Amb F de Ferrari

Divendres al vespre unes quantes alumnes del taller d’escriptura i jo vam passar una estona molt agradable llegint textos de creació pròpia entre danses hawaianes, tangos i sevillanes a la festa de final de curs de la casa Golferichs. Vaig llegir un microconte tan fresc que ni tan sols l’havia llegit seriosament en veu alta... Continue Reading →

7 exercicis d’escriptura creativa

Per escalfar motors, per mantenir el to de la ment creativa, per millorar: Obre el diccionari per una pàgina a l'atzar. Busca una paraula que no sàpigues com definir. Escriu una definició imaginària d’aquesta paraula. Repeteix l’operació. Descriu la primera vegada. El seu primer petó, el seu primer dia a l’escola... Les primeres vegades de... Continue Reading →

Art i ofici de narrar històries

He començat la tardor amb diversos tallers sobre la construcció de la història: a La Casa Elizalde, la Casa Golferichs, la llibreria Índex i Dòria Llibres, i amb el taller de conte, un territori ideal per buscar i trobar bones històries, als Amics de les Arts de Terrassa. Per això m’ha semblat molt oportú reeditar el post que vaig publicar a l’estiu titulat L’ofici de narrar històries i que ara titulo Art i ofici de narrar històries, perquè és una bona introducció a aquests tallers de tardor.

Gaudiu de la lectura!

Raquel Picolo

Igual que a la ficció, la vida de l’escriptor està marcada per diversos punts d’inflexió importants, en el meu cas el més important va ser descobrir la teoria de la història a l’escola de guionistes. Les històries tenen les seves lleis, que cal conèixer i seguir, no estan cent per cent en mans de la inspiració, el noranta per cent, com a mínim, és coneixement de la teoria de la història. L’art d’inventar històries és 10% inspiració, 90% ofici i 100% creativitat.

En la vida d’escriptor, el ganxo és el moment en què es troba amb la seva primera idea de la història. És el principi de tot: un moment  fascinant, amb totes les possibilitats desconegudes obertes. És l’anomenat detonat: comença l’aventura.

Després ve el primer punt de gir de la trama: el moment en què l’escriptor s’adona que hi ha un mètode, regles a seguir, que la història no…

View original post 419 more words

Escriptura i emocions

Saber plasmar les emocions és un recurs essencial per a l'escriptor de ficció. Per donar vida als personatges cal dotar-los d’emocions versemblants. Explorar el nostre món emocional i el de les persones que ens envolten i buscar paraules per a cada emoció ens ajudarà a  crear personatges de ficció de carn i ossos. Entrenar la intel·ligència... Continue Reading →

Escriure a foc lent

Hi ha grans escriptors que porten les novel·les a la panxa i les van gestant durant temps fins que acaben per sortir i llavors només cal polir-les. Segons m’han comentat ells mateixos, el Jaume Cabré i la Maria Barbal ho fan així. Jo sóc de les que em faig una escaleta, fins i tot pels... Continue Reading →

De la història a la ficció

No crec que escriure gènere històric sigui més fàcil que escriure contes o novel·les contemporanis, al contrari, crec que és més difícil.  A les dificultats pròpies de la ficció se n’hi sumen unes quantes d’específiques.  No es tracta només de crear un escenari i una ambientació,  i tampoc no s’ha de suposar que tindrà més... Continue Reading →

Plantar i recollir

Els girs argumentals totalment inesperats, poden ser molt originals i potents, però perden la meitat del valor si abans no han estat insinuats d’alguna manera. Primer s’han de plantar per recollir-ne després tots els fruits. Si tens un gir de la trama espectacular o una escena reveladora seran doblement espectacular i reveladora si abans has... Continue Reading →

Un pic de l’Himàlaia

Crònica de la visita d'Eduard Márquez al Club de lectura de la Biblioteca de Vilassar de Mar Havíem llegit L'últim dia abans de demà, una obra que, si la tens en préstec, et genera ganes de comprar-la per rellegir-la sencera o a bocins. Sempre és molt bo de poder conversar amb l'autor però, amb un llibre... Continue Reading →

Passió per les històries i la literatura

Vaig néixer a més de mil quatre-cents metres d’alçada, en ple Pirineu, a les Valls d’Àneu. A Cerbi. Un poble que als anys seixanta no tenia rètols als carrers ni llibres a les cases. No és del tot exacte, per exemple, a casa nostra teníem llibres d’alemany i tot, de les dues tietes que havien... Continue Reading →

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑