Katherine Mansfield — paper de vidre | contes

Katherine Mansfield (Wellington, Nova Zelanda, 1888 – Fontainebleau, França, 1923) va ser una dona lliure i anticonvencional, dotada d’una sensibilitat finíssima, que es va revelar com un dels més grans talents narratius de la seva època, malgrat morir als 34 anys. Els seus contes van saber captar la subtilesa del comportament humà i van obrir […]

via Katherine Mansfield — paper de vidre | contes

Anuncis
Coses que han passat a l’estiu al Pirineu

Coses que han passat a l’estiu al Pirineu

Com cada estiu he escrit un relat per publicar al blog. Petra és un conte d’un fantàstic dolç, inspirat en les pedres i el cel nocturn de les Valls d’Àneu però amb una volada universal, almenys aquesta era la meua intenció. Si encara no l’has llegit i en tens ganes, pots clicar aquí.

pedres

L’experiència nova, i fascinant, ha estat veure representat un petit guió teatral que vaig escriure a finals de primavera. El miracle de les muntanyes, que s’ha enganxat al tren de miracles ideat i posat en marxa pel Pel Coll i que el grup escènic d’Àneu Xants va representar a l’Esbaiola’t, el festival de teatre d’Esterri d’Àneu. Va ser bonic veure el guió representat pels carrers del nucli antic del poble, amb les millores escèniques que hi van incorporar el Roger Cònsul i Cia, mantenint intacte l’esperit que per mi tenia el text.miracle pirineus20170723_110611.jpg20170723_132317.jpg

Al juliol vaig fer el desè taller d’estiu d’escriptura creativa a Esterri d’Àneu, dedicat al relat negre. Amb visita nocturna al cementiri i al poble abandonat d’Àrreu. Més tristesa i ràbia que por, i molt bona companyia. Van sortir uns relats escabrosos.20170708_122759.jpg20170708_112230.jpg

L’últim esdeveniment d’agost ha estat la presentació dels dos reculls de contes, la tercera edició revisada de La nit als armaris i Cròniques de Kaneai,  al centre d’Art i Natura de Farrera (on al setembre faré el taller d’escriptura i natura). El CAN de Farrera és un espai pensat per a l’art i els artistes en ple Pirineu. Un lloc ideal per parlar dels meus contes, que porten tanta muntanya a l’ànima. Vaig comptar amb el suport del Lluís Llobet, que va obrir l’acte, i de l’actriu Elisabet Vallès que va donar veu i vida a les paraules dels contes. Vam poder tastar el plaer d’escoltar-la llegir en veu alta. Un dia per recordar, com va dir l’Elisabet.

IMG_2755 Antoni Plans RED.jpg

Foto: Antoni Plans

IMG_2765 Antoni Plans RED.jpg

Foto: Antoni Plans

Un estiu de contes, teatre, art i natura.

Próxima presentació de Cròniques de Kaneai: Fira del llibre del Pirineu d’Organyà. Diumenge 3 setembre, 11 h.

Próxim taller Escriptura i natura CAN Farrera, 16-17 setembre.

Lucia Berlin: contes elèctrics

Exagero molt i barrejo ficció i realitat, però no dic cap mentida.

El meu descobriment literari de l’any passat va ser el Manual per a dones de fer feines de Lucia Berlín. Ho té tot: són contes escrits per una dona que palpiten. Lucia Berlin va morir l’any 2004 als 68 anys, havia publicat tres reculls de contes, però la fama li va venir després de morta, l’any 2015 quan l’editorial dels Estats Units Farrar Straus and Giroux va publicar la selecció dels seus contes titulada Manual per a dones de fer feines amb pròleg de Lydia Davies i presentació  de l’editor Stephen Emerson, que ho va encertar de ple, perquè el llibre es va convertir en un èxit de vendes, als Estats Units i a la resta del món, gràcies a això l’any passat va arribar a les meves mans en català (traducció d’Albert Torrescana).manualperadonesdeffDe Lucia Berlin m’agrada que nasqués a Alaska, en contacte amb la natura blanca i lliure, paisatges suggeridors que no he trepitjat mai. M’agrada que, malgrat que va patir molt, abusos infantils, un corrector d’acer per escoliosi, ser l’única nena protestant a El Paso (Texas), ser una senyoreta nord-americana benestant a Xile, tenir una mare freda i alcohòlica i una vida sentimental turmentada, malgrat tot això i que no ens estalvia les misèries de la vida, els seus contes són plens de vitalitat, llum i sentit de l’humor.

La seva vida és un moviment continu que es reflecteix en els seus contes, amb base autobiogràfica. Alaska, Texas, Xile, Nova York, Califòrnia, Colorado… Mèxic. Tres marits, tres divorcis, quatre fills. Música de jazz. Va començar a estudiar periodisme i va acabar estudiant literatura, per poder escriure tot el que queda als marges del discurs periodístic. Professora de secundària, ajudant d’infermeria, recepcionista, dona de fer feines, escriptora, professora universitària. Alcohòlica. Un marit addicte a l’heroïna. Pacient en centres de desintoxicació. Les seves experiències vitals són el centre de la seva obra.lucia berlinEls contes de Lucia Berlin són directes, lluminosos i catàrtics. El ritme és trepidant. La vida no s’atura a esperar, les accions dels seus relats tampoc. Velocitat, és la paraula clau, una velocitat que t’arrossega, lectora. I una veu irresistible, càlida i propera, feta d’esperit d’observació, empatia, alegria de viure i sentit de l’humor. Velocitat i electricitat. Com diu Lydia Davies:

Els relats de Lucia Berlin són elèctrics, brunzeixen i espetarreguen com cables de corrent que es toquen. I com a resposta, la ment del lector, seduïda i captivada, també recobra el vigor i totes les sinapsis es disparen. És així com ens agrada estar quan llegim: fent anar el cervell, notant els batecs del cor.

Això mateix em va passar quan vaig començar a llegir Manual per a dones de fer feines i ja no el vaig poder deixar i passava d’un conte a un altre sense respirar com si es tractés d’una novel·la.

Lucia Berlin va dir que el seu far literari era Txékhov. Que els seus models eren Txékhov, per la humanitat, Katherine Mansfield, per la capacitat de trobar bellesa fins i tot en el més vulgar, i Paul Bowles, per l’agudesa a l’hora de percebre i entendre les diferències culturals… Als seus contes hi són els tres.

Lucia Berlin transmet la sensació de vida immediata i perillosa, no saps mai què passarà a continuació, i ho fa gràcies a una orella atenta a la parla del carrer, a saber encadenar els fets narrats amb velocitat, a una mirada intel·ligent i precisa, que sap com usar l’humor, quan la duresa i quan i amb qui ser tendra. Lucia Berlin tenia un gran talent narratiu.

¿Que és el matrimoni, al capdavall, doncs? No l’he entès mai. I el que ara no entenc és la mort.

No em sap greu dir coses terribles si les puc transformar en divertides.

Les males olors poden ser agradables.

artinatura1

Foto: Centre d’Art i de Natura de Farrera

No et perdis els tallers d’escriptura al Pirineu! Un cap de setmana d’estiu escrivint i descobrint racons de les Valls d’Àneu i la Vall Farrera. Clica!

El plaer de llegir en veu alta i escoltar

Sessió oberta de final de trimestre. Taller de conte literari, Amics de les Arts de Terrassa

Ahir vam tenir l’última sessió del segon trimestre del taller de conte literari, que hem dedicat a llegir i comentar alguns dels autors de contes més rellevants del segle XX, com Joyce, Rodoreda, Borges, Cortázar, Mansfield, Calders, Berlin, Parker, McCullers, Hemingway. Lectura en veu alta per a tothom de contes de creació pròpia, un goig de sessió.

Com a professora d’escriptura concedeixo molta importància a aquestes sessions on, després de fer moltes activitats, experimentar llegir i comentar, sempre en obres, presenten un conte acabat. Aquest és el primer objectiu de la sessió, presentar una obra acabada i celebrar-ho. El segon, viure l’experiència de la publicació, en el sentit de desprendre’s del conte i deixar que cada lector l’acabi amb la seva interpretació. El tercer, gaudir de llegir en veu altra i d’escoltar els companys.

Va ser una festa de contes fabulosos.

Vaig tancar la sessió amb la lectura de La casa de Chef, de Carver, traducció de Benito Gómez Ibáñez, perquè amb tantes coses que hem fet no havíem tingut temps de llegir aquest autor en veu alta.20170322_160841-COLLAGE20170322_160711-COLLAGE20170322_161022-COLLAGE

Així, llegint i escoltant, vam encetar la primavera.

Diumenge faré un taller d’escriptura a la llibreria Índex de Vilassar de Mar.

 

La lectura porta a l’escriptura i l’escriptura a la lectura

Visita a l’institut de Sant Joan Despí, programa Lletres a les Aules de la Institució de les Lletres Catalanes.

En una sessió del taller de conte literari que imparteixo als Amics de les Arts de Terrassa  el Ramon ens va dir que si una cosa li havia quedat ben clar de la seva experiència com a docent és que els joves sempre tenen raó. I totes les nostres especulacions sobre la competència lectora dels nois d’avui es van enfonsar com un castell de cartes, perquè el Ramon, com els joves, tenia raó. Vam continuar parlant dels contes de Pere Calders sense entrar en si els joves d’avui entenen o no la ironia, les el·lipsis i les històries ocultes, ni desbarrar sobres les potencials conseqüències fosques que aquestes mancances els podrien comportar.

M’agrada visitar instituts, no només per parlar de la meva obra i la meva experiència com a escriptora, sinó per escoltar els alumnes. Quins llibres volen? Què els interessa? Què els ratlla? Què els emociona? Quan i com els agrada llegir?

El dia 8 de febrer vaig anar a l’Institut Jaume Salvador i Pedrol de Sant Joan Despí.  Tenia una cita amb els alumnes de primer i segon de batxillerat. Vaig parlar dels dos reculls de contes que tinc publicats, La nit als armaris i Cròniques de Kaneai, tot i que no havien pogut llegir l’últim perquè tot just acabava d’arribar a les llibreries. La professora de català em va comentar que els de segon estaven llegint Invasió subtil i altres narracions de Pere Calders i que volien que els parlés també de literatura de gènere fantàstic. No em vaig fer pregar, el fantàstic m’apassiona i Cròniques de Kaneai és un recull de contes fantàstics que comença amb la cita del microconte Altres dimensions de Pere Calders.

lanitalsarmariscroniquesdekaneai

A la xerrada vaig tornar a comprovar que els contes els agraden. Tot i que el conte literari exigeix un esforç del lector major que la novel·la convencional, el format curt és atractiu per a la joventut que té poc temps i no massa ganes de llegir. De La nit als armaris els van agradar especialment els contes amb protagonistes transgressores (com Crac, amb l’adolescent rebeca i El divan, on la rebel és l’àvia). Em van dir que s’havia divertit llegint-los i escoltant-los  es veia que sí, que els havien llegit i que els havien agradat.

Com que sóc professora d’escriptura creativa em van demanar si podia proposar alguna  activitat de creativitat, per estirar una mica més el tema del fantàstic i experimentar-lo des de l’escriptura. Els vaig proposar jugar a les hipòtesis fantàstiques, i  vaig tornar a comprovar que inventar històries i escriure-les és una activitat estimulant per a molts nois i noies. Feia goig veure’ls a tots escrivint. Només va ser un tast i van sortir textos força interessants. La lectura porta a l’escriptura i l’escriptura a la lectura.Lletres a les Aules Sant Joan Despí

Pròxims tallers d’escriptura: 26 de març a la llibreria Índex de Vilassar de Mar.  

Breu crònica de la presentació de Cròniques de Kaneai a Vilassar de Mar

Dijous passat vam presentar el meu últim llibre Cròniques de Kaneai a la Biblioteca de Vilassar de Mar. Vam parlar de contes, de gènere fantàstic, de dones escriptores, del Pallars i del Pirineu i, sobretot, del protagonista de la vesprada: Cròniques de Kaneai, un recull de contes fantàstics ambientats a l’alta muntanya aneuenca. Va ser un acte entranyable i em vaig sentir molt ben acompanyada.

ck-vdm0

Foto: Myriam González.

Vull tornar a donar les gràcies a tots els assistents, que vam escalfar la sala d’actes amb el seu afecte. A la Biblioteca de Vilassar de Mar que ens va acollir i que des que vaig arribar al poble, ja fa més de quinze anys, ha estat com una segona casa per mi. A la llibreria Índex, que organitzava l’acte i que és un brollador cultural que tenim al mig del poble. Al Jordi Solé i Camardons, editor de Voliana, per confiar i en la meva obra literària, per acompanyar-me en la presentació i per llençar-me unes quantes floretes. A l’Anna Maria Villalonga, que malauradament no va poder assistir a l’acte per problemes de salut però que era amb nosaltres de cor. A l’Elisabet Claveria, la Myriam González i la Margarita Martí, amigues i còmplices literàries, que van llegir fragments dels contes.

Moltes gràcies!!!

ck-vdm1-collage

Fotos: Myriam González.

Vaig dir que Cròniques de Kaneai i La nit als armaris són dos llibres germans i dos germans força diferents. Que a la reivindicació del conte com a gènere literari, que ja fa uns anys que practico, ara hi afegeixo la defensa apassionada de la literatura fantàstica, especialment la que tracta la realitat quotidiana tal com l’entenem en termes realistes i la fantàstica, que surt de la norma del realisme. El fantàstic de Borges i de Cortázar, de Calders i de la Rodoreda, de Poe i de Gógol, de Cristina Sánchez Cubas. Escriure recordant que només captem una mínima part de la realitat i que, per tant, totes les nostres certeses, que es fonamenten en aquest coneixement tan escàs, són molt fluixes i es poden esquerdar en qualsevol moment de forma sobtada. El fantàstic és camp obert cap a l’immens desconegut, és aventura i misteri i tremolor còsmica.

ck-vdm2-collage

Fantàstica sala d’actes. Fotos: Sobhang Picolo.

Kaneai és un món paral·lel i a Cerbi, el meu poble natal, hi ha una porta d’entrada. Kaneai és un palau de les arts i el pensament. La paraula japonesa vol dir harmonia, equilibri, bellesa i pau; la que he intentat plasmar a les pàgines del llibre, que també traspua violència i inquietud. El llibre, com Kaneai, té una porta vermella per on entren vibracions obscures.

Pels que no heu pogut venir a les presentacions de Terrassa i Vilassar de Mar, aquest mes de febrer també presentarem Cròniques de Kaneai a Mataró i Barcelona. Clica!

Ha nascut Cròniques de Kaneai

Parir llibres és màgic. No tant pensar-los i escriure’ls, que és un camí llarg on hi ha inspiració i alegria, esforç i cansament, reptes i confiança, satisfacció i moltes hores per arribar fins al final; em refereixo al moment de tenir el primer exemplar a les mans, aquella olor de tinta i paper nous, quan el llibre brilla més que qualsevol altra cosa a la vista i penses que és el millor llibre del món, encara que no ho dius perquè queda malament, i el deixes damunt del sofà i fas com si te n’oblidessis, però fa llum i escalfa i tu ho notes en tot moment.croniques-de-kaneai-fresquesA principis de desembre vaig anunciar la sortida del meu segon llibre de contes. Ara ja és aquí. Acabo de parir Cròniques de Kaneai i vull que ho sàpiga el món sencer. És un llibre meravellós que recull set contes fantàstics, sis dels quals passen a Cerbi (Valls d’Àneu), perquè és el meu poble natal i en conec les pedres i les aigües, però podrien passar al Vallès, al Maresme, a Barcelona o a la Xina. La narració onírica, els vampirs, els monstres i les realitats paral·leles són universals. Però no serien ben bé iguals, perquè l’espai sí que compta: les pedres, l’arquitectura, les valls glacials del Pirineu.

Ja el tenim a aquí i ara volem presentar-lo!

Presentacions de gener a març:

Moltes gràcies a les presentadores i al presentador, a les entitats, a tots els amics i amigues que m’acompanyeu en les presentacions i que celebreu la bona nova amb mi, i a Voliana Edicions que ho ha fet possible.

Cròniques de Kaneai serà a les llibreries l’última setmana de gener.

fb_img_1483198682599

Tallers que faig aquest trimestre: clica aquí.

Taller d’escriptures autobiogràfiques, inscripcions a partir del dia 13! Clica aquí