Després de la màgia de Sant Jordi

Quina festa pot superar Sant Jordi, quan tothom surt al carrer a passejar i comprar llibres i roses per regalar, i els autors esperen els lectors a les parades per signar les seves obres? SJ17Index1SJ17index2sj17index3Sant Jordi és potser la festa més bonica del món i, si no ho és, segur que està entre les tres o quatre primeres. És una festa popular que abraça tots els ciutadans i ciutadanes i engresca a comprar llibres també a aquelles persones que normalment no llegeixen gaire. No és la festa de la cultura ni de la lectura ni de l’escriptura, és la festa de la venda de llibres i de les roses, una festa comercial, com la majoria de les festes. Sant Jordi arreplega la fira de llibre i la fira de la rosa, reivindica la cultura catalana i és també el dia dels enamorats. Coincidint amb l’enterrament de Cervantes, la mort del Shakespeare i de Josep Pla. Des del 1995 és el dia Internacional del Llibre, però els catalans ja feia gairebé setanta anys que treien els llibres al carrer.SJ17ObradorSant Jordi és una festa preciosa i única, però no és la festa de la lectura i l’escriptura. Tot i així, com a lectora compro llibres i, alguns, me’ls faig signar (no sóc gaire fetitxista), i com a autora m’assec a les parades de les llibreries i de l’editorial amb l’esperança, moderada, que algú s’aturi i em demani que li signi un llibre. I cada vegada que això passa sento una immensa il·lusió.SJ17puntA més, des de les parades de llibres es veu passar la gent i la festa. És interessant mirar cap al carrer i cap a dins, cap als companys de signatura. Quina bona estona vaig passar ahir al matí a la parada de la llibreria Índex de Vilassar de Mar xerrant i rient amb la Maria Escalas, l’Emília Illamola, l’Anna Lleonard i el Laureano Miró! I a la tarda, per fi vaig conèixer la Carme Ripoll de l’Obrador d’històries i vaig retrobar el Jordi, un company de facultat i d’excursions botàniques, que feia un munt d’anys que no veia, com a en Carles, un exalumne de la Casa Elizalde que també va passar a comprar un llibre i fer-se la foto. I mentre era a la parada de Punt i Apart va desfilar una bona part de la família i una amiga d’Esterri d’Àneu que no esperava. Cròniques de Kaneai que pujaran riu amunt!  Vaig acabar el programa a la parada de l’editorial Voliana, la meva, i, quan ja tothom començava a marxar cap a casa, va venir el Josep, un amic de les Valls d’Àneu que feia una pila d’anys que no veia. Un dia rodó i dolç, sense cap tendinitis a la mà dreta però signant a cada parada i amb sorpreses molt grates.sj17volSant Jordi per mi no és el 50% ni el 30%  ni el 10%, és un dia molt bonic i prou, on sóc una mica més visible, no gaire més. Però m’agrada molt participar-hi com a escriptora. Moltíssimes gràcies a tots i totes els que heu vingut a saludar-me o a demanar-me que us signés un llibre, m’he sentit molt ben acompanyada.

I demà què?

Continuar llegint i escrivint i llegint. Buscar les històries, treballar la forma, explorar l’escriptura… Continuar picant pedra i llaurant el meu caminoi  literari. Continuar treballant per l’escriptura i la lectura tot l’any.lanitalsarmariscroniquesdekaneai

Divendres que ve presentarem Cròniques de Kaneai a la Biblioteca de Cabrils.  Vine!

Anuncis

Breu crònica de la presentació de Cròniques de Kaneai a Vilassar de Mar

Dijous passat vam presentar el meu últim llibre Cròniques de Kaneai a la Biblioteca de Vilassar de Mar. Vam parlar de contes, de gènere fantàstic, de dones escriptores, del Pallars i del Pirineu i, sobretot, del protagonista de la vesprada: Cròniques de Kaneai, un recull de contes fantàstics ambientats a l’alta muntanya aneuenca. Va ser un acte entranyable i em vaig sentir molt ben acompanyada.

ck-vdm0

Foto: Myriam González.

Vull tornar a donar les gràcies a tots els assistents, que vam escalfar la sala d’actes amb el seu afecte. A la Biblioteca de Vilassar de Mar que ens va acollir i que des que vaig arribar al poble, ja fa més de quinze anys, ha estat com una segona casa per mi. A la llibreria Índex, que organitzava l’acte i que és un brollador cultural que tenim al mig del poble. Al Jordi Solé i Camardons, editor de Voliana, per confiar i en la meva obra literària, per acompanyar-me en la presentació i per llençar-me unes quantes floretes. A l’Anna Maria Villalonga, que malauradament no va poder assistir a l’acte per problemes de salut però que era amb nosaltres de cor. A l’Elisabet Claveria, la Myriam González i la Margarita Martí, amigues i còmplices literàries, que van llegir fragments dels contes.

Moltes gràcies!!!

ck-vdm1-collage

Fotos: Myriam González.

Vaig dir que Cròniques de Kaneai i La nit als armaris són dos llibres germans i dos germans força diferents. Que a la reivindicació del conte com a gènere literari, que ja fa uns anys que practico, ara hi afegeixo la defensa apassionada de la literatura fantàstica, especialment la que tracta la realitat quotidiana tal com l’entenem en termes realistes i la fantàstica, que surt de la norma del realisme. El fantàstic de Borges i de Cortázar, de Calders i de la Rodoreda, de Poe i de Gógol, de Cristina Sánchez Cubas. Escriure recordant que només captem una mínima part de la realitat i que, per tant, totes les nostres certeses, que es fonamenten en aquest coneixement tan escàs, són molt fluixes i es poden esquerdar en qualsevol moment de forma sobtada. El fantàstic és camp obert cap a l’immens desconegut, és aventura i misteri i tremolor còsmica.

ck-vdm2-collage

Fantàstica sala d’actes. Fotos: Sobhang Picolo.

Kaneai és un món paral·lel i a Cerbi, el meu poble natal, hi ha una porta d’entrada. Kaneai és un palau de les arts i el pensament. La paraula japonesa vol dir harmonia, equilibri, bellesa i pau; la que he intentat plasmar a les pàgines del llibre, que també traspua violència i inquietud. El llibre, com Kaneai, té una porta vermella per on entren vibracions obscures.

Pels que no heu pogut venir a les presentacions de Terrassa i Vilassar de Mar, aquest mes de febrer també presentarem Cròniques de Kaneai a Mataró i Barcelona. Clica!