del Llibre del Pirineu a Organyà. Feliç de veure com la muntanya va guanyant espai a la meva agenda de professora d’escriptura.

Durant aquests deu anys als tallers d’Esterri hem tocat molts temes: paisatge i escriptura, escriptures autobiogràfiques, la construcció de la història, el relat històric, tècniques de guió audiovisual aplicades a la ficció literària… i aquest juliol ens centrarem en el relat negre. Però el tema monogràfic que tractem és només una excusa per experimentar l’escriptura creativa, compartir l’experiència amb els companys i enriquir-se amb les aportacions dels altres. Tot plegat per viure l’escriptura i la lectura en un entorn natural inspirador i sortir-ne esperonat i transformat.

 arreu2

Àrreu. Foto: Ecomuseu de les Valls d’Àneu

X Taller d’escriptura a Esterri d’Àneu. “El relat negre”. 7-9 de juliol

Objectius:

  • Estimular la creativitat i la imaginació en un entorn natural privilegiat.
  • Familiaritzar-se amb les claus del gènere negre.
  • Aplicar els recursos propis del conte al gènere negre.

Contingut:

  • Els elements bàsics del conte: narrador, personatges, espai i temps, estructura i final.
  • Els elements propis del gènere negre.
  • La canalització literària dels instints criminals i la crítica social.

Lloc: Ecomuseu de les Valls d’Àneu. Esterri d’Àneu.

Preu: 135 €. (Residents Pallars Sobirà, 120 €). (Pagament abans 23 de juny: 125 € i 110 residents Pallars Sobirà).

Inclou dues sortides al poble d’Àrreu guiades per la Cristina Simó (Ecomuseu de les Valls d’Àneu). Una de nocturna i literària (divendres a la nit) i l’altra, històrica, l’endemà a la llum del matí.

Nombre de participants: mínim 6, màxim 12.

Informació sobre l’allotjament: Informació turística Valls d’Àneu.

+ informació i inscripcions al taller: raquelpicolo3@gmail.com

 

Tots els tallers d’estiu