Ha nascut Cròniques de Kaneai

Parir llibres és màgic. No tant pensar-los i escriure’ls, que és un camí llarg on hi ha inspiració i alegria, esforç i cansament, reptes i confiança, satisfacció i moltes hores per arribar fins al final; em refereixo al moment de tenir el primer exemplar a les mans, aquella olor de tinta i paper nous, quan... Continue Reading →

Llibre nou!

Cròniques de Kaneai, el meu segon recull de contes, és al canal de part. M’inunden el neguit i l’alegria de la pròxima  publicació. Quan vaig enviar l’original al Jordi Solé Camardons de Voliana Edicions em va dir que era un llibre diferent de La nit als armaris. Sí, ho és, no perquè ho hagi buscat... Continue Reading →

Viure la natura

La veu de la natura que tinc més arrapada als gens, la que em surt de mode natural quan escric, és mig salvatge mig domesticada, quotidiana, és una natura amb la que es conviu sense estranyaments. El cel blau alegre. La neu blanca, freda, divertida i emprenyadora. La pedra que malmet les pomes, les peres... Continue Reading →

A Andorra hi vivien dues germanes del meu pare, la Teresa i l'Hermínia i, de tant en tant, les anàvem a veure. Una altra de les germanes, la Conxita, va estar uns quants anys de mestra a Castellciutat, a tocar de la Seu d'Urgell, però quan la visitàvem només arribaven fins a la Seu, perquè... Continue Reading →

Diuen que viatjar és canviar el punt d'atenció. Per tant, els meus desplaçaments a finals dels anys seixanta de Cerbi a Esterri, vuit quilòmetres i quatre-cents metres de desnivell, eren viatges ben autèntics. A Esterri deixava de pensar en prats, arbres, rocs i els contes de la meva padrina per centrar-me en les botigues i... Continue Reading →

L'any 1967 la carretera que va de Cerbi a Esterri era de terra i tan estreta que només hi podia passar un vehicle. En aquells anys el meu pare tenia un jeep que, més que com un quatre per quatre, es comportava com un tanc. Passava per tot arreu i no corria gaire. Era l'únic... Continue Reading →

El post d'avui és per informar-vos de les norutines estivals de http://www.raquelpicolo.net. Durant els mesos de juliol i agost els posts seran més espaiats, dos o tres al mes en lloc d'un post setmanal. El dia de publicació serà variable, a diferència de la resta de l'any que és el dilluns al vespre, i els... Continue Reading →

Tots portem els llocs més rellevants de la nostra vida marcats al cor. Amb aquest pensament, de Joseph Joubert, Xavier Macià encapçala el pròleg del llibre Geografia literària. Comarques lleidatanes, l'Alt Pirineu i l'Aran, de Llorenç Soldevila (Pòrtic, 2014). Llàstima que encara no tenim el volum d'Andorra, també anunciat l'autor. Comparteixo plenament aquesta idea del... Continue Reading →

Bloc a WordPress.com.

Up ↑