Els jocs d’estil, la restricció creativa

Ejercicios de estilo de Raymon Queneau, versió castellana d’Antonio Fernández Ferrer, és un llibre que m’acompanya des de fa vint-i-cinc anys. Me’l van recomanar a uns dels primers tallers d’escriptura que vaig fer. De la mateixa manera que el pianista ha de practicar les escales i el futbolista els xuts, l’escriptor ha d’exercitar-se en els exercicis d’estil literari que, com la major part dels entrenaments, es basen en la restricció.

Et diuen que has de fer la versió còmica o tràgica d’una escena, sense canviar res de significatiu, o que has de córrer amb una cama lligada i passar l’escena pel sedàs del sonet, sempre sense modificacions substancials. També et podem fer escriure amb un roc a l’esquena, un conte sense fer servir la vocal a.

oulipoPerec
Ejercicios de estilo és un text divertit i estimulant, que barreja joc, enginy i rigor per explicar noranta-nou vegades la mateixa anècdota seguint restriccions diferents. També tenim la versió catalana de Joan-Lluís Lluís, Xocolata desfeta, inspirada en el llibre de Queneau. Lluís segueix la plantilla d’Ejercicios de estilo i puja l’aposta. Per començar parteix d’un relat, amb una història, en lloc d’una anècdota simple, i en fa més versions. Les obres de Màrius Serra com Verbàlia  també juguen amb la restricció creativa, en aquest cas amb la intenció  d’esperonar la ment lingüística (Queneau i Lluís estimulen, sobretot, la ment narrativa).

Creus que les restriccions poden ser creatives?

Raymond_Queneau_S

Raymond Queneau (Jean-Max Albert)

Raymon Queneau va fundar i  liderar el moviment OULIPO (Ouvroir de Litterature Potencielle) als anys setanta i és un referent obligat dels tallers d’escriptura creativa. La proposta oulipiana consisteix senzillament a proposar recursos estimulants per a la creació literària i retre homenatge als literats predecessors copiant-los i obrint camins de futur. La literatura potencial acaba amb el desconcert de la pàgina en blanc, oferint formes diverses i divertides d’abordar la creació, combinant literatura i matemàtiques. De vegades, la llibertat total ofega. A l’Oulipo el que proposen és escriure a partir de restriccions que alliberen la creativitat.

La restricció és complementària al transit pels camins sense tanques de l’escriptura automàtica. Es bo combinar l’exploració a camp obert i el joc amb consignes restrictives. El joc i les intencions literàries. El futur per inventar i la tradició per plagiar i homenatjar.

lanitalsarmariscroniquesdekaneai

NOTÍCIES:

  • El dia 18 d’agost, a les 19 h. presentarem els meus reculls de contes Cròniques de Kaneai i La nit als armaris al Centre d’Art i Natura de Farrera. Comptarem amb una col·laboració de luxe: l’actriu Elisabet Vallès llegirà fragments dels llibres. Si sou a menys de cent quilòmetres de Farrera, no hi podeu faltar!
  • Taller Escriptura i natura, Farrera 16-17 setembre (clica!).
Anuncis

Plagis i poemes

M’imagino de xicoteta.

No era una petita padrina sàvia.

La vida saltava davant dels meus ulls i dintre meu.

La vibració salvatge de l’univers

torbava el meu cor menut,

m’amenaçava.

M’imagino els llençols freds i la nit fosca

d’ahir,

de fa mil anys,

d’ara.

Aquest poema és un plagi. He calcat un poema d’Alexandra Pizarnik, l’he deixat fermentar una mica i l’he escrit en aquest post. Sí, sóc molt agosarada, però també sóc conscient que de poesia en sé ben poca cosa. Sé que no és recollir glopades d’emocions en brut ni plasmar llocs comuns desgastats amb paraules de decoració. Sé que la poesia és un art amb majúscules i tinc molt clar que com a escriptora sóc als pàrvuls de l’escola poètica i, segurament, també com a lectora (i en llegeixo, de poesia).

Alejandro_Pizarnik-C123

Alejandra Pizarnik.

No m’he pogut estar de fer una digressió autoreferencial, però del que vull parlar és del plagi creatiu, una tècnica molt interessant per fer exercicis d’estil. Al llibre Xocolata desfeta, el Joan-Lluís Lluís, entre moltes altres tècniques textuals i lingüístiques, juga a imitar diversos autors. Com ho has de fer això de copiar? Es tracta d’agafar el text a plagiar i convertir-lo en una plantilla gramatical, buidar-lo de les paraules originals i posar-hi les teves.

Fes servir paraules amb un significat diferent però mantenint la tipologia. Si a l’original hi ha un verb en present primera persona del singular, tu hi poses un altre verb en present primera persona del singular; on hi ha un substantiu, hi poses un altre substantiu; si hi ha un connector, tu també li poses. Les frases resultants del plagi han de tenir el mateix nombre de paraules i de la mateixa tipologia que les originals.

Per exemple:

Vencida por los desaires del petendido Dulce Maria se consoló con la añoranza de lo que no fue. (Del amor y otros demonios, Gabriel García Márquez)

Jo poso, amb alguna petita llicència:

Enlluernat per la pitrera del travesti, Josep Anton s’aixecà amb la visió d’allò que no fou.

xocolata-desfeta_joan-lluis-lluis_libro-OMAC102

El plagi creatiu és una tècnica d’escriptura creativa potent, que funciona com a disparador de la creativitat i com a recurs per treballar l’ús literari del llenguatge. És un magnífic exercici d’estil. Copia els mestres, copia textos que t’agraden molt i també textos que trobes horrorosos. Busca les plantilles lingüístiques i omple-les amb les teves paraules i les teves històries. Vés més enllà si el text t’ho demana. Experimenta.

del_amor_y_otros_demonios

Últims dies per apuntar-te a la sessió d’escriptura creativa “El conte literari”, a la llibreria Índex de Vilassar de Mar, el dia 6 de març! Veure Sessions dominicals. 

 

Restriccions creatives

Un dels llibres que també m’acompanya des de fa més de vint anys és Ejercicios de estilo de Raymon Queneau, versió castellana d’Antonio Fernández Ferrer (hi ha una versió catalana publicada per Quaderns Crema). Un text que barreja de joc, enginy i rigor per explicar 99 vegades la mateixa anècdota seguint consignes, jocs i punts de vista diferents. El Joan-Lluís Lluís n’ha fet la versió catalana a Xocolata desfeta, on segueix la plantilla del llibre de Queneau però parteix d’un relat i en fa més de cent versions. Són llibres que s’han de llegir amb esperit lúdic i de gaudi, que funcionen de meravella acompanyats amb una bona tassa de xocolata desfeta. Verbàlia de Màrius Serra podem dir que és un cosí germà.

Ejercicios-de-estilo

Raymon Queneau és un referent obligat pels tallers d’escriptura creativa que als anys seixanta va fundar i liderar el moviment OULIPO (Ouvroir de Litterature Potencielle). La proposta oulipiana consisteix senzillament a proposar recursos estimulants per a la creació literària i recuperar i homenatjar els literats predecessors copiant-los i obrint camins de futur. La literatura potencial acaba amb el desconcert de la pàgina en blanc oferint formes diverses i divertides d’abordar la creació combinant literatura i matemàtiques. De vegades la llibertat total ofega la creació i a l’Oulipo el que proposen és escriure a partir de restriccions que alliberen la creativitat.

41wAOctsnrL._SY300_La restricció també és creativa, i complementària a transitar pels camins sense tanques de l’escriptura automàtica. Als tallers d’escriptura creativa sempre convino l’exploració sense xarxa amb les consignes restrictives. 

Us proposo un exercici oulipià, el lipograma: escriviu un text de 10 línies sense fer servir, en cap cas, la vocal “o”. Jugueu i gaudiu de l’escriptura!