Els jocs d’estil, la restricció creativa

Ejercicios de estilo de Raymon Queneau, versió castellana d'Antonio Fernández Ferrer, és un llibre que m'acompanya des de fa vint-i-cinc anys. Me'l van recomanar a uns dels primers tallers d'escriptura que vaig fer. De la mateixa manera que el pianista ha de practicar les escales i el futbolista els xuts, l'escriptor ha d'exercitar-se en els exercicis d'estil literari que, com la major part... Continue Reading →

Plagis i poemes

M’imagino de xicoteta. No era una petita padrina sàvia. La vida saltava davant dels meus ulls i dintre meu. La vibració salvatge de l’univers torbava el meu cor menut, m’amenaçava. M’imagino els llençols freds i la nit fosca d’ahir, de fa mil anys, d’ara. Aquest poema és un plagi. He calcat un poema d’Alexandra Pizarnik,... Continue Reading →

Restriccions creatives

Un dels llibres que també m'acompanya des de fa més de vint anys és Ejercicios de estilo de Raymon Queneau, versió castellana d'Antonio Fernández Ferrer (hi ha una versió catalana publicada per Quaderns Crema). Un text que barreja de joc, enginy i rigor per explicar 99 vegades la mateixa anècdota seguint consignes, jocs i punts... Continue Reading →

Bloc a WordPress.com.

Up ↑