Els tallers d’escriptura creativa són espais d’aprenentatge i creació literària. Un territori de gaudi i creixement artístic: el plaer d’escriure, el gust de llegir, la riquesa de compartir. A Catalunya, amb una tradició de premis literaris i tertúlies, fins fa vint anys els amants de la paraula escrita no teníem possibilitat d’estudiar i practicar l’escriptura creativa, perquè els centres d’ensenyament no oferien res en aquesta línia. Ara l’escriptura creativa encara no s’ha integrat als currículums universitaris, a diferència molts altres països, però hem avançat força, tenim escoles d’escriptura i entitats que ofereixen tallers i cursos d’escriptura creativa.
No sé exactament quan van arribar a Barcelona els tallers d’escriptura creativa, em sembla que als anys vuitanta, i que ho van fer de la mà d’escriptors i filòlegs llatinoamericans que estaven familiaritzats amb els tallers de creació literària als seus països. Jo els vaig descobrira finals dels vuitanta amb l’Alejandra Rifé i a principis dels noranta amb la Zulema Moret. Participar en aquests taller literaris em van canvia la vida, perquè era el que buscava i necessitava. Després he seguit molts altres cursos interessants, alguns claus, però les fonts de la filosofia i del mètode dels cursos que imparteixo com a professora són aquests tallers que vaig fer amb l’Alejandra i la Zulema.
El primer relat que vaig publicar, l’any 1995, titulat Perfums, forma part d’un recull de textos dels tallers de la Zulema Moret. Avui l’he reescrit per actualitzar-lo i compartir-lo en aquest post.
Perfums
Es remou dins dels llençols estranys, embolicat amb els efluvis que li dibuixen un somriure als llavis. La llum que es passeja pel seu rostre no aconsegueix que obri els ulls. Finalment es desperta. On és? El perfum dolç i penetrant li retorna la consciència dels records immediats. Palpa el cos de la Maria al costat buit del llit i ensuma amb avidesa la fragància que li ha canviat la vida.
Entra a la cambra de bany, i encara s’imagina la Maria que li somriu i li ofereix els llavis entreoberts. Però a la dutxa el doll d’aigua a la cara i a la pell li desperta un altre record, un perfum, àcid i sec. Veu la Laia a la porta de l’habitació de l’hotel, nota l’impacte de la seva mirada freda i reprovadora i els esguards furtius adreçats a la Maria, que seu amb ell al sofà.
Eren en un hotel a Berlín, en terra de ningú. La Laia i la Maria tenien un congrés i ell havia acompanyat la seva dona. Va ser ella qui, amb la seva gelosia, va fer saltar l’espurna que encendria el volcà. La Laia va notar la química i l’electricitat que l’unia amb la Maria i li va mostrar el vertigen del cos que s’amagava sota el vestit vermell de l’amiga. Va ser ella qui el va empènyer cap a l’adulteri i la mentida. La Laia va embogir per culpa del perfum dolç i penetrant, que s’havia instal·lat a la seva habitació de matrimoni. Sabia que tota la seva dignitat, elegància i bellesa no pesaven res al costat del cos generós i sensual de la seva amiga, i va precipitar l’abraçada dels amants.
La Laia va marxar de l’hotel i ell no va fer res per retenir-la. Com de costum vestia de negre, la seva bellesa era perfecta i freda. Quan ella va haver sortit de l’habitació ell va obrir les finestres de bat a a bat, perquè també marxés la flaire refinada i gèlida del seu perfum de marca superior.
A finals de març faré un taller sobre el personatge a la llibreria Índex de Vilassar de Mar: Taller El personatge. Índex. Animeu-vos!
Raquel Picolo 
Fantastic