El cor és un caçador solitari

La ciutat és trobava al bell mig del Sud. Els estius eren llargs, i els mesos de fred hivernal ben pocs. Gairebé sempre, el cel era d’un blau resplendent i petava un sol abrusador.

No vull deixar acabar el 2017, centenari del naixement i cinquanta aniversari de la seua mort, sense tornar a parlar de Carson McCullers.

Al febrer vaig escriure un post arran de la lectura de La balada del cafè trist, traducció de Yannik Garcia, que em va entusiasmar, i avui parlaré de la seua primera novel·la El cor és un caçador solitari, que van comentar divendres passat a la tertúlia del Club de lectura de la Biblioteca de Cabrils. A principis d’any es va parlar de recuperar tota l’obra en català d’aquesta autora i oferir noves edicions amb traduccions renovades. No és el cas, encara, de El cor és un caçador solitari, que hem llegit en una traducció de Ramon Folch i Camarasa, de 1965, força digna, però amb aroma antic.

Carson McCullersrient

Carson McCullers ocupa un lloc central en el panteó dels escriptors del sud dels Estats Units, al costat de William Faulkner, Thomas Wolfe, Katherine Anne Porter (per qui McCullers sentia autèntica devoció), Truman Capote, Tennessee Williams, Flannery O’Connor, Harper Lee i d’altres. Dic això per posar-la on li pertoca, entre els grans de la literatura. Quan la llegeixes notes que té fusta d’escriptora, i que no es tracta d’una fusta qualsevol sinó d’una fusta selecta. Això és el que pensava mentre llegia El Cor és un caçador solitari. També m’admirava de veure com tractava el tema del racisme, el sexe, la misèria social i la diferència de classes l’any 1940 i sent tan jove.

Diu Jordi Martín Lloret, un dels traductors de McCullers al català, i hi estic totalment d’acord, que té tirada cap als extrems i als contrastos i que sap com combinar magistralment la sordidesa amb la bellesa, l’amargor amb una certa esperança candorosa i la decadència amb un cert esperit de superació. A més, la descripció que fa dels paisatges i les atmosferes és d’una plasticitat corprenedora. És al·lucinant com podia fer tot això tan bé una noia de 23 anys. Ja tenia una talent i una maduresa artística impressionants.

El cor és un caçador solitari retrata la realitat social dels habitants de les ciutats del Sud nord-americà durant la crisi dels anys 30, quan la fam i la misèria imperaven per la major part dels habitants del país. Descriu amb tendresa diversos personatges marginals i solitaris (negres, alcohòlics, adolescents…), rebutjats per una societat que els ignora i no els escolta i que troben en el sordmut John Singer una orella on desfogar-se. Al mateix temps Singer viu en una permanent incapacitat de comunicar-se. Singer és un escoltador no professional, que quan es troba amb el que ell considera el seu únic amic xerra pels descosits.

Singer no arribà a saber mai fins a quin punt l’entenia el seu amic, quan li explicava coses. Però tant li feia.

El cor és un caçador solitari és una novel·la de personatges. Personatges que porten una vida dura, pateixen injustícies i manca de comunicació i cultura. Personatges marginals que tenen moments de llum: la música, la comoditat i el plaer físic, contemplar una noieta, el discurs escoltat, etc., però les desgràcies tornen i recorden a cadascú quin és el seu lloc en el món on viuen. El doctor Copeland, el mut Singer, la jove Mick (alter ego de McCuller), Jack el borratxo, Biff el del bar i tots els personatges principals són potents i deixen una petjada en l’ànima del lector.

A El cor és un caçador solitari McCullers dibuixa un entorn que desprèn un alè trist i aspre poblat per uns personatges embolcallats de solitud i, tot i així, traspua un fil d’esperança

¿Com havia estat, allò? Durant un minut, l’obertura es balancejà d’una banda a l’altra. Com una passejada o una marxa. Com Déu caminant en la nit. Tota ella quedà com glaçada per fora; només aquell començament de la peça li cremava per dins. Ni tan sols pogué sentir la continuació; es quedà allà asseguda, esperant, glaçada, amb els punys closos. Al cap d’una estona tornà a sentir la música, més dura i més forta. No, no tenia res a veure amb Déu. Era ella, Mick Kelly, caminant de dia i sola de nit. Sota el sol ardent i a les fosques, amb tots els seus projectes i els seus sentiments. La música era ella, la seva veritable personalitat.”

el cor es un caçador

Tallers:

Anuncis

Carson McCullers: la teoria de l’amor

Vull dedicar una secció del blog a dones escriptores. Vaig començar amb Katherine Mansfield i avui continuo amb Carson McCullers. Parlaré de grans escriptores que m’agraden  molt.

El 2017 se celebra els cent anys del naixement i els cinquanta de la mort Carson McCullers (Lula Carson Smith), una autora de capçalera. L’Altra Editorial ha aprofitat aquesta celebració per recuperar l’obra en català de l’autora.

Carson McCullers va néixer a Georgia (USA), en una família que trencava amb els esquemes ultraconservadors i racistes del sud dels Estats Units. Contista, novel·lista i dramaturga, va ser una escriptora precoç, marcada per la malaltia i el matrimoni amb James Reeves McCullers.mccullersEra una estudiant de música apassionada però als quinze anys, quan va patir una suposada pneumònia que en realitat era reumatisme articular agut, va decidir canviar el piano per l’escriptura i dedicar-se a la literatura. La malaltia i el dolor ja no la va abandonar més, i ella no va deixar d’escriure. L’any 1940, amb vint-i-tres anys, va publicar El cor és un caçador solitari i es va convertir en una revelació de la literatura americana.

L’any 1935 va conèixer a James Reeves McCullers, l’amor de la seva vida. Es van casar, es van separar i es van tornar a casar. Aquest matrimoni va ser la relació més generosa i destructiva de l’escriptora. Ell era un narrador brillant però que no tenia la fusta d’escriptor d’ella. Van compartir moltes dificultats, com l’alcoholisme, l’ambivalència sexual i la gelosia de Reeves del seu talent. Reeves es va suïcidar l’any 1953.

Carson McCullers va ser una dona d’afectes molt complicats, a la seva novel·la breu La balada del cafè trist exposa la seva teoria de l’amor:

Val a dir d’entrada que l’amor és una experiència compartida entre dues persones, però que sigui compartida no vol dir que sigui semblant per als dos implicats. Existeix l’amant i l’amat, però són de països diferents.carson-mccullers-alta2La malaltia li causava tant dolor que havia de fer un gran esforç per poder escriure. L’any 1949 va intentar suïcidar-se i la van recloure en un sanatori mental. Malgrat la malaltia, va tirar endavant amb la seva obra literària fins al final de la seva vida, l’any 1967. Va deixar la seva autobiografia Il·luminació i fulgor nocturn inacabada.

Escriptora de gran talent, lúcida i fascinant. Va escriure sobre les vides imperfectes de marginats socials amb subtilesa i poesia, i alhora amb cruesa. Va ser un gran retratista de l’Amèrica profunda. El tema central de la seva l’obra és l’anhel de ser estimat, de trobar un nosaltres. Mostra l’amor i la malenconia i transporta el lector a la silenciosa i sagrada intimitat dels personatges, dibuixa mons aspres i angulosos, profundament poètics.  Transmet amb duresa, humanitat i melancolia els misteris de la vida. Té un gran sentit del ritme i de la construcció narrativa.

Explicava que la seva comprensió de l’obra que escrivia era fragmentària, que només comprenia bé els personatges i que escrivia la novel·la en un cert estat d’indefinició, que la clau li arribava com per atzar, sovint després d’un gran esforç. Deia que les revelacions eren la benedicció del seu treball incansable.

Una escriptora impressionant!

###

Presentacions del meu últim llibre de contes fantàstics Cròniques de Kaneai. Clica aquí.