El microconte: curt i intens

El Salvador, un alumne meu que estic convençuda que ha venut més còpies de la seva novel·la Les sabates descordades que jo del meu recull de contes La nit als armaris,  sempre em renya perquè diu que escric massa curt. Sort que sóc la professora, perquè si no, no sé què hauria d’escoltar. Però, en aquest cas, té raó: tinc tendència a escriure curt i sincopat. Per no contrariar-lo li contesto els comentaris que em fa amb monosíl·labs, i sé que a ell, encara que posa cara llarga, li agrada. Jo voldria tirar un roc i prou, i encertar-la. Al mateix temps que jo trobo el roc i el disparo, molts han deixat caure una pluja de sorra i de pedres. Cadascú s’expressa a la seva manera, i a mi em neix a l’ànima reivindicar la narrativa breu.curt

M’agraden els microcontes, però no n’escric gaires perquè els considero molt difícils d’escriure. En el conte literari normal, en canvi, trobo un territori còmode, amb un nivell d’exigència estètica i artística suficient i assumible. El microconte per mi no és altra cosa que tensar les lleis del conte al màxim: més curt, més intens, més unitari, dual en quatre ratlles, un cop de puny que no tens temps de veure venir. Fascinant i difícil.

Hi ha una discussió teòrica sobre si el microconte és un gènere a part no. És molt possible que els coneixements que tinc d’aquest tema siguin insuficients, però em reafirmo en la idea que els microcontes no són altra cosa que contes portats a l’extrem de la brevetat. Han de tenir tot el que se li demana a un conte en menys paraules. Podem parlar de contes ultrabreus, de minicontes, de microficcions, contes mínims, etc.

5 recomanacions per escriure microcontes:

1. Recorda que està emparentat amb els aforismes, la faula i l’anècdota, i que beu tant de la tradició popular oral com de la tradició culta.
2. El llenguatge ha de ser senzill, però alhora acurat i precís. També se sol recórrer a l’enginy i el llenguatge poètic.
3. El títol és molt important, ajuda a omplir els buits del microrrelat i a interpretar-lo.
4. Feu microrrelats transtextuals, amb referències a altres textos.
5. Jugueu a no dir, comptant amb la complicitat del lector.

portada

Si volem llegir microrelats ho podeu fer a La bona confitura, que acaba de publicar un llibre amb una selecció dels publicats a la web (n’hi ha  meu, El Negre).

Alguns contes de La nit als armaris, com El Divanencara que ocupen més d’una pàgina (que em sembla un bon límit d’extensió natural pel microrelat) són contes curts, parents directes dels mini. Ja us he explilcat que em surt de dins escriure curt.

Per acabar,

Un microconte de mestre Pere Calders:

“Meteorologia aplicada”
Fa temps, vam pagar-me amb un taló sense fons d’un banc de boira. Gràcies a no haver-lo pogut cobrar, he gaudit sempre de clarianes.

Recordeu que ja us podeu inscriure al segon mòdul de Vadecuentus, el Taller de Conte Literari a Nollegiu.

41uYWtuFYrL._AA160_lna

Anuncis

8 pensaments sobre “El microconte: curt i intens

  1. Raquel,
    He començat a llegir el teu text i he retornat al principi dues vegades, no m’acabava de creure que estaves parlant de mi. Malgrat que la paraula renyar-te no sigui la més adient, em sento afalagat que m’hagis esmentat. Sí que m’hauria agradat que fossis més explicita en mi, però m’hi has acostumat i quan et llegeixo una paraula teva, la valoro com deu, per sentir-me contestat.
    Em queixo perquè t’estimo, sense amor no puc escriure.
    Gràcies per tot el que m’has ensenyat. Gràcies a tu gaudeixo d’aquest plaer, però t’he de confessar que l’atreviment em ve d’un altre curs que no et puc explicar. Un petó i cuida’t molt.

    Salvador

  2. Moltes gràcies pel teu comentari, Salvador!
    M’agradaria molt ser una escriptora més agosarada, i em sembla que aquest curs que menciones, i que no pots explicar, em podria anar molt bé. Em pots passar la referència en un mail o una nota anònima? Sense cap explicació, és clar. Gràcies.

    • Gràcies Raquel,
      Estic molt content! De la manera que em tenies acostumat, avui, és com si t’haguessis esplaiat.
      Aquest curs millor que no el facis, te’l trobes sense apuntar-t’hi. Són les atzagaiades d’aquest món cruel!
      Com deia el savi: “Si no dic el que penso, de què em serveix estar boix?”
      Salvador

  3. Retroenllaç: Llegiu Alice Munro! | Raquel Picolo

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s