Viure la natura

La veu de la natura que tinc més arrapada als gens, la que em surt de mode natural quan escric, és mig salvatge mig domesticada, quotidiana, és una natura amb la que es conviu sense estranyaments. El cel blau alegre. La neu blanca, freda, divertida i emprenyadora. La pedra que malmet les pomes, les peres... Continue Reading →

De vegades el personatge ho és tot

Els personatges són el motor i l'ànima de la ficció, ja ho deia al post crear personatges inoblidables. De vegades podem dir que el personatge ho és tot. És el cas de la Colometa, qué és com es titulava La Plaça del Diamant en una primera versió. La novel·la és la vida de la Natàlia-Colometa.... Continue Reading →

Negres i criminals

Al febrer he llegit tres llibres negres i criminals que m'han interessat força: Dos taüts negres i dos de blancs, de Pep Coll; A sang freda, de Truman Capote (traducció d'Avelí Artís-Gener) i Elles també maten, d'Anna Maria Villalonga (ed.). Aquest darrer el vam comentar la setmana passada al Club de lectura de la Biblioteca... Continue Reading →

Bloc a WordPress.com.

Up ↑