La veu literària

La veu literària d’un escriptor és la seva marca. És més important que la riquesa lèxica, el domini de la gramàtica i, fins i tot, la potència de la seva fantasia: La veu literària, la que escolta el lector del text imprès no és altra cosa que l’ús particular de les paraules, la sintaxi i... Continue Reading →

L’expressió del lector

Fa molts mesos ja vaig publicar un post sobre la importància de llegir en veu alta per a nosaltres mateixos i per als altres. Avui insisteixo, perquè el tema m’interessa molt. La lectura en veu alta, la prosòdia, la declamació. La veu com a pont entre la paraula escrita i el receptor, com a camí... Continue Reading →

Ànima, una experiència lectora potent

No sé si Ànima de Wajdi Mouawad és la millor novel·la que s’ha publicat el 2014, com he llegit en alguna ressenya; possiblement no, però és un llibre valent, esmolat i tremendament ric, que et sacseja, et deixa perplexa i et torna a estirar. Més de quatre-centes pàgines i cinquanta-sis punts de vista “animals” diferents.... Continue Reading →

Tots portem els llocs més rellevants de la nostra vida marcats al cor. Amb aquest pensament, de Joseph Joubert, Xavier Macià encapçala el pròleg del llibre Geografia literària. Comarques lleidatanes, l'Alt Pirineu i l'Aran, de Llorenç Soldevila (Pòrtic, 2014). Llàstima que encara no tenim el volum d'Andorra, també anunciat l'autor. Comparteixo plenament aquesta idea del... Continue Reading →

Crear personatges inoblidables

Sóc una autora de personatges. Són el punt de partida (i d'arribada) de les meves narracions. Hi ha d'altres camins per crear relats; es pot començar per l'argument, l'espai o l'època històrica, però el personatge sempre és un peça clau. El territori ideal perquè es desenvolupi amb totes les seves possibilitats és la novel·la, però crear... Continue Reading →

Tens por d’escriure malament?

Des dels cinc o sis anys que escrivim i encara tenim por de fer-ho malament. Sembla estrany, però és així. Ens hem de treure aquesta por del damunt, perquè per escriure bé hem d'escriure malament. Els nyaps també escriuen el camí. No podem redactar d'entrada com la Rodoreda o com Borges, i tampoc cal, perquè... Continue Reading →

Bloc a WordPress.com.

Up ↑