Detalls que es claven a la ment del lector

No cal omplir el full amb una cortina de sensacions i efectes poètics ni vessar glopades i més glopades de paraules que estimulen les emocions. No cal mostrar-ho tot amb total precisió. Amb un excés d'estímuls el lector no pot respirar, no sap què ha de recordar ni com captar el sentit del text. Una... Continue Reading →

Anuncis

Va de contes

Les expressions síntesi vivent i vida sintetitzada de Cortázar resumeixen molt bé allò que busco en el conte: atrapar en una narració de poques paraules, les justes, un esclat de vida, un flaix, per fer-lo arribar al lector. El conte és un gènere extraordinari. Contar una història en una fotografia. Muntar un petit rellotge de... Continue Reading →

El cànon del conte

La paraula cànon ve del grec kanón, que vol dir vara de mesurar. El cànon literari és la llista dels millors autors en un gènere determinat, aquells que sobresurten per la seva excel·lència estètica. Però, qui fa la llista? Amb quins criteris? Com i quan es revisa? Les llistes ens agraden molt i el cànon... Continue Reading →

Més enllà dels best-sellers

Al post “Vols escriure un bestseller? feia algunes reflexions sobre l’enigma best-seller i incloïa set consells de Ken Follet que, reduïts a tres, serien: tot calculat, importància central de l’argument i no deixar respirar el lector. Un any i alguns mesos després tinc tres originals al calaix que no compleixen cap d’aquestes tres regles principals. I... Continue Reading →

Ús literari del llenguatge

Una novel·la, un conte, un post són paraules. Frases i paràgrafs fets de paraules.  Sí,  ja ho va dir la Rodoreda i molt d’altres, abans i després. Però és una veritat tan essencial que cal repetir-la de tant en tant per no oblidar-la. Tota la literatura es redueix a paraules,  de la mateixa manera que... Continue Reading →

De vegades el personatge ho és tot

Els personatges són el motor i l'ànima de la ficció, ja ho deia al post crear personatges inoblidables. De vegades podem dir que el personatge ho és tot. És el cas de la Colometa, qué és com es titulava La Plaça del Diamant en una primera versió. La novel·la és la vida de la Natàlia-Colometa.... Continue Reading →

Escriure contes o novel·les?

L’exprésNingú no solia dir-li a quina hora passaria el tren. El veien tan carregat de maletes, que els feia pena explicar-li que allí no hi havien hagut mai ni vies ni estació.(Pere Calders) Aquest mes començaré els nous cursos de narrativa, i a la primera sessió ja parlaré dels gèneres literaris. Diré que escollir un gènere... Continue Reading →

Bloc a WordPress.com.

Up ↑