ADN literari

Més poderosa que la riquesa lèxica, el domini de la gramàtica i, fins i tot, la potència de la fantasia: la veu de l’escriptor. L’ús particular de les paraules, la sintaxi i la puntuació, el desenvolupament peculiar dels personatges i el diàleg, més un ingredient màgic i indefinit, configuren la veu que escolta el lector a través de les paraules impreses. Sense veu, una obra pot tenir una trama trepidant amb sorpresa final i personatges  força interessants, però li falta l’ànima. Li manca la vida. Per això, un dels objectius fonamentals dels cursos d’escriptura creativa, és ajudar als estudiants a reconèixer i desenvolupar la seva veu com a escriptors.

La singularitat de la veu literària la podem comparar amb la dels instruments musicals. De la mateixa manera que una trompeta té una veu diferent a la d’una tuba i un violí a la d’una viola, les paraules d’un autor tenen un so diferent a les paraules d’un altre. Un escriptor pot tenir una veu lleugera i ràpida, mentre que la d’un altre pot ser fosca i profunda.

La veu d’un escriptor és única i complexa, com les emprentes digitals. Resulta molt difícil de descriure amb precisió. Quant d’això? Quant d’allò? Quines combinacions? Però quan hi és es nota i quan no, també. No es pot ensenyar a tenir una veu literària pròpia, però sí a ser-ne més conscient com a lector i escriptor, i a desenvolupar-la amb la pràctica. La nostra veu ja hi és, dins de la escriptura, però sovint està colgada de palla. No és als diccionaris sinó a la nostra manera de parlar. És important que ens fixem en la forma espontània que tenim d’ajuntar les paraules i que busquem l’essència de la història. Cal eliminar totes les capes que tapen el que realment volem dir al lector i que ofeguen la nostra veu. La teva escriptura ha de tenir tanta personalitat com tu.

Una veu potent ajuda a captar l’atenció dels lectors i a establir una relació amb ells. La forma en què un escriptor utilitza les paraules per donar forma a una història és només la punta de l’iceberg; la veritable veu d’un escriptor és el foc, la vida, que crema per dins. De la mateixa manera que el cantant, l’escriptor ha d’aprendre l’art de deixar fluir i potenciar la seva veu. Això es fa escrivint i escrivint.

En els cursos d’escriptura creativa sempre dedico una atenció especial a la veu i a partir de l’estiu passat ofereixo un taller monogràfic sobre aquest tema (el proper el faré els dies 21-23 de febrer, Curs Castellà de n’Hug)

Propers cursos gener-març!

Anuncis

2 pensaments sobre “ADN literari

  1. Retroenllaç: Escriure a mà, sense pensar, sense aturar-se | Raquel Picolo

  2. Retroenllaç: Conte de Sant Jordi, molt ben acompanyat | Raquel Picolo

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s