Coses que han passat a l’estiu al Pirineu

Coses que han passat a l’estiu al Pirineu

Com cada estiu he escrit un relat per publicar al blog. Petra és un conte d’un fantàstic dolç, inspirat en les pedres i el cel nocturn de les Valls d’Àneu però amb una volada universal, almenys aquesta era la meua intenció. Si encara no l’has llegit i en tens ganes, pots clicar aquí.

pedres

L’experiència nova, i fascinant, ha estat veure representat un petit guió teatral que vaig escriure a finals de primavera. El miracle de les muntanyes, que s’ha enganxat al tren de miracles ideat i posat en marxa pel Pel Coll i que el grup escènic d’Àneu Xants va representar a l’Esbaiola’t, el festival de teatre d’Esterri d’Àneu. Va ser bonic veure el guió representat pels carrers del nucli antic del poble, amb les millores escèniques que hi van incorporar el Roger Cònsul i Cia, mantenint intacte l’esperit que per mi tenia el text.miracle pirineus20170723_110611.jpg20170723_132317.jpg

Al juliol vaig fer el desè taller d’estiu d’escriptura creativa a Esterri d’Àneu, dedicat al relat negre. Amb visita nocturna al cementiri i al poble abandonat d’Àrreu. Més tristesa i ràbia que por, i molt bona companyia. Van sortir uns relats escabrosos.20170708_122759.jpg20170708_112230.jpg

L’últim esdeveniment d’agost ha estat la presentació dels dos reculls de contes, la tercera edició revisada de La nit als armaris i Cròniques de Kaneai,  al centre d’Art i Natura de Farrera (on al setembre faré el taller d’escriptura i natura). El CAN de Farrera és un espai pensat per a l’art i els artistes en ple Pirineu. Un lloc ideal per parlar dels meus contes, que porten tanta muntanya a l’ànima. Vaig comptar amb el suport del Lluís Llobet, que va obrir l’acte, i de l’actriu Elisabet Vallès que va donar veu i vida a les paraules dels contes. Vam poder tastar el plaer d’escoltar-la llegir en veu alta. Un dia per recordar, com va dir l’Elisabet.

IMG_2755 Antoni Plans RED.jpg

Foto: Antoni Plans

IMG_2765 Antoni Plans RED.jpg

Foto: Antoni Plans

Un estiu de contes, teatre, art i natura.

Próxima presentació de Cròniques de Kaneai: Fira del llibre del Pirineu d’Organyà. Diumenge 3 setembre, 11 h.

Próxim taller Escriptura i natura CAN Farrera, 16-17 setembre.

Anuncis

El Consell Cultural de les Valls d’Àneu ha fet 30 anys

El president del Consell Cultural de les Valls d’Àneu, Ferran Rella, titula el seu text a l’especial Nabius núm. 11 “30 anys al servei de la cultura pirenaica”. Aviat s’ha dit, però són molts anys de treball per recuperar el patrimoni i donar a la cultura aneuenca i pirenaica la importància i el lloc que li correspon. Un viatge costa amunt, perquè la cultura aneuenca l’any 1983 no tenia ni cadira a la taula. Ha calgut molta tenacitat i entusiasme per mantenir el rumb, sempre endavant. El Consell Cultural ha deixat un rastre d’activitats consolidades com el Dansàneu i els camps d’aprenentatge, i iniciatives molt importants que han prosperat com l’Ecomuseu i l’Arxiu Històric; a més de 27 llibres publicats, l’arxiu fotogràfic, la magnífica revista Àrnica i ara els seu hereus, els Nabius. I continua per aquest camí, endavant.

Image

El meu gra de sorra a l’aniversari del Consell han estat unes línies als Nabius sobre la meva impressió personal com a aneuenca i un article dels Tallers d’Escriptura Creativa que faig a l’estiu a Esterri des de fa sis anys. També vaig participar a la taula rodona que vam fer a Les Planes de Son el dia 28 de desembre, amb Llorenç Prats, Ramon Sistac, Pep Coll i Ferran Rella. Vaig dir que em sentia molt orgullosa del Consell Cultural de les Valls d’Àneu. Aquesta frase considero que és la més important de les que vaig pronunciar.

ccva36

El lema de la taula rodona era “La cultura avui, en temps difícils, i el paper del Consell Cultural”. Els meus companys de taula tenien moltes més coses a aportar que jo i així ho van fer. Van parlar de política, economia i gestió cultural, d’anècdotes d’aquests 30 anys, de la història d’Els Miracles de Santa Maria d’Àneu. Jo vaig aportar la meva visió com a aneuenca, creadora i professional del món de la lectura i l’escriptura creativa, i vaig enfocar les meves paraules cap a un altre l’angle, el de la cultura que es genera des de la base social. No és un tòpic que en moments de crisi hi ha esclats de creativitat i iniciatives. A les activitats que realitzo en torn a la lectura i l’escriptura creativa cada dia descobreixo que hi ha persones amb moltes ganes de participar en la cultura, i que la gent quan troba un aixopluc cultural no només fan coses sinó que dinamitzen els espais i les entitats. Vaig aprofitar el meu torn de paraula per felicitar el Consell Cultural per les coproduccions i engrescar-lo a enllaçar el màxim possible amb les iniciatives de la gent, perquè aquesta funció de paraigua d’iniciatives em sembla molt important. Per descomptat que també aspiro a polítiques i gestions culturals que siguin favorables a la cultura, sense les quals només podrem escriure en minúscula, però els textos en minúscula si comporten una implicació i un engrescament de la societat aneuenca amb la cultura pròpia, la del present i la del passat, és una repicada de campanes.

La Representació dels Miracles de Santa Maria d’Àneu s’ha consolidat com una activitat cultural que mou a més de quaranta aneuencs (actors, músics, vestuari, maquillatge…) i que cada any té un gran èxit de públic, és un exemple del que entenc per enllaçar.

Per mi el Consell Cultural resideix al mateix calaix que la modesta revista Escudella, que vam posar en marxa a finals dels setanta un grup d’alumnes del Col·legi de les monges de la Pobla de Segur, esperonats i coordinats pel Pep Coll (li hem d’agrair la feinada que ha fet pel patrimoni cultural pallarès salvant paraules i rondalles i pujant personatges i indrets pallaresos al diccionari de la literatura). L’Escudella que va esdevenir Lo Raier, que va ser primera revista del Consell Cultural de les Valls d’Àneu. Tota aquella necessitat que teníem alguns de recuperar la identitat, el patrimoni i l’autoestima cultural, i a l’hora fer-nos amb un canal d’expressió.