Coses que han passat a l’estiu al Pirineu

Coses que han passat a l’estiu al Pirineu

Com cada estiu he escrit un relat per publicar al blog. Petra és un conte d’un fantàstic dolç, inspirat en les pedres i el cel nocturn de les Valls d’Àneu però amb una volada universal, almenys aquesta era la meua intenció. Si encara no l’has llegit i en tens ganes, pots clicar aquí.

pedres

L’experiència nova, i fascinant, ha estat veure representat un petit guió teatral que vaig escriure a finals de primavera. El miracle de les muntanyes, que s’ha enganxat al tren de miracles ideat i posat en marxa pel Pel Coll i que el grup escènic d’Àneu Xants va representar a l’Esbaiola’t, el festival de teatre d’Esterri d’Àneu. Va ser bonic veure el guió representat pels carrers del nucli antic del poble, amb les millores escèniques que hi van incorporar el Roger Cònsul i Cia, mantenint intacte l’esperit que per mi tenia el text.miracle pirineus20170723_110611.jpg20170723_132317.jpg

Al juliol vaig fer el desè taller d’estiu d’escriptura creativa a Esterri d’Àneu, dedicat al relat negre. Amb visita nocturna al cementiri i al poble abandonat d’Àrreu. Més tristesa i ràbia que por, i molt bona companyia. Van sortir uns relats escabrosos.20170708_122759.jpg20170708_112230.jpg

L’últim esdeveniment d’agost ha estat la presentació dels dos reculls de contes, la tercera edició revisada de La nit als armaris i Cròniques de Kaneai,  al centre d’Art i Natura de Farrera (on al setembre faré el taller d’escriptura i natura). El CAN de Farrera és un espai pensat per a l’art i els artistes en ple Pirineu. Un lloc ideal per parlar dels meus contes, que porten tanta muntanya a l’ànima. Vaig comptar amb el suport del Lluís Llobet, que va obrir l’acte, i de l’actriu Elisabet Vallès que va donar veu i vida a les paraules dels contes. Vam poder tastar el plaer d’escoltar-la llegir en veu alta. Un dia per recordar, com va dir l’Elisabet.

IMG_2755 Antoni Plans RED.jpg

Foto: Antoni Plans

IMG_2765 Antoni Plans RED.jpg

Foto: Antoni Plans

Un estiu de contes, teatre, art i natura.

Próxima presentació de Cròniques de Kaneai: Fira del llibre del Pirineu d’Organyà. Diumenge 3 setembre, 11 h.

Próxim taller Escriptura i natura CAN Farrera, 16-17 setembre.

Anuncis

Festa Major

Cerbi 1974.

Pel balcó obert entra un aire dolç i un fil de sol barrejats amb les notes d’un saxo. La Ramona té les galtes enrojolades d’emoció. El Joan interpreta d’oïda les cançons que escolta a la ràdio, descalç i lliurat a la música.

A la plaça de la Biga la gent, mudada, balla al ritme de la música. La noia gran de casa Anton a primera fila. El vell medecinaire acompanya el saxo amb l’acordió. Les vaques del país arriben pel carrer de Baix i s’enganxen a la festa bramant, alegres. L’oncle de l’Àfrica, el frare missioner, es remena a cavall del seu elefant que tot just passa pels carrers. A la cua de la festa les vaques americanes, vermelloses i amb banyes de cérvol, claven cornades contra les parets com si volguessin enderrocar el poble. La rua, amb el Joan al capdavant, segueix fins a la plaça Major. L’oncle africà aparca l’elefant i es posa a tocar el jambée. La Ramona només veu les pestanyes llargues i espesses de noi, els seus llavis rodejant la llengüeta, la tensió dels músculs al voltant de la boca. Toca amb molt sentiment, el que li desperta el vestit que voleia insinuant de la gran de casa Anton.

La festa, amb elefant i tot, havia estat més lluïda que mai, però l’endemà la plaça encara semblava més trista que altres anys, només un parell de gossos ajaguts a l’ombra. L’any següent, malgrat que la Ramona ja tindrà els desitjats quinze anys, la festa major serà la més ensopida de la història. El Joan tocarà sense ànima ni passió ni espurna, tothora abraçat a la seua nòvia francesa.saxo.jpg

Festa major és una versió breu d’un conte que es titula Amarcord, que vaig publicar per Sant Jordi de l’any passat. El vaig escurçar per llegir-lo al primer pícnic creatiu que es va fer a Ferrera el 30 de juliol. Pel camí han caigut personatges i matisos, però he respectat l’essència del conte.

A Farrera, paradís d’artistes, el dia 18 d’agost presentarem Cròniques de Kaneai i La nit als armaris. I el 16 i 17 de setembre, el taller escriptura i natura (clica!)Presentació Farrera 18.8.17

Tallers d’escriptura creativa al Pirineu. Estiu 2017

Tallers d’escriptura creativa al Pirineu. Estiu 2017

artinatura4

Fotografia: Centre Art i Natura de Farrera.

RELAT NEGRE

X taller d’escriptura a Esterri d’Àneu, 7-9 de juliol

arreu2

Àrreu. Fotografia: fons  de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu.

 Objectius:

  • Estimular la creativitat i la imaginació en un entorn natural privilegiat.
  • Familiaritzar-se amb les claus del gènere negre.
  • Treballar l’escriptura del conte, negre però un conte com els altres.
  • Familiaritzar-se amb el gènere negre com a mitjà de crítica social.

Contingut:

  • Els elements bàsics del conte: narrador, personatges, espai i temps, estructura i final.
  • Els elements propis del gènere negre.
  • La crítica social.
  • La canalització literària dels instints criminals.Ecomuseu (1)

Lloc: Ecomuseu de les Valls d’Àneu. Esterri d’Àneu.

Preus: 135 €. Residents Pallars Sobirà, 120 €.

(Pagament abans 23 de juny: 125 € i 110 residents Pallars Sobirà).

Inclou dues sortides guiades per la Cristina Simó, de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, al poble d’Àrreu. Una de nocturna i literària (divendres a la nit) i l’altra, històrica, l’endemà a la llum del matí.

Nombre de participants: mínim 6, màxim 12.

Informació sobre l’allotjament: Informació turística Valls d’Àneu.

+ informació i inscripcions al taller: raquelpicolo3@gmail.com

 

ESCRIPTURA I NATURA

III taller al Centre d’Art i Natura de Farrera, 16-17 setembre

artinatura1

Fotografia: Centre d’Art i Natura de Farrera.

Objectius:

  • Escoltar les paraules i les frases de la natura, com ressonen dintre teu i com les respons.
  • Analitzar i comentar les diferents presències de la natura en diverses obres literàries.
  • Escriure textos on la natura tingui un paper important.
  • Gaudir del taller i de l’entorn natural i humà.

Contingut:

  • Relació escriptor-natura.
  • L’escriptor romàntic i l’escriptor científic.
  • Els elements naturals com a materials literaris.

Lloc: Centre d’Art i de Natura de Farrera.logo-can_2

Dies: 17-18 setembre.

Nombre de participants: mínim 6 i màxim 12.

Preus: 125 € (residents Pallars Sobirà, 115 €). Pagament abans del 20 d’agost: 115 € i 105 residents Pallars Sobirà.

Informació i inscripcions: raquelpicolo3@gmail.com

Us podeu allotjar a Centre d’Art Natura de Farrera.

gracies

 

Pròximes presentacions de Cròniques de Kaneai: Dòria llibres de Mataró i llibreria NoLlegiu de Barcelona (clica!)

 

 

 

Escriptura i natura

La veu de la natura que tinc més arrapada als gens, la que em surt de mode natural quan escric, mig salvatge mig domesticada, és una natura amb què es conviu sense estranyaments. El cel blau alegre. La neu blanca, freda, divertida i emprenyadora. La pedra que malmet les pomes, les peres i els horts i abonyega vaques i humans que sorprèn a la intempèrie. El riu on ens banyem i pesquem truites a l’estiu i on les dones rentaven la roba, fins i tot, quan baixava silenciós sota la crosta de gel. El sol que escalfa en un racó arrecerat a l’hivern i que crema a l’estiu al prat que fa olor d’herba madura.

muntanya

Em vaig criar en un poble d’alta muntanya on el contacte amb la natura no tenia res d’espectacular ni de transcendent. Els estanys, els rierols i rius d’aigües braves, les esplèndides muntanyes, les guineus que es volien menjar les gallines que ponien uns ous que jo anava a recollir cada matí en un cistell, els gats que voltaven pels carrers i les quadres i eren benvinguts perquè caçaven els rats que es menjaven el gra dels conills i les gallines. Els gats tenien la seva feina i eren lliures, s’atansaven a la casa que millor els tractava, però sense cap compromís de permanència. Eren més del poble, que d’una casa o d’una persona. En qualsevol cas no eren mascotes. El concepte de mascota no existia. Els gossos no eren complements vitamínics emocionals, tenien una feina, guiar i controlar el bestiar. Un bon gos era clau per aviar i guardar les vaques, i sabia molt bé quins eren els seus horaris i on s’acabaven les seves obligacions.

La natura era a tot arreu, no havíem de sortir a buscar-la. A casa les mosques empipaven mentre durava el bon temps, hi havia aranyes als sostres, per més que es fes neteja de la casa. De tant en tant, descobríem que un ratolí es menjava les galetes o el formatge i deixàvem entrar els gats a casa. La natura no era una cosa externa sinó que compartíem el mateix quadre.

El meu primer contacte amb la natura va ser tan natural que no en tenia consciència, no veia la ratlla. Era una natura cosida als esdeveniments, que no destacava del mobiliari de la casa, la roba de vestir i els membres de la família humana. De la mateixa manera com sabia que el foc cremava i els ganivets tallaven, sabia que el torb és glaçat i mala bèstia. Els gossos de casa, amics, i els que voltaven sols per la muntanya, perillosos com els llops. Sabia que el saüc era bo pels constipats i la trementina per la tos de pit.

Els primers llibres que em van impactar van ser Alícia al país de les meravelles, de Lewis Carroll, aquell gat que s’autoesborrava d’una forma misteriosa em suggeria pous de fantasia infinits, i Els viatges extraordinaris, de Julio Verne, que estirava les lleis de la natura cap a la imaginació. Dos tractaments que arrencaven del realisme cap al fantàstic, l’un amb recursos de bruixot matemàtic i l’altre amb els del científic.

Em vaig interessar per l’experimentació i per les portes i els llindars de la percepció. Alícia es fa petita perquè s’empassa una pastilla o és que la pastilla li canvia la mirada i les coses agafen als seus ulls unes altres dimensions? I mentre rumiava fins a quin punt la percepció era relativa vaig anar trobant el gust a llegir poemes, i vaig deixar d’interrogar-me pel món en general  per centrar-me en el tema estrella de l’adolescència: jo. Els poemes em semblava que parlaven de mi.

farrera1

Foto: Centre Art i Natura de Farrrera.

Se’m va desvetllar la mirada lírica. El primer poeta que vaig descobrir va ser Antonio Machado (sóc d’una generació que primer vam llegir a Machado i després, molt de temps després, a Verdaguer i a Maragall). Als poemes de Machado l’element natural es transforma en símbol i metàfora del sentiment del poeta i això m’esborronava. Trobava consol en la contemplació de la natura i llegia poesia al mig d’un prat, vora el riu i vora el llac. La bellesa de les muntanyes, les mateixes que m’havien semblat tan normals, representava la grandesa i la llibertat, una llibertat que s’havia d’escalar. Se m’omplien els ulls de llàgrimes d’emoció llegint La vaca cega de Maragall, quan no havia plorat mai per cap vaca bòrnia despenyada de carn i ossos. Perquè entenia que la vaca cega del poema representa al poeta, estrany i solitari, que mira endins i que és rebutjat per la societat. I això ho trobava infinitament trist.

La natura és per viure-la i entra a la nostra escriptura i respira com la resta de personatges. També la podem pensar com els científics i admirar-nos i comprendre-la i disparar-la cap  al terreny de l’especulació. Pensarem com científics i naturalistes i escriurem com a literats. També podem pensar i sentir la natura com a poetes, escoltar les pedres, olorar el riu, trobar símbols d’una idea o un estat d’ànim. La natura també és un detonant magnífic de l’escriptura.

Tot això explorarem els dies 17 i 18 de setembre al curs Escriptura i Natura que faré al Centre d’Art i Natura de Farrera. El lloc perfecte per fer un curs d’escriptura i natura. Passejarem, ensumarem, guaitarem, escriurem, llegirem i recitarem textos propis. És fantàstic que ens escoltin les muntanyes d’Espot i de la Bonaigua, que els pics dels Encantats obrin les orelles cap a Farrera, un dels balcons amb més bones vistes del Pallars Sobirà, per sentir les paraules nascudes de la natura. Escriure en un lloc pensat per a l’art i els artistes, al costat d’alguns dels pics més alts del Pirineu, és un luxe.

Anima’t i apunta’t al Taller Escriptura i Natura de Farrera abans del 20 d’agost (que és quan s’acaben les rebaixes)!

Enamoraments i escriptura

Boscam eloqüent

L’any 1996 em vaig enamorar de l’Ana Maria Matute que havia escrit Olvidado rey Gudú i, després, de l’Ana Maria Matute en general. Per exemple, de la que deia “Escriure és una cacera d’un mateix” o “Jo no parlo de literatura, jo la fabrico”. Ana María Matute va morir el 25 de juny del 2014, aquests dies l’han recordat a les xarxes socials. Jo també.

Abans havia rebut forts impactes literaris, però aquest va ser el meu primer enamorament.  Com tots els enamoraments, tenia més de mi  mateix i de les pròpies ganes de volar que de l’obra de l’Ana Maria Matute, ganes de fer volar paraules que es converteixen en papallones i flors reals,  pedres i gorgs foscos i humits.

El 1996 no vaig volar ni el 1997, però l’Ana Maria Matute va ser un far que em recordava la meva llum. Encara n’estic enamorada.

Els enamoraments literaris tenen de bo que no són excloents, es poden sumar generant simpaties i sinergies.

A.crowe

Fa deu dies vaig tornar a viure l’emoció d’enamorar-me dels paisatges de paraules d’una autora que no coneixia Anna Crowe, a la sessió de Poesia als Parcs el dia 17 i la passejada poètica el 18 de juny, al  Centre d’Art i Natura de Farrera.

La poesia de l’Anna Crowe em va enamorar per la presència  de la natura i l’entorn, la sensibilitat de gra fi i la senzillesa. L’Anna recitava amb una gran naturalitat, les seves paraules traspuen respecte i consciència per l’entorn natural i humà.

A Farrera també vaig tenir el plaer de conèixer l’artista plàstica Kyra Clegg, que va teixir mans amb pedres llises i suaus de riu i també amb petits rocs més aspres del camí, i que també fa créixer plantes a la roba. La Kyra em va parlar de l’escriptora, també escocesa, Kathleen Jamie, autora d’assaigs sobre el món natural i el món no natural.

gat i mans

Van ser dos dies de grans descobertes. Encara estic  emocionada.

Et parlo una mica de l’Anna Crowe:

Va néixer a  Plymouth, el  1945. És poeta i traductora. Va passar part de la seva infància a França. Treballa de lectora de francès i espanyol a la Universitat de St. Andrews.

Va començar a escriure a principis dels anys vuitanta i va publicar dos poemaris a Peterloo: Skating out of the House (1997) and Punk with Dulcimer (2006). Després, a  Mariscat Press, A Secret History of Rhubarb (2004), Figure in a Landscape (2010, guanyador del  Premi Callum MacDonald 2011) i Finding my Grandparents in the Peloponnese. La seva obra ha estat traduïda al català i espanyol.

Des de 1998 està involucrada en l’organització de StAnza poetry a St Andrews, ha estat presidenta del comitè organitzador i, després, durant set anys, directora artística. Ara és presidenta honorífica. Durant quinze anys  va conduir un taller de poesia a St. Andrews.

El novembre de 1998 va ser convidada per Francesc Parcerisas a participar amb Stewart Conn en el primer dels seminaris de traducció poètica al Centre d’Art i Natura de Farrera. En tornar a Escòcia, va començar a aprendre el català.

Sempre ha tingut un gran interès per la traducció, principalment del català i el castellà, però també del francès i l’italià. Ha traduït el poemari de Joan Margarit, Tugs in the Fog (Remolcadors  entre la boira), publicat per Bloodaxe  el 2006. Del mateix autor va traduir Strangely Happy (Misteriosament feliç), 2011 i Love is a Place (Des d’on tornar a estimar) que apareixerà  la tardor de 2016. També ha traduït l’Anna Aguilar-Amat.

Ha coeditat una antologia de català, Light Off Water (Scottish Poetry Library / Carcanet Press, 2007). Va traduir Six Catalan Poets, editat per Pere Ballart (Arc de Publicacions, 2013). Durant el 2016 es publicarà la seva traducció d’una col·lecció de poemes del poeta mallorquí, Josep Lluís Aguiló, Lunarium; el 2017 està prevista al publicació de traduccions de Manuel Forcano.

Ha traduït el poeta mexicà Pedro Serrano.

Per acabar, un tast de versos saltejats del seu poema Viatge al Sawrey de Beatrix Potter

(Versió catalana de Francesc Parcerisas, Jaume Pérez Montaner, Mireia Porta,Teresa Sàrries i Dolors Udina, amb la col·laboració d’Anna Crowe)

 

El llac és el pissarrí d’un nen; el ferri / hi dibuixa un solc de guix fins a la riba, / que

els minuts veuran esvair-se confós / entre les ones, difuminat, com la boira colga

(…)

Cada revolt del camí fa girar un full, / imatges, esguards, records / de cascades, masos

i arbres / relligats en un boscam eloqüent.

(…)

ens retornen a les seves aquarel·les. / Ens va pintar com som, amb les nostres tares, /

mullant el pinzell en rierols, en llacs, / en la pluja innocent, propícia.

 

Taller Escriptura i Natura al Centre d’Art i Natura de Farrera: 17-18 setembre.