Escriptora i guionista. Tallers d'escriptura. Grups de lectura
Acabava de sortir de la biblioteca amb un exemplar de El árbol de la ciencia de Pio Baroja i recordava amb el sucre dels records positius el professor de literatura de final de la primària i el d'història de principis de la secundària, ambdós fans de la generació del 98, quan vaig veure que Juan... Continue Reading →
No crec que escriure gènere històric sigui més fàcil que escriure contes o novel·les contemporanis, al contrari, crec que és més difícil. A les dificultats pròpies de la ficció se n’hi sumen unes quantes d’específiques. No es tracta només de crear un escenari i una ambientació, i tampoc no s’ha de suposar que tindrà més... Continue Reading →
Crònica de la visita d'Eduard Márquez al Club de lectura de la Biblioteca de Vilassar de Mar Havíem llegit L'últim dia abans de demà, una obra que, si la tens en préstec, et genera ganes de comprar-la per rellegir-la sencera o a bocins. Sempre és molt bo de poder conversar amb l'autor però, amb un llibre... Continue Reading →
La Viena de principis del segle XX, amb els treballs pioners de Freud sobre la psicoanàlisi i els de Semmelweis sobre les infeccions, era el centre mèdic i cultural del món. Però també s’hi van forjar moviments polítics i socials contraposats: nazisme, sionisme, austro-marxisme, pensament social catòlic. L’esplendor econòmic, intel·lectual i artístic coincidien també amb... Continue Reading →
Fa molts mesos ja vaig publicar un post sobre la importància de llegir en veu alta per a nosaltres mateixos i per als altres. Avui insisteixo, perquè el tema m’interessa molt. La lectura en veu alta, la prosòdia, la declamació. La veu com a pont entre la paraula escrita i el receptor, com a camí... Continue Reading →
El déu de les coses petites, d’Arundhati Roy és una de les meves novel·les favorites. Un festí literari d’històries que abracen tres generacions d’una família de l’estat de Querala, a l’Índia. Un ocell que vola reflectit als collons d’un gos vell. Glopades vida. Allaus de sensacions. Imaginació desbordant. Imatges literàries sucoses, suggeridores i contundents. Es... Continue Reading →
No sé si Ànima de Wajdi Mouawad és la millor novel·la que s’ha publicat el 2014, com he llegit en alguna ressenya; possiblement no, però és un llibre valent, esmolat i tremendament ric, que et sacseja, et deixa perplexa i et torna a estirar. Més de quatre-centes pàgines i cinquanta-sis punts de vista “animals” diferents.... Continue Reading →
Hi ha llibres per gaudir, d’altres que quan els acabes els col·loques a la prestatgeria, ben localitzats, per rellegir-los. També n’hi ha que, quan els trobes, t'encenen l'ànima: això és el que m’ha passat amb Estimada vida d’Alice Munro. L’experiència de llegir Estimada vida ha estat com una carambola d’aquelles gairebé impossibles que toquen intensament... Continue Reading →
L’any passat vaig llegir, o rellegir, cinquanta-tres llibres. El fet de conduir diversos clubs de lectura m’obliga a una disciplina lectora important i a una dieta variada, que agreixo. Al prestatge de llibres nous i que encara no he llegit, acabo de comptar disset títols, la meitat dels quals tinc moltes ganes de llegir. Aquestes... Continue Reading →
Si als consells de Ken Follet, que compartia al post de la setmana passada, hi afegeixo quatre comentaris d'Stephen King, ja puc passar la prova del cotó-fluix a un dels nostres best-sellers locals: Victus, d’Albert Sánchez Piñol. Malgrat que el títol vol dir vençuts, porta més de 230.000 còpies venudes, sumant les edicions castellana i catalana. Quin és el sostre de... Continue Reading →
Raquel Picolo 