El cor és un caçador solitari

La ciutat és trobava al bell mig del Sud. Els estius eren llargs, i els mesos de fred hivernal ben pocs. Gairebé sempre, el cel era d'un blau resplendent i petava un sol abrusador. No vull deixar acabar el 2017, centenari del naixement i cinquanta aniversari de la seua mort, sense tornar a parlar de... Continue Reading →

Bon any nou!

Et desitjo una molt bona entrada al 2017 amb aquests dos poemes del llibre Gota de rosada en una fulla de lotus, de Daigu Ryokan (1758-1831), traducció de Natàlia Barenys: La flor convida la papallona sense intenció;o la papallona visita la flor sense intenció. La flor s'obre, la papallona entra; la papallona entra, la flor... Continue Reading →

Agost de zen i de haikus

M’ha arribat a les mans el llibre Zen sake haiku de Taneda Santoka (1882-1940), traduït del japonès al francès per Cheng Wing Fun i Hervé Collet, i a estones m’entretinc fent versions lliures en català d’alguns haikus, jugo a ajustar-los a la mètrica clàssica (5-7-5, l’última paraula de cada vers plana). Coixí de pedra, estirada... Continue Reading →

Escriptura i natura

La veu de la natura que tinc més arrapada als gens, la que em surt de mode natural quan escric, mig salvatge mig domesticada, és una natura amb què es conviu sense estranyaments. El cel blau alegre. La neu blanca, freda, divertida i emprenyadora. La pedra que malmet les pomes, les peres i els horts... Continue Reading →

Enamoraments i escriptura

Boscam eloqüent L’any 1996 em vaig enamorar de l’Ana Maria Matute que havia escrit Olvidado rey Gudú i, després, de l’Ana Maria Matute en general. Per exemple, de la que deia “Escriure és una cacera d'un mateix" o “Jo no parlo de literatura, jo la fabrico”. Ana María Matute va morir el 25 de juny... Continue Reading →

Somiar la natura

Dels documentals de Rodrigo de la Fuente i les disquisicions respecte a les portes i els llindars de la percepció dels quals parlava al darrer post, vaig passar al despertar poètic, com a lectora. En algunes poesies trobava les paraules que necessitava el meu cor i que no sabia pronunciar tota sola. D’adolescent se’m van... Continue Reading →

Bloc a WordPress.com.

Up ↑