Escriure amb els 5 sentits

Quan era petita, vivia en una casa de pagès. Encara ara és una casa gran per mi, però quan tenia tres i quatre anys era enorme, com un castell. Recordo el soroll del terra i de les escales, que no eren de parquet sinó de fusta, i es queixaven a la mínima passa. Les parets estaven pintades de blanc i tenien pelades que deixaven veure una pintura de color blauet. Puc sentir la veu potent i ben timbrada del meu pare, que sabia entonar les cançons, cantant “Un inglés vino a Bilbao”. Recordo el contacte amb els llençols de cotó aspre, freds i humits a l’hivern, enemics. I l’olor i el gust de la llet de vaca cada matí a la cuina.

Sentits5

Llegim la vida amb els cinc sentits, des del ventre de la mare. Els sentits ens informen del nostre entorn extern i intern, contínuament. Malgrat això, moltes vegades, quan escrivim ho fem com si nosaltres i el món fóssim abstractes i no tinguéssim ni ulls ni orelles ni nas ni boca ni pell, com si els nostres sentits corporals estiguessin atrofiats. Si volem que el lector visqui realitats sensorials palpables, que es cregui que els personatges són de carn i ossos i els espais reals, l’hem d’estimular amb imatges, sons, olors, textures i sabors.

Afina l’oïda a les paraules, degusta les frases, mira les escenes, ensuma la història, palpa la narració. Escriu amb els cinc sentits desperts, presents, i deixa’t guiar pel sisè, la intuïció. I després, barreja’ls. Dibuixa la música, escolta les mans, deixa que s’intercanviïn els sentits i facin poesia.

Els sentits físics també són les portes de la memòria. Aquell pot plantat al mig de la plaça buida, em recorda els jocs de la primera infància, “Gracias a la vida”, cantada per Joan Baez, l’arribada a la ciutat. L’olor de vaca, la cultura ancestral on vaig néixer. La percepció dels meus llavis, els teus.

La vida ens entra pel nas amb molècules oloroses i per les papil·les gustatives de la llengua, per l’oïda amb les vibracions de l’aire, amb la llum que impressiona la retina i per tots els porus i els terminals nerviosos de la pell. Quan torno a la casa on vaig néixer em puja  una glopada de  velles sensacions que, de vegades, acaba en inundació.

Les sensacions obren les portes de la memòria. Misterioses i imprevisibles, són una invitació a la creació.

 

Encara ets a temps d’apuntar-te al taller que faré aquest cap de setmana a Esterri d’Àneu!

TALLER D'ESCRIPTURA SL ESterri 2018

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: