La veritat, sobrevalorada?

Aquest estiu he sentit a la ràdio cinc o sis vegades que la veritat està sobrevalorada. En diferents emissores i per emissors diversos. Tots ells, homes, han deixat caure la frase com si ja no es pogués aixecar de tant pes, sense necessitat d'arguments ni dades que la sostinguessin, sense indicar si l'afirmació es referia... Continue Reading →

De la història a la ficció

No crec que escriure gènere històric sigui més fàcil que escriure contes o novel·les contemporanis, al contrari, crec que és més difícil.  A les dificultats pròpies de la ficció se n’hi sumen unes quantes d’específiques.  No es tracta només de crear un escenari i una ambientació,  i tampoc no s’ha de suposar que tindrà més... Continue Reading →

Rellotges

M’encanten les històries. Vaig ser una nena que escoltava contes amb la boca oberta i sense resistències de cap mena, mai en tenia prou. De seguida em vaig convertir en una petita lectora voraç, que es cruspia tots els llibres de la biblioteca d’Esterri d’Àneu i que vivia amb intensitat les aventures dels personatges. A... Continue Reading →

Escriptures autobiogràfiques

Escriure sobre la pròpia vida, reconstruir-la amb paraules, pot semblar fàcil però no ho és gens. Només el fet de marcar les fronteres de la identitat i concloure jo sóc aquesta ja és un gran repte. Jo sóc tu i, si tu no hi ets, jo no sóc. El joc de distàncies i de miralls... Continue Reading →

Trobar la veu narrativa i deixar-se portar

Com a escriptors de ficció volem explicar una bona història. Volem crear personatges que ens enamorin i que fascinin els lectors. Personatges amb contradiccions, febleses, obsessions,  conflictes i grandeses. Volem contar una història rodona, fonda, complexa i peculiar. Com ho fem això? Sobretot, amb la veu narrativa. L’analogia de les ulleres de colors diferents per... Continue Reading →

Què sents quan escrius?

Quan escric sento alegria. Em connecto amb mi mateixa i amb l’univers, amb els altres. No exagero: escriure per mi és tornar a casa, i em fa feliç. La formació com a guionista audiovisual va marcar un punt de gir a la meva vida. Em vaig adonar que del que tenia realment ganes era de... Continue Reading →

Art i ofici d’inventar històries

L’art d’inventar i histories és tant antic com la humanitat, ja a l’època de les cavernes es contaven històries vora el foc. L’anomenat storytelling, que no és altra cosa que l’aplicació de l’art de contar històries al màrqueting, el món empresarial, la política, l’ensenyament, etc., es basa precisament en què les històries són una forma... Continue Reading →

La veritat de les mentides

És un tòpic dir que els escriptors sempre mentim, però és cert. Fins i tot jo, que sóc força innocent i he enarborat la bandera de la veritat com a un far de vida, he hagut de doblegar-me  a la paradoxa que planteja les mentides de la ficció com a una de les vies més... Continue Reading →

Victus?

Si als consells de Ken Follet, que compartia al post de la setmana passada, hi afegeixo quatre comentaris d'Stephen King, ja puc passar la prova del cotó-fluix a un dels nostres best-sellers locals: Victus, d’Albert Sánchez Piñol. Malgrat que el títol vol dir vençuts, porta més de 230.000 còpies venudes, sumant les edicions castellana i catalana. Quin és el sostre de... Continue Reading →

Crea un lloc web gratuït o un blog a WordPress.com.

Up ↑